El castellà s’imposa a festivals culturals subvencionats

PalmaVaren rebre entre 30.000 i 80.000 euros públics de diferents institucions de les Balears per a les edicions del 2024 i, així i tot, la presència del català a les seves xarxes socials, pàgines web i mitjans de comunicació oficials va ser o bé anecdòtica o bé inexistent. Parlam de festivals com l’Evolution Mallorca International Film Festival, que el pròxim mes d’octubre celebrarà la catorzena edició a Palma, la fira CAN Ibiza Art Fair i el Festival Paco de Lucía Mallorca, tots beneficiaris d’ajudes com les que ofereix l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) per a l’organització d’aquests esdeveniments. L’idioma predominant en els canals de comunicació de tots ells, però, va ser el castellà, seguit de l’anglès.

De fet, la plana web de l’Evolution Mallorca International Film Festival, un dels més antics dels nombrosos festivals de cinema que es duen a terme actualment a les Balears, només ofereix dues opcions per escollir la llengua en què s’ofereixen els continguts: el castellà, simbolitzat amb una bandera de l’estat espanyol, i l’anglès, representat per la bandera dels Estats Units. El català és una mica més present, això sí, al seu perfil d’Instagram: és l’idioma que es fa servir a les publicacions destinades a agrair el suport d’institucions com l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, l’Institut d’Estudis Baleàrics i el Govern de les Illes Balears, totes elles acompanyades de textos exclusivament en català. En canvi, per compartir continguts del festival, com el cartell, les dates i els primers convidats, entre d’altres, les publicacions en aquest canal són principalment en castellà, en anglès o en ambdós idiomes. Entre d’altres, aquest festival ha estat convidat a participar en l’ITB de Berlín gràcies a institucions com el Consell de Mallorca i el Govern, i ha estat també beneficiari dels ajuts per a fires i festivals de l’IEB en les seves darreres set edicions, amb imports concedits d’entre 44.000 i 75.000 euros anuals.

El mateix succeeix amb CAN Ibiza Art Fair, fira d’art que el mes de juny passat va celebrar la quarta edició al recinte firal Fecoev d’Eivissa i que disposa d’un esdeveniment paral·lel a Madrid. Per a l’edició eivissenca del 2024, feta del 26 al 30 de juny de l’any passat, l’organització va rebre 54.000 euros de la citada subvenció de l’IEB, i va disposar també del Consell d’Eivissa entre els seus patrocinadors oficials. Així i tot, la pàgina web dedicada a la fira eivissenca no ofereix l’opció de consultar-ne els continguts en català –novament, les dues opcions configurades són el castellà i l’anglès– i entre les publicacions fetes al perfil oficial de l’esdeveniment a Instagram i dedicades a l’edició d’Eivissa només hi apareix una paraula en català: ‘Gràcies’. Tota la resta s’hi exposa en castellà i anglès.

Aquests dos idiomes són també els que es fan servir principalment a les xarxes socials d’esdeveniments com l’Ibicine, els Mallorca International Art Awards i el Festival Paco de Lucía Mallorca, si bé els dos darrers disposen d’una versió en català dels continguts de la seva pàgina web. El primer, festival de cinema que celebrarà la novena edició entre gener i abril del 2026, disposa del suport, entre d’altres, del Consell d’Eivissa i de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, segons figura a la seva pàgina web, una plana que només pot ser consultada en castellà i amb alguns continguts en anglès, com succeeix també a les seves xarxes socials. Pel que fa als MIA Awards, que varen rebre 15.000 euros a la convocatòria del 2024 de l’IEB, els continguts que es comparteixen al seu perfil d’Instagram són principalment en anglès i castellà. Finalment, el Festival Paco de Lucía Mallorca, que a més d’haver rebut també 6.000 euros de la subvenció de l’IEB és un dels escassos esdeveniments que disposen d’una subvenció nominativa de l’Ajuntament de Palma, amb un pressupost previst de 30.000 euros per a 2025, l’idioma principal que fan servir els seus responsables per compartir-ne el contingut a xarxes socials és el castellà. De fet, cap de les publicacions fetes al perfil oficial del festival a Instagram durant el mes de març, mentre tenia lloc la quarta edició de l’esdeveniment, és en català.

Requisit o criteri de valoració?

