Biel Mesquida, premi d’Honor de les Lletres Catalanes

PalmaL’inesgotable, el trencador, l’irreductible, el sempre heterogeni i, per damunt de tot, l’apassionat i apassionant Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) ha estat reconegut amb el 58è premi d’Honor de les Lletres Catalanes. “Les obres de Biel Mesquida són monuments barrocs que encomanen passió i diuen les lliçons mesquidianes al seu apogeu: "La bona literatura genera llegiguera i escriguera", ha valorat el jurat, que el considera "un autor lliure, actiu i defensor dels valors que ens fan humans apassionats en temps de tenebres". "És un explorador de la llengua, un català apassionat, convuls, profund i connectat amb la vida i el moment històric", ha dit Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, en l'anunci que s'ha fet a la Nau Bostik de Barcelona. L'entrega serà el 8 de juny al Palau de la Música Catalana i rebrà 20.000 euros.

La trajectòria de Mesquida ha estat travessada per una diversitat de registres i gèneres, sempre vinculada a la qualitat experimental del llenguatge que l’escriptor mallorquí ha sabut amplificar i conduir a la revolta a través de la poesia, els relats breus, els articles i també les novel·les. La seva trajectòria literària s’inicià ja amb un dels premis de més prestigi de la literatura catalana, el Prudenci Bertrana, i amb la censura que va rebre amb la seva primera novel·la, L’adolescent de sal, la publicació de la qual va ser prohibida durant dos anys. “Va ser un escàndol que guanyàs jo, tothom es pensava que ho faria Teresa Pàmies, que en va ser la finalista. Jo era un mallorquí que ningú sabia d’on sortia”, reconeixia Mesquida a l’ARA Balears en una conversa amb motiu del cinquantè aniversari d’una altra de les seves primeres obres, el revolucionari El bell país on els homes desitgen els homes, publicat de manera clandestina l’any 1974. “Es va formar un merder que em va alegrar molt. En aquell temps tot es discutia, la gent s’apassionava per les coses, i això és el que fa molta falta avui en dia, que no tot sigui blanc o negre. Aquella discussió volia dir que l’artefacte que jo havia fet creava irradiacions, generava controvèrsia i això m’alegrava molt”, rememorava llavors amb una efusió que defineix la trajectòria de Mesquida tant com la seva capacitat per generar discursos i artefactes, com diu ell, que sempre han cercat expandir les lletres i la cultura catalanes. 

Amplitud d'interessos i registres

De fet, el jurat, a més de la seva obra “complexa, diversa i sempre en català”, n’ha volgut destacar precisament el seu paper “d’activista de la llengua i la cultura catalana”, que s’ha demostrat, entre d’altres, amb l’organització de les més de 25 edicions del Festival de Poesia de la Mediterrània, que ha dirigit a Palma des de principis dels anys 2000. “La poesia lluita contra la mort que domina molts territoris d’aquesta societat: el polític, el de la guerra, el territori de les relacions i el de la vida de cada dia”, defensava poc abans d’una de les seves darreres edicions, l’any 2023, “i jo sempre he cregut que la poesia és una font de vida. Els versos ens poden tranquil·litzar, asserenar i donar vida”.

Entre les seves darreres publicacions destaca el llibre Passes per Palma, publicat per l’editorial Vibop amb fotografies de Jean Marie del Moral, on la ciutat s’explica a través dels records, els somnis i també els desitjos de Mesquida. “L’art de viure no té història”, hi escriu l’autor, “m’han ensenyat els grans mestres. L’art de viure no té història. No escric el meu passat palmesà per un exercici de nostàlgia, ni per fer lamentacions, ni per dibuixar absències. El plaer que desapareix, desapareix per sempre, insubstituïble. Uns altres plaers vindran, plaers que no reemplacen res. No hi ha progrés en els plaers, només mutacions. I encara!”.