Carlos Fuentes ja és Honoris Causa

PalmaEls esplèndids jardins de l’hotel Formentor varen ser ahir a la nit el marc de la solemne cerimònia d’investidura pòstuma com a Doctor Honoris Causa de la UIB de l’escriptor mexicà Carlos Fuentes (Panamà, 1928-Ciutat de Mèxic, 2012), una de les plomes més emblemàtiques i fecundes de la generació del boom llatinoamericà, guanyador, entre molts altres guardons, del premi Cervantes 1987.

Escriptor prolífic i polivalent, capaç de tocar gairebé tots els gèneres -novel·la, conte, assaig- i, alhora, de participar de manera activa i influent en l’esfera sociopolítica i cultural, Fuentes era també un home metòdic, de costums molt establerts. Organitzava els seus dies entre les hores matinals d’escriptura, les hores de tarda de lectura i les hores del vespre, que solia consagrar a anar al cinema, al teatre o a sopar amb els amics. Així mateix, tot i els incomptables viatges que va realitzar arreu del món al llarg de la seva vida -com a bon fill de diplomàtic, Fuentes va ser un nòmada impenitent, d’una curiositat insadollable-, l’autor de La muerte de Artemio Cruz solia dividir els seus anys en dues parts de sis mesos cada una: una meitat de l’any la passava al seu país natal, “on vivia les novel·les”, i l’altra meitat la passava a Londres, “on les escrivia”.

Hi havia excepcions, és clar, en aquest programa vital tan rígid. Per exemple, les estades com a professor que féu en més d’una ocasió en importants universitats nord-americanes i angleses. Una altra excepció ineludible eren les setmanes de tranquil·litat i relaxament que, invariablement i durant més de quaranta anys, va passar gairebé cada estiu a Mallorca, allotjat a l’hotel Formentor.

Lligat a Mallorca

Fruit del seu lligam amb Mallorca i, més concretament, amb Formentor, l’any 2008 Fuentes va impulsar la recuperació de les mítiques Converses Literàries, que s’havien celebrat a l’hotel a finals de la dècada dels cinquanta i durant la dels seixanta. Així mateix, ell va ser el primer guardonat de la segona etapa del premi Formentor de les lletres, que se li va atorgar l’any el 2011.

Per homenatjar la figura de Fuentes, i per celebrar la seva vinculació amb l’illa, el 14 de maig del 2012 la Universitat de les Illes Balears va acordar nomenar-lo Doctor Honoris Causa, en una iniciativa de l’aleshores rectora, Montserrat Casas. Només l’endemà, l’autor de La región más transparente moria sobtadament a la seva casa de Mèxic. Va ser un mal atzar i un contratemps. Dos anys després de la seva mort, però, per fi ahir es va poder dur a terme la investidura, en un acte que va incloure la presència de Sílvia Lemus, la vídua de l’escriptor.

La cerimònia va ser presidida pel rector de la UIB, Llorenç Huguet, i va ser tan protocol·lària i fastuosa com exigia l’ocasió. Gràcies a la Coral de la Universitat, que va interpretar peces de Haendel i Mendelssohn, l’ Aubada de Miquel Tortell i l’himne universitari Gaudeamus igitur, la vetlada va prendre volada en diversos moments. La professora María Payeras va ser l’encarregada de glossar els mèrits de l’investit. En va destacar “la seva narrativa plural i diversa”, ubicada “en un punt equidistant entre la memòria i la imaginació”.

Les paraules de Silvia Lemus varen ser emocionants i sobretot reivindicatives de la importància de la Universitat. Lemus va recordar que el seu marit “creia en la Universitat, un espai per a la investigació, la reflexió i la crítica”. També va afirmar que havia “escapat de la idea de l’intel·lectual que prefereix tancar-se en la seva torre de vori” i que “va voler participar del diàleg públic que constitueix la nostra democràcia”. Finalment, va acabar definint el seu marit més com a home que com a escriptor, quan va dir que “era un home sensual, que s’havia enamorat de la mar de Mallorca, dels pinars i de les postes de sol que miràvem junts”.

Ignacio Polanco, president de la Fundació Santillana, també va prendre la paraula per agrair a Fuentes que fos un dels amics lleials que es mantingueren al costat d’ell i del seu pare, Jesús Polanco, “en un temps en què fórem víctimes de moltes infàmies”. Per tancar l’acte, el rector va insistir a reivindicar la institució universitària en uns temps com els actuals i va evocar la impressió que es va endur de la persona de Carlos Fuentes després de les dues vegades que hi va coincidir: “Va ser un cavaller en totes les circumstàncies”, va dir.