La ciutat que s’amaga rere les façanes: torna Open House Palma

PalmaEl paisatge urbà de cadascú està format per un gran nombre d’edificis que, en l’imaginari col·lectiu, són poc més que una façana: hi passam per davant cada dia i sovint no en sabem gairebé res, d’ells. Ni qui els va fer, ni quines decisions s’hi han pres, ni quines històries s’hi amaguen. Per cinquè any consecutiu, el festival Open House, que té lloc entre el 10 i el 16 de novembre a Palma, convida a omplir tots aquests buits. Ho fa amb una seixantena d’aturades que inclouen edificis històrics i d’altres moderns, i també espais públics i privats, que permeten recórrer el passat i el present de Ciutat, i també imaginar-ne el futur, amb el simple gest de travessar portes que tenim al nostre voltant. Aquí teniu quatre dels edificis que formen part de la present edició.

Casa Est i Casa Oest

Son Vida, carrer de l’Almadra, 1. Arquitecta: Ester Morro

No és un habitatge, són dos. I, talment una parella de bessons, tenen moltes coses en comú. Es podria dir fins i tot que, en essència, són ben bé iguals, però cadascun amb la seva personalitat. Amb els murs de pedra i la pell de persianes corredisses com a nexe d’unió, a més d’una subratllada netedat en els volums, cada habitatge troba la pròpia manera de relacionar-se amb la llum i amb l’entorn natural. Aquest darrer, de fet, forma part del plantejament arquitectònic dels edificis, que es troben parcialment enterrats en el solar, cosa que, a més, permet mantenir la discreció que defineix aquests habitatges sense haver de sacrificar-ne les vistes.

Villa Bonet

El Terreno, Francesc Rosselló, 1. Arquitecte: Carlos Garau

Com un exemple de modernitat en un entorn de formes tradicionals: així s’enfilava Villa Bonet al barri del Terreno quan va ser construïda, l’any 1932. Obra de l’arquitecte Carles Garau i Tornabells, fill de l’enginyer Pere Garau i responsable del disseny de l’antiga Clínica Rotger, entre d’altres, és l’únic exemple d’arquitectura racionalista al barri, on va aparèixer com una declaració d’intencions. A més, durant la dècada dels 80 l’edifici va esdevenir la seu del bar Casablanca, regentat per Alfredo i Toni Bonet, juntament amb José María Forteza, i ràpidament es va convertir en un punt de trobada de l’escena cultural i la joventut de l’època.

Germanetes pobres

Carrer del General Riera, 17. Arquitecte: Gaspar Bennàssar

Qui no ha reparat mai en la imponent façana, farcida de persianes vermelles coronades cadascuna amb un arc, que divideix en dos una de les principals vies urbanes de Palma, el carrer del General Riera? La residència de les Germanetes dels Pobres és una de les nombroses contribucions amb què l’arquitecte Gaspar Bennàssar i Moner va definir la fesomia de la ciutat entre finals del segle XIX i principis del XX. Amb una façana d’estil eclèctic neohistòric, la construcció està situada en una parcel·la de més de 14.700 metres quadrats, amb jardins i horts amplis, convertit ara en un centre sociosanitari públic, després de l’adquisició del complex, fa poc més d’un any, per part del Consell de Mallorca.

Edifici Emili Darder

Carrer de Jesús, 38A. Arquitectes: Javier Oliver, Boris Pena i Antoni Pericas

Qualsevol color pot destacar en un entorn urbà, més encara si se n’ajunten un grapat a tota una façana que apareix travessada per línies grogues, verdes, roses, taronges i blaves. Tanmateix, la malla metàl·lica que recobreix l’exterior de l’edifici administratiu de la Conselleria de Salut, situat sobre el parc de la Riera, fa que l’impacte de les acolorides vidrieres reverberi sense estridències. La rotunditat de la façana contrasta amb la serenor de l’interior, distribuït al voltant d’un gran pati il·luminat de més de dotze metres d’alçada, que serveix de distribuïdor dels diferents llocs de treball que acull aquest edifici, pensat per ser tan amable i lluminós com funcional i eficient.