Entre els objectius de la Llei de normalització lingüística hi figura “fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els mitjans de comunicació social” i l’article 4 de la mateixa norma diu que “els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per fer efectius la promoció, el coneixement i l’ús normal de la llengua catalana”. Així i tot, per obtenir la subvenció per a fires i festivals de l’Institut d’Estudis Baleàrics –amb un crèdit per a la convocatòria del 2025 d’1.750.000 euros, mentre que la de creació per a 2026 no arriba als 500.000– no hi figura com a requisit l’ús del català ni en la difusió ni en els continguts dels esdeveniments subvencionats. Sí que és un dels criteris de valoració, que fins a la convocatòria del 2024 podia representar fins a 10 punts del total de 100, mentre que per a la de 2025 se n’ha reduït el màxim de puntuació fins a sis: tres per a aquells projectes que facin “ús de la llengua catalana en tots els canals de difusió i comunicació de l’esdeveniment, com notes de premsa, anuncis i xarxes socials” i tres per a aquells que incloguin “projectes que fomentin l’ús del català i que emprin la llengua catalana durant el desenvolupament de les activitats”. Per comparar-ho amb un altre dels barems que s’hi tenen en compte, la puntuació addicional que es pot obtenir en aquesta mateixa convocatòria per incloure “accions fetes per creadors, entitats o col·lectius naturals o residents de Formentera” és de cinc punts.

Fonts de l’Institut d’Estudis Baleàrics indiquen que la reducció de la puntuació amb relació al català per a la convocatòria del 2025, inclosa en les bases a l’apartat de “sostenibilitat lingüística”, es deu a les “queixes recollides entre els sol·licitants de la subvenció”. “Ens varen traslladar que era complicat aconseguir la totalitat dels punts d’aquest apartat i que si ponderava tant, els sol·licitants n’obtenien puntuacions baixes”, exposa Llorenç Perelló, director de l’entitat. “Ara bé, la posició del Govern és clara, en aquest sentit”, afegeix, “perquè allò que cercam és subvencionar la qualitat artística i cultural, i intentam que passin pel mateix sedàs tots els projectes, més enllà de la llengua o la disciplina. Tanmateix, per obtenir la subvenció és necessari un mínim de cinquanta punts, cosa que significa que els sis de l’ús del català suposen un 10% de la puntuació necessària, que no és poc”. Actualment, l’IEB és, segons la seva pàgina web, un “organisme que depèn del Govern de les Illes Balears dedicat al foment de la llengua i la cultura de les Balears”. I, de fet, aquesta mateixa entitat disposa de diferents ajuts pel foment de la llengua catalana, un d’ells destinat a “actuacions i creació de vídeos en català per a les xarxes socials”.

En tot cas, Perelló es mostra obert a valorar aquestes qüestions “en repassar els criteris actuals, molts dels quals són heretats” i assenyala que les exigències amb relació al català, quant a contingut, s’haurien d’ajustar a la realitat de les diferents disciplines. “Per exemple, en el món del cinema és complicat. Que un festival tingui una programació majoritàriament en llengua catalana no és tan senzill quan les produccions que veim a les sales de cinema no ho són, majoritàriament en llengua catalana, ni en versió original ni de doblatge. En canvi, en la música sí que hi ha una part molt important de la producció feta a les Balears que és en català, i potser hi ha una porta a obrir i una feina a haver de fer per part nostra en aquest sentit”, afegeix.

“Un ús superficial i decoratiu”

Poc abans de l’inici de la darrera edició del Mallorca Live Festival, duit a terme el mes de juny passat, l’entitat Plataforma per la Llengua va emetre un comunicat on denunciava “la imposició del castellà en els cartells, en la venda d’entrades i en la programació musical”. Entre d’altres, fonts de l’entitat assenyalaven que la presència del català als escenaris era “testimonial”, amb només tres artistes que hi actuaven “majoritàriament en la llengua pròpia de Mallorca” i asseguraven que “disposar d’una versió en català de la web no garanteix un tracte digne ni normalitzat per a la llengua pròpia de Mallorca, ja que la versió catalana presenta errades lingüístiques i parts que encara apareixen exclusivament en castellà”. A més, el comunicat també parlava dels “topònims en formes castellanitzades com Alcudia, Binisalem, Pollensa i Santa Ponsa” que apareixien en els cartells dels autobusos llançadora. Pel que fa als continguts a les xarxes socials, Plataforma per la Llengua insistia que la imatge gràfica que s’hi difonia era exclusivament en castellà i que “el català quedava relegat a les descripcions dels missatges com a segona llengua”. “Aquest ús marginal de la llengua pròpia de Mallorca en els canals digitals reforça encara més la desigualtat lingüística i transmet un missatge de discriminació del català en l’àmbit de la cultura musical”, afegien.

“Ara ho veim molt, a les xarxes, i no només amb esdeveniments culturals”, exposa Marina Garcias, delegada de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, “això de posar les coses en castellà, anglès i català, i així sembla que ja has complert amb el teu deure. Però si poses una llengua minoritzada, en tercer lloc, com fan molts a Instagram, és evident que ningú ho llegirà. En fan un ús decoratiu i superficial, fins i tot diria que folklòric. En un moment d’emergència lingüística com l’actual, en què només un 18% dels joves fan servir majoritàriament el català a les Balears, no ens podem permetre aquestes coses. Hi ha d’haver una aposta clara per dur a terme esdeveniments culturals en català, i ens hem d’assegurar que totes les subvencions i doblers públics que s’hi destinen incloguin clàusules lingüístiques”.