EDUCACIÓ

La calaixera Alcover, un convit a estimar la llengua

La Institució Mossèn Antoni Maria Alcover proposa als centres escolars un sistema pedagògic per aprendre a conèixer la figura i l’obra del gran lingüista manacorí

La setmana cultural anual dedicada a mossèn Antoni Maria Alcover ha servit enguany de plataforma per presentar la calaixera Alcover. Es tracta d’una eina educativa que orbita entorn la figura i obra del filòleg i folklorista manacorí. Aquesta proposta pedagògica fou promoguda i impulsada durant l’anterior mandat municipal per la directora de la Institució Antoni M. Alcover, Bàrbara Sagrera, amb el suport de la llavors regidora de Cultura, Antònia Llodrà, i del Consell de Mallorca.

El projecte va adreçat a alumnes d’entre segon d’Educació Primària i el primer cicle d’ESO. L’objectiu és posar en relleu la faceta de lingüista per sobre de la de folklorista de mossèn Alcover. I, sobretot, que els nins i nines de les Balears coneguin l’autor de les Rondalles, del Diccionari català-valencià-balear i de la Lletra de convit. Ho podran fer amb el catàleg de propostes didàctiques de la calaixera, que esdevé una eina útil per a aquells docents que creguin en la divulgació d’un dels gran referents de la llengua catalana.

Encara amb olor de fusta, la calaixera emula les peces originals emprades per Alcover i els seus col·laboradors a l’hora d’ordenar les cèdules amb la documentació de cada paraula del diccionari. Disposa de set calaixos amb instruccions i propostes didàctiques per treballar en els centres escolars aspectes i temàtiques del currículum de Llengua Catalana, posant en valor el joc com a guia per a l’aprenentatge.

La Institució Mossèn Alcover ha creat aquest instrument pedagògic, que com a projecte es troba en fase de divulgació. Per ara n’hi ha tres unitats, que se cediran als centres escolars que les sol·licitin. Per tant, tindran un recorregut itinerant, a l’espera de veure com hi respon la comunitat educativa.

“El sentit d’aquest material és atendre la necessitat d’omplir el buit que consideram que té el nostre currículum, perquè qualsevol nin o nina hauria de conèixer qui és Antoni Maria Alcover, igual que hauria de conèixer Guillem Sagrera, o qui fou Llorenç Villalonga, personatges que no es contempla que siguin estudiats a les escoles. Creim que cal donar-los a conèixer, sense que això suposi una càrrega per al docent”, explica Bàrbara Sagrera. “Parlam d’un material que es pot integrar en el contingut curricular de l’àrea de llengua, a través de l’obra i vida d’Antoni Maria Alcover. En els calaixos, que proposen activitats, hi trobam alguns aspectes que són aprofitables pels nins, com per exemple el valor de la feina, la constància i perseverança, per aconseguir allò que es plantegin a la vida, partint d’un món en què la immediatesa té massa protagonisme en el dia a dia i que sembla oblidar la cultura de l’esforç”, afegeix la coordinadora d’aquest projecte.

Fer ús de la llengua per participar en diverses situacions comunicatives de l’activitat social; comprendre discursos orals i escrits dins l’àmbit escolar, analitzant-los amb esperit crític; emprar les habilitats bàsiques de la llengua per a la recerca; comprendre textos i iniciar-se en el coneixement del llenguatge literari i posar en pràctica hàbits de treball que afavoreixin l’alumne, tant en el treball individual com en el col·lectiu, són els objectius bàsics que es plantegen per als escolars de Primària.

Quant a educació Secundària, es pretén que la llengua catalana vehiculi la comunicació parlada o escrita per al desenvolupament personal i la creació cultural. També es proposa analitzar els diferents nivells de la llengua (fonologia, morfologia, sintaxi...) per treballar millor la comunicació lingüística.

“Hi ha un gran transversalitat, i si interessa treballar només un dels set calaixos es pot fer sense cap problema. Tampoc cal treballar totes les rondalles proposades”, comenta Sagrera.

“Es presenten models de creació partint, per exemple, de com amb les cèdules es va anar fent el diccionari. Cal entendre la tasca de documentació prèvia, que els alumnes hauran de dur a terme quan al llarg de la seva vida acadèmica hagin de fer un treball d’investigació. Això els ajudarà a estar preparats”, explica la impulsora de la calaixera, per a qui el calaix Diccionariers és el compartiment més interessant, “perquè treballar tècnica i narrativa no és tant novetat, però sí que ho és analitzar la tipologia dels diccionaris que tenim, fer entendre als nins com es treballa el diccionari, perquè hi ha unes paraules i unes altres no, qui decideix quins mots hi han d’anar...”, comenta.

Per donar a conèixer la calaixera, la Institució prepara un material promocional en vídeo per presentar-lo als centres de professors. En el pla de la difusió, també rebrà el suport del Departament de Política Lingüística del Consell. Des de la Institució es treballa amb la possibilitat de crear un certamen amb el centres educatius que participin en el projecte, en què es premiarà el millor recull de lèxic com una manera de motivar els escolars.

L’EQUIP DOCENT DE CREADORES

El grup de docents que s’ha encarregat d’idear els tipus de tasca que cal fer en cada compartiment de la calaixera ha estat coordinat per la directora de la Institució Alcover, Bàrbara Sagrera. L’equip està integrat per Isabel Brunet Bauzà, Antònia Mascaró Horrach, Isabel Miró Pons, Aina Maria Torres Flores, Carme Rodríguez Cladera, Antònia J. Santandreu Simonet i la dissenyadora Cati Forteza Sureda. També hi ha col·laborat Caterina Valriu, autora de la biografia d’Antoni M. Alcover L’home de les paraules.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF