Cinc fragments de la Mediterrània de Catany

PalmaEra l’any 1991 quan al casal Solleric s’inaugurava l’exposició que suposaria la consagració internacional de Toni Catany. Sota el títol de La meva Mediterrània, el llucmajorer havia teixit el relat de la seva fascinació per un entorn que havia retratat de múltiples maneres i perspectives al llarg dels anys i que havia esdevingut un dels eixos vertebradors de la seva obra. Aquell projecte viatjà primer al Palau Robert de Barcelona i posteriorment al FotoFest de Houston, i es convertí en una de les fites expositives de la trajectòria de Catany. Ara, trenta-quatre anys després, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany està a punt d’inaugurar una revisió d’aquella mostra que incorpora algunes novetats.

D’una banda, les fotografies que s’hi podran veure són les originals, les que més fidelment recreen la diversitat formal, tècnica i estilística que omple la visió de la Mediterrània de Catany. “D’ençà dels anys 90 la idea de la fotografia ha canviat molt”, explica Antoni Garau, director del CIF Toni Catany, “i si en aquell temps a les exposicions s’hi mostraven grans formats i plantejaments espectaculars, com la piràmide de nou metres amb què s’accedia a l’exposició del Solleric, ara apostam per tornar als orígens, per donar valor als originals. I això forma part també del plantejament del centre, de subratllar tot allò que contenen les imatges per elles mateixes”.

A més, aquesta reinterpretació que s’inaugura el pròxim divendres, 11 d’abril, té un altre element que serveix per enfortir i constatar un dels nombrosos lligams de Catany amb figures clau de la cultura catalana: els textos de Josep Pla. “No sé si es van arribar a conèixer mai, tot i que sí que sabem de l’admiració de Catany per Pla”, explica Toni Garau. “Amb la col·laboració de la Fundació Josep Pla hem pogut comprovar com entre els textos de Pla i les fotografies de Catany hi havia diverses analogies i coincidències. No només a l’hora de descriure la Mediterrània sinó també en els processos de creació. Si poses els originals de l’un i de l’altre en paral·lel, com feim a l’exposició, veus que tots dos anaven construint les obres definitives a còpia d’ajuntar retalls i provatures anteriors”.

L’exposició, que es va poder veure a la Fundació Josep Pla de Palafrugell en el marc de la XIII Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, estarà oberta fins al pròxim 31 d’agost i transitarà nombroses destinacions de la Mediterrània que Catany fotografià al llarg de la seva trajectòria. Aquestes cinc en són només una selecció.

Llucalcari, Mallorca

A l’exposició La meva Mediterrània. Toni Catany i Josep Pla les Balears hi tenen una representació destacada. Hi apareixen gràcies tant a fotografies ja icòniques del llucmajorer, com aquell retrat batiat amb el títol Nin fet a Eivissa a finals dels anys 60, i també amb paisatges com aquest de Llucalcari que ens arriba en forma de calotip, una primerenca tècnica fotogràfica que Catany emprà en repetides ocasions i que confereix un aspecte encara més romàntic i atemporal a aquest racó de la costa nord de Mallorca.

Alexandria, Egipte

“A més de les diferents tècniques amb què treballà Toni Catany, aquesta exposició recull també les diferents perspectives amb què es va acostar a la fotografia”, explica Toni Garau, director del CIF Toni Catany, “perquè hi apareixen el seu vessant de documentalista, el de fotoperiodista, el de retratista i també l’artista, és clar”. “En algunes de les fotos que va fer a Alexandria això es veu clarament. S’hi fa molt present la mirada amb què captava tot el que succeïa en aquells carrers a finals dels anys 60”.

Bizerta, Tunísia

La diversitat d’estils que transità Catany es reflecteix en aquesta revisió de La meva Mediterrània, on es conjuguen paisatges amb retrats, instantànies de carrer amb primers plans, i on també es poden veure tant fotos en blanc i negre i en color com còpies acolorides, a més de formats com la Polaroid transportada, una tècnica que descobrí a Arles i que va fer servir a molts dels seus viatges, molt especialment en retrats com el d’aquest jove de somriure còmplice que retratà a Tunísia.

Tànger, Marroc

Toni Catany viatjà en repetides ocasions al continent africà i un dels països que més fascinació li van provocar va ser el Marroc, on captà nombroses instantànies en les diferents visites que hi va realitzar. “És un lloc que va voler conèixer a fons, on ell deia que havia trobat homes que seien a la gatzoneta al carrer, cosa que ja no succeïa a Mallorca quan ell en va partir. Són aquestes troballes, aquests vincles entre territoris allò que va acabar per construir la seva Mediterrània”, argumenta Toni Garau.

Nàpols, Itàlia

“El Mediterrani s’enyora. La persona que ha tastat les seves costes pobres, magres, esprimatxades, no l’oblida mai més. És un mar que sembla fet exprés per ésser mirat. És un mar a la mida de l’home”. Aquest és només un dels fragments de l’obra de Josep Pla que acompanya la revisió de La meva Mediterrània, de Toni Catany, i que resumeix l’essència de la mostra. “Catany defensava aquesta idea de territori comú on ell se sentia identificat i que l’exposició demostra que continua vigent”, afirma Garau.