Un centre arqueològic de diverses plantes damunt el jaciment BIC de Pol·lèntia

“La creació d’un Centre d’Arqueologia i Paleontologia a Alcúdia, a prop del jaciment de la ciutat romana de Pol·lèntia, es presenta com una necessitat urgent i una oportunitat estratègica per valorar l’herència històrica de l’illa”. Així arranca la Guia per a la creació d’un Centre d’Arqueologia i Paleontologia a Mallorca, un text de trenta pàgines que el Consell de Mallorca ha fet arribar als arqueòlegs de les Balears per conèixer la seva opinió sobre aquest projecte, al qual ha tingut accés l’ARA Balears.

Es tracta d’un “document de treball” que pretén ser un “punt de partida per pensar, entre tots, una infraestructura capaç de donar resposta a les mancances actuals”, segons la carta que acompanya el text, signada per la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Antònia Roca. Però al llarg de la guia sembla que algunes qüestions fonamentals, com la ubicació del centre, ja han estat decidides malgrat els dubtes que generen en el sector.

Un centre dins el jaciment

Per començar, cal fixar-se en la ubicació escollida i en com es presenta des de les primeres línies del document: “a prop del jaciment de la ciutat romana de Pol·lèntia”, una afirmació errònia que es repeteix al llarg del text. Cal recordar que Sa Tanca de Can Domènech, el terreny de 70.000 metres quadrats que està previst que suporti aquesta infraestructura, no es troba “a prop” del jaciment arqueològic de Pol·lèntia, sinó que, de fet, en forma part. Això significa, doncs, que està catalogat com a Bé d’Interès Cultural (BIC), una figura que precisament serveix per delimitar amb el grau més alt de protecció les intervencions que s’hi fan. Així i tot, segons aquest primer esborrany de projecte, s’hi pretén ubicar “un edifici de nova planta” que ha de ser “de gran cabuda i volum”.

Entre els arguments que s’exposen a la guia per justificar l’elecció d’aquest espai, s’hi troben els accessos fàcils al municipi d’Alcúdia, que és qualificada de “ciutat idònia amb relació al transport públic de viatgers”; que es tracta d’un terreny de titularitat pública i que “el centre es pot incloure en el planejament general”. A més, s’hi parla del “conjunt històric singular d’Alcúdia i del jaciment romà més important de l’illa” com “un pol d’atracció de visitants”. Finalment, s’hi afegeix que un altre element a favor d’aquesta ubicació és el fet de disposar d’“infraestructures portuàries immediates o existents a l’entorn”, ja que es pretén que el Centre d’Arqueologia i Paleontologia de Mallorca inclogui un centre d’arqueologia subaquàtica. I aquí s’hi troba un altre dels punts calents d’aquest espai “viu, ambiciós i col·laboratiu”, segons la definició que en fa la mateixa Antònia Roca a la carta signada.

“Això és com voler fer un circ de tres pistes quan has demostrat que et ve just gestionar-ne mitja”, afirma un arqueòleg consultat per l’ARA Balears que ha rebut i revisat el document i que demana quedar en l’anonimat. “I és que només una de les parts d’aquest projecte ja ens faria aixecar la cella a tots. Se suposa que ha de ser un lloc de treball, a més d’un centre d’interpretació per a Pol·lèntia i, a damunt, un centre d’arqueologia subaquàtica que, si es fa en condicions, és tècnicament molt difícil de dur a terme i requeriria una gran inversió, tant econòmicament com de personal”, diu. També opina que l’esborrany confirma que “ja s’equivoquen des del punt de partida” i manifesta els seus dubtes no només respecte de la ubicació i el plantejament, sinó en relació amb la capacitat de la mateixa institució insular de tirar endavant un projecte d’aquestes dimensions. “Una institució que no és capaç d’administrar bé els recursos dels quals disposa, que ni tan sols té assegurat el manteniment correcte dels jaciments de l’illa, com hem de pensar que serà capaç, no només de fer, sinó, sobretot, de dotar tot això?”, s’acaba demanant.

I la gestió organitzativa?

De fet, l’esborrany compartit amb els membres de la Secció d’Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de les Illes Balears no ofereix cap detall pel que fa a la dotació econòmica del projecte ni a les previsions de personal. I això que a les primeres pàgines del document, on es defensa la necessitat de posar en marxa aquest centre per esmenar les mancances en la gestió del patrimoni arqueològic a l’illa, es parla precisament de la manca de recursos humans. “La gestió organitzativa és un dels punts més febles”, s’hi llegeix, i a continuació s’afegeix que “bé per la manca de personal, bé per la manca d’infraestructures, és una feblesa que tendeix a la cronificació si no es prenen mesures al respecte”. El document deixa constància de les limitacions que afecten actualment les institucions mallorquines en matèria de patrimoni –dos funcionaris per a la totalitat de l’illa al Consell Insular i només cinc ajuntaments amb tècnic arqueòleg “malgrat la fortíssima pressió urbanística”–, però en cap cas s’hi recullen les previsions per al centre.

“Sembla evident que el centre ha de disposar d’una plantilla de personal per atendre els diversos usos que oferirà. Arqueòlegs, tant terrestres com subaquàtics, paleontòlegs i conservadors-restauradors. També s’ha de disposar de tècnics de manteniment, personal per a la manipulació de col·leccions, porters i treballadors de neteja especialitzat, encara que la dimensió i perfil de la plantilla ha de ser ajustada a les necessitats”, diu un dels dos paràgrafs dedicats a aquesta qüestió en les trenta pàgines del document. L’altre afegeix que “el disseny d’aquests llocs de feina ha de ser ajustat i proporcionat [...] i també ha de quedar vinculat directament al Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca”.

Tornant a la ubicació escollida, al document es pot llegir que “per la seva naturalesa de servei”, el Centre d’Arqueologia i Paleontologia de Mallorca ha d’estar situat en un espai que permeti “les modificacions i ampliacions necessàries segons la programació” i s’afegeix que “per aquest motiu s’evitaran els espais naturals protegits i el sòl rústic comú”. “I per què no s’evita també un BIC? Fer-ho a un terreny que forma part d’un jaciment és plantejar una estructura que directament neix ofegada, allà no hi ha marge per fer modificacions ni ampliacions. Una cosa seria ubicar-hi un petit centre d’interpretació de Pol·lèntia, que s’hauria de veure si hi encaixa, i l’altra és un centre tan ambiciós com aquest que, a sobre, ja avisen que no es descarta que sigui ampliat. Com l’ampliaran? Cap a on?”, comparteix un altre dels arqueòlegs consultats per l’ARA Balears que, com tots els experts amb qui s’ha posat en contacte aquest diari, prefereix quedar en l’anonimat.

“És un sector molt, molt petit i són molt pocs els que hi tallen el bacallà, els que supervisen i autoritzen tots els projectes. I són precisament aquests darrers els que impulsen això del centre, així que és difícil que ningú gosi criticar-lo públicament”, es justifica un d’ells. En qualsevol cas, els arqueòlegs de les Balears tenen fins al pròxim 20 de maig per fer arribar les seves valoracions sobre aquest document al Consell de Mallorca.