El bou també és català

PalmaEl 1956 el Grup Osborne, empresa dedicada als vins i a les begudes espirituoses, va col·locar una tanca publicitària en forma de bou a la carretera Madrid-Burgos. Aquella silueta, de catorze metres d’alçada, havia estat dissenyada per publicitar el brandi Veterano. Dos anys més tard, el bou va expandir-se per les diferents carreteres de l’Estat. La popularitat d’aquest animal fou tan gran que, avui en dia, encara és un símbol nacional. Fa tres generacions que dins el marc mental dels espanyols es va instal·lar la idea que el bou és l’animal que millor representa Espanya. Tant ha transcendit aquest animal a la cultura i simbologia espanyola que, fins i tot, l’any 2017 el Tribunal Suprem va haver d’aclarir que el toro no és un símbol oficial de l’Estat. Així i tot, molt sovint encara veim adhesius bovins als cotxes. En aquest article veurem que aquest animal és molt més que una marca de brandi o una icona espanyolista. El bou és un animal ben viu a la nostra llengua, toponímia i llenguatge popular. Tant és així que podríem dir que el bou també té una arrel catalana.

El bou, igual que l’ase o la somera, ha estat, des de temps immemorables, un animal indispensable a la pagesia mallorquina. Durant segles, aquesta bístia ha ajudat moltes famílies a llaurar els camps. Quan encara no hi havia tractors, aquest era l’animal de càrrega que feia la feina bruta. És per aquest motiu que tenim tantes expressions populars vinculades a aquest animal que, fins fa un grapat de dècades, encara convivia amb nosaltres. Segurament qualque vegada heu sentit a dir “no passis l’arada davant del bou” quan algú volia actuar massa ràpid i avançar-se als esdeveniments. Potser en alguna ocasió us han donat pressa dient-vos que caminau “a pas de bou”. A vegades, quan algú arriba tard per sistema se li diu que és “com el bou mascard, que podent anar d’hora sempre fa tard”. O, fins i tot, heu sentit que criticaven qualcú amb aquesta dita: “Tot just ha sortit de l’ou i ja es pensa ser un bou”.

Refranys i frases fetes

Si cercam la paraula ‘bou’ al Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) no només trobarem la definició del mot, sinó que, a més, toparem amb dues dotzenes de refranys i una vintena de frases fetes. Tenim refranys com “allà on va el bou va el picarol”, “el bou per la banya i l’home per la paraula” i “més caga un bou que cent orenetes”, entre d’altres. També tenim moltes locucions que usam en el nostre dia a dia per expressar una idea o una feta: “perdre bous i esquelles”, “pujar més la corda que el bou” i “no veure un bou a tres passes”.

A més de la gran riquesa que aporta el bou al llenguatge popular, aquesta paraula té 24 accepcions al diccionari Alcover-Moll, fet que demostra la gran polisèmia del mot. La majoria de definicions fan referència a eines o arreus que s’empraven a les tasques agrícoles, de caça o pesca que es feien en temps de l’avior. A continuació, alguns estris que reben el nom de ‘bou’:

1. Pedra un poc sortida d'una paret i que té un forat apte per fermar-hi les bísties.
2. Travesser que subjecta els dos caps de jou, en el jou de llaurar.
3. Corda garrotera que serveix per fermar en tota la llargària la carretada de garbes.
4. Peça dels filats de caçar, que consisteix en una estaca i un conjunt de filats.
5. ‘Pescar al bou’: tipus de pesca que consisteix en una gran xarxa estirada per dues barques, anomenades ‘parella del bou’.

El bou també és present a la fauna i a la natura i dona nom a animals com el caragol bover, el bou de Sant Jordi (poriol) i el bou (mol·lusc semblant al llimac), entre d’altres. També trobam el bou si miram el cel. L’estel bover fa referència al planeta Venus que apareix al cel a boca de nit. L’aparició de l’estel és el senyal perquè els bovers, porquers i pastors es retirin. El Bou Roig és un “núvol que és senya de pluja”.

A la toponímia balear

El bou és també una presència a la toponímia balear: Son Bou (Alaior), Caló d’en Bou (Eivissa), bassa dels Bous (Santa Maria), cementiri dels Bous (Artà), cingle dels Bous (Escorca), pla del Bou (Pollença, Puigpunyent), penyal dels Bous (Binissalem), etc. Fins i tot, tenim els Bous de Costitx, unes escultures talaiòtiques d’un gran valor patrimonial i històric i que, a més, són més antigues que el toro d’Osborne.

Després d’aquest recorregut lingüístic, podem afirmar que el bou no només pertany a la simbologia espanyolista, sinó que, nosaltres, els catalanoparlants, també tenim el nostre propi bou i aquest el portam a la llengua. En definitiva, el bou també és nostre!

Per acabar, convé fer una reflexió. A Menorca diuen que “a terres forasteres, les vaques maien els bous”. Això vol dir que trobant-se fora de ca seva, fins i tot el més fort està en relació d’inferioritat. Malauradament, els illencs tant fora com a casa estam en una situació vulnerable i d’inferioritat. Més valdria que aprenguéssim a “agafar el bou per les banyes” i plantar cara a segons quins animals. Si parlam de la política lingüística actual podem dir ben clar que “per amor del bou, llepa el llop lo jou”, cosa que es refereix a les persones que s’humilien i es resignen a fer coses desagradables, per aconseguir un profit. En el cas de la política balear, vendre la llengua pròpia per mantenir-se al poder. Ara bé, si a ca nostra ens volen fer menjar bou, que com a mínim sigui un bou domèstic i sanat, no un toro rabiós que envestesqui la llengua a cada pas. Però, sobretot, si hem de tenir un bou, que almenys sigui un bou que xerri, ralli o parli en català.