Atlàntida Film Fest: d’iniciativa pionera en línia a gala d’estrelles

PalmaL’Atlàntida Film Fest arriba a la setzena edició amb una trajectòria intensa, que l’ha duit de ser una experiència pionera i insòlita, una mostra cinematogràfica en línia, a convertir-se en una de les trobades de referència a l’Estat: primera posició entre els festivals que es duen a terme a l’estiu, segon més ben puntuat entre tots els certàmens, segons dades del Ministeri de Cultura. Com tot festival de cinema rellevant, un bon grapat d’estrelles s’han passejat per les seves inauguracions i cloendes: Liv Ullmann, Michael Douglas, Judi Dench, Vanessa Redgrave, Isabelle Huppert, Joseph Fiennes, Britt Ekland… Enguany, Gael García Bernal, Javier i Carlos Bardem, Fernando Trueba, Jaime Chávarri, Rodrigo Sorogoyen i l’actriu mallorquina Victoria Luengo, entre d’altres.

Però el photocall, aquest espai amb el cartell i patrocinadors del certamen pel qual van desfilant els famosos, no va ser la seva primera vocació. Vivíem la crisi del 2008, també la patia el cinema, i no hi havia manera que moltes produccions valuoses poguessin arribar a les sales, una bona part de les quals tancaven. Els creadors de la plataforma Filmin es plantejaren aquesta fórmula, la de festival en línia, com a manera de donar-les a conèixer.

Per què Atlàntida? El nom d’un continent perdut –conta el seu director i cofundador de Filmin, el mallorquí Jaume Ripoll– reflectia el perill d’“aquelles pel·lícules que corrien el risc de perdre’s”. Servia també per “animar a l’aventura un espectador més inquiet”. Allò va sortir prou bé. Del 2011 al 2015 se’n dugueren a terme cinc edicions virtuals, amb una secció oficial dedicada al cinema espanyol i llatinoamericà, i un segon apartat, Atlas, amb llargmetratges de la resta del món. A la quarta convocatòria s’hi superaven els 40.000 espectadors.

Sí, prou bé. Calia arriscar-s’hi. Com diu Ripoll: “Si fos fàcil, no seria l’Atlàntida”. El 2015, el festival incorporava un taller, a càrrec d’Anna Broinowski, en què s’explicava als participants com fer servir, a un rodatge, les tècniques propagandístiques de Corea del Nord. I aquesta és una de les moltes audàcies que l’han situat en un pla poc convencional.

L’aportació de les institucions

L’Atlàntida, fent honor al seu nom, s’ha ‘mullat’ amb projeccions, temàtiques i convidats no sempre complaents: el documental de David Bernet Democracy, molt crític amb el Parlament europeu; una conferència de l’advocat de l’expresident Puigdemont, Gonzalo Boye; produccions relacionades amb l’orgull LGTBI; El caso Kurt Waldheim, de Ruth Beckermann, que posava al descobert el passat nazi de qui fou secretari general de l’ONU; Holiday, d’Isabella Eklöf, amb imatges certament agosarades; El venerable W., de l’iranià –de mare resident a Eivissa– Barbet Schroeder, sobre un monjo budista que va promoure la persecució dels rohingyes, musulmans birmans; la pel·lícula del mallorquí Agustí Villaronga Born a King, molt criticada per haver-la rodada a l’Aràbia Saudita; i, entre molts d’altres, les referències, marcadament compromeses, al genocidi a Gaza, en l’acte inaugural del 2025.

Des del 2016, l’Atlàntida comparteix l’escenari virtual amb un altre de físic: Palma. Es va triar Mallorca perquè els fundadors de Filmin són mallorquins, perquè no hi existia encara un certamen amb una certa projecció i perquè, afegeix Ripoll, “els polítics ho varen veure amb bons ulls”.

En paral·lel al desenvolupament del festival, també ha pujat de manera significativa el suport econòmic de les institucions de les Illes. El 2016, l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), l’entitat del Govern que s’havia fet càrrec de les subvencions en matèria de cultura, va atorgar a l’Atlàntida 25.000 euros, quantitat que el 2018 es va duplicar, fins als 50.000. El 2019 ascendiren a 60.000; el 2020, a 72.592,80, i el 2021, a 75.000 euros, la mateixa quantitat que el 2022. El 2024, segons s’ha publicat, l’ajuda de l’IEB va créixer de manera espectacular, fins als 188.000 euros. 

L’IEB consta com a entitat finançadora de l’Atlàntida, però també s’hi afegeix el suport de la Fundació Mallorca Turisme –del Consell de Mallorca–, l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales – del Ministeri de Cultura–, el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia del govern d’Espanya, la Unió Europea i l’Ajuntament de Palma.

El 2025, l’Atlàntida va rebre de l’IEB una subvenció nominativa, és a dir, sense convocatòria, de 350.000 euros, gairebé cinc vegades l’import màxim de les ajudes que van per línia d’aportacions a fires i festivals (75.000). Segons el Govern, aquesta excepcionalitat “es justifica pel seu caràcter singular i no reproduïble, ja que és el festival híbrid més gran del món, amb estructura consolidada” i que, a més, “gaudeix d’un interès públic i cultural acreditat, perquè promou l’accés gratuït a la cultura, impulsa el talent balear i fomenta la inclusió i sostenibilitat”.

El pressupost del 2026 ronda el milió d’euros, 350.000 dels quals són procedents de l’IEB, que representen prop de la tercera part. Enguany, l’Atlàntida ha rebut, a més, una subvenció, també nominativa, de l’Ajuntament de Palma, per valor de 35.000 euros.

Cartells, concerts i cine mallorquí

En tot cas, Jaume Ripoll no s’ha amagat de mostrar-se crític amb les administracions públiques quan ho ha trobat adient. Alguna vegada ha expressat la preocupació pel retard amb què s’abonaven les ajudes. El matí del mateix dia que s’inaugurava l’edició del 2018, a Bellver, publicava un tuit sobre una amenaça d’una institució de fer enrere l’ajuