“Ja fa temps que nosaltres reciclàvem alguns materials, per exemple els terratzos, però només ho fèiem amb una part de les nostres restes. Ara, en canvi, ho reciclam tot: tot allò que fins no fa tant llençàvem i que ara reincorporam al cicle productiu. La mineria urbana ha emergit com una estratègia clau en el context de la sostenibilitat: ja no excavam a la recerca de determinats materials, sinó que entenem que els mateixos residus de la construcció ho són”, exposa Biel Huguet. Posa com a exemples tant una banyera verda que acaben de presentar –“que ha quedat molt guapa, però encara l’hi trobes més si penses que està tota feta a partir de materials reciclats”, puntualitza– o un projecte a un hotel situat a Gomila, a Palma, on han provat d’emprar restes del mateix edifici per fer elements com lavabos i plats de dutxa, a més de rajoles.
Què cerquen a Campos els arquitectes d’arreu del món?
De Rem Koolhaas a Sergison Bates: la fàbrica de rajoles Huguet capta l’atenció dels principals estudis d’arquitectura i disseny, amb qui col·labora en projectes singulars
PalmaQuan Biel Huguet (Campos, 1972) enumera els arquitectes i dissenyadors que estan pendents del que passa a Huguet, la fàbrica de rajoles situada a Campos que va engegar el seu padrí i que dirigeix des de 1997, el que fa en realitat és repassar els grans noms que en aquests moments marquen tendència en l’arquitectura i el disseny d’arreu del món. Parlam d’arquitectes i estudis com Herzog & de Meuron, Norman Foster, MVRDV, Sergison Bates i Rem Koolhaas, entre molts d’altres. “No sé com explicar-ho, perquè ho dic des de la humilitat i pot no sonar-hi, però la realitat és que som una fabriqueta de Campos que té els millors arquitectes del món al seu abast”, resumeix Huguet.
I no només és que molts d’ells passin per Campos cada cert temps per veure què s’hi cuina, o que molts d’altres convidin Huguet cada any als seus despatxos per conversar dels seus darrers projectes: és que amb molts d’ells ja fa temps que s’hi dirigeixen amb la voluntat d’engegar projectes plegats. És el cas del dissenyador Jasper Morrison, amb qui fa poc més d’un any varen estrenar-se a Can Pa, un forn situat al Terreno, a Palma, i amb qui ja tenen un nou projecte entre mans. I el del premi Pritzker Rem Koolhaas, amb qui han fet feina en el disseny de la botiga Tiffany’s de Tòquio. I també el de Barozzi Veiga, l’estudi encarregat del disseny del museu d’arts visuals Abby Kortrijk, a Bèlgica, projecte que també ha tingut la participació d’Huguet, a més de col·laboracions com les de Lluís Clotet i l’estudi de disseny BIG en les noves col·leccions d’Huguet que tot just comencen a presentar, entre d’altres. “En el cas de BIG, és una col·lecció que ens varen proposar ells i que presentarem a la Barcelona Design Week, el pròxim mes d’octubre”, explica Biel Huguet, qui assegura que ha aconseguit situar la fàbrica que regenta al mapa del disseny i l’arquitectura contemporanis a còpia de “defensar l’ofici i de voler anar sempre una mica més enllà”.
Rajoles de terra compactada
Aquest “voler anar sempre una mica més enllà” es demostra en les diverses línies d’investigació amb què fan feina actualment, totes elles a la recerca de la màxima sostenibilitat. La mostra més recent, i una de les més sorprenents, segurament, és la nova col·lecció de rajoles de terra compactada. “És un material sostenible i tradicional que podem aprofitar encara més per tots els coneixements que hem adquirit en aquests anys”, exposa Biel Huguet, “i que darrerament s’empra molt aquí, però ja fa anys que està en auge a països com Suïssa”.
Que la terra compactada ha esdevingut un material fonamental en l’arquitectura contemporània ho demostren projectes locals que han gaudit de reconeixement internacional, com Ca na Pau, una obra de l’estudi mallorquí Munarq, i les Cases de Terra, una sèrie de 43 habitatges protegits a Eivissa fets per l’estudi Peris+Toral. Ambdós projectes, de fet, han format part de la darrera edició de la Biennal de Venècia, l’exhibició arquitectònica més important del món. Ara la terra compactada és també present a les rajoles Huguet. “Són altament reciclables i reutilitzables, i tenen propietats higroscòpiques que contribueixen a regular la humitat i la temperatura”, relata Biel Huguet, “tot i que és cert que estèticament, almanco fins ara, la terra compactada sol ser molt basta, molt marró, molt igual. I per això el que hem intentat ha estat dur-la al nostre terreny: hem aconseguit fer-la més delicada, més fina, i que pugui tenir fins i tot colors i dibuixos sense perdre ni els avantatges ni l’autenticitat del material”, afegeix Huguet, qui avança que aquestes rajoles de terra compactada es podran veure ben aviat a una galeria d’art de París.
En aquest sentit, destaca que la capacitat de preservar l’autenticitat i emprar-la per donar forma a idees singulars ha esdevingut una de les principals senyes d’identitat de la fàbrica que dirigeix, cosa que ha servit per captar l’atenció dels grans estudis d’arquitectura d’arreu del món. “A gran part d’Europa han desaparegut els oficis i ja tot és industrial, fet amb màquines”, relata, “cosa que suposa no poder fer peces a mida ni a escala humana. I nosaltres això ho tenim per mà, és la nostra manera de fer feina des de sempre, lligats als materials i a l’artesania, a la recerca de fer peces úniques que per mi tenen a veure amb la poesia, amb la bellesa i amb la sensibilitat”. D’això en sorgeixen, per exemple, els topalls de porta fets amb Lluís Clotet, uns bancs i taules amb Jasper Morrison, una sèrie de tessel·lacions amb els Ripoll Tizón i la ja citada col·laboració amb Rem Koolhaas, entre d’altres. “En aquest cas, per a la botiga de Tòquio cercaven unes formes molt específiques, estranyes, a més d’unes densitats i uns colors també molt determinats, i això són coses que nosaltres podem oferir, ara mateix”, subratlla Huguet.
‘A la mallorquina’
Les mostres d’alguns d’aquests projectes recents es podran veure a l’exhibició biennal que mantindran oberta a la fàbrica de Campos entre l’11 i el 29 d’agost. Amb la direcció creativa de Carles Oliver i David Mayol, i amb el disseny gràfic de Pablo Martín, l’exposició es pot visitar els dematins, de dilluns a divendres, i inclou també mostres d’un dels seus projectes “més emblemàtics”, com el defineix el mateix Biel Huguet, tot i ser també recent. “La sauna flotant que vàrem fer amb l’Estudi Herreros al port d’Oslo, que és una cosa que no m’hauria pogut imaginar mai que arribaríem a fer”, conta somrient, “però que una vegada més exigia unes condicions determinades. És un espai molt flexible, perquè tot i tenir uns fonaments dins l’aigua està sotmès a canvis tèrmics i estructurals i això també ho havíem de tenir en compte”.
A l’espera de poder donar més detalls d’una futura col·laboració amb Herzog & de Meuron, guardonats també amb el Pritzker i responsables de projectes com l’edifici Fòrum de Barcelona i l’estadi nacional de Pequín, i de noves participacions en projectes del prestigiós estudi de disseny BIG, entre molts d’altres, Biel Huguet no s’oblida de les noves generacions i dels arquitectes locals, que també marquen tendència ara mateix en l’arquitectura internacional. “Intentam fer feina amb despatxos joves perquè ens ajuden a evolucionar, i gent com Jaume Mayol i Carles Oliver, que són senzillament brillants, fan que puguem apostar plegats per uns valors i una manera de fer ‘a la mallorquina’, i això ara mateix també té un impacte arreu del món”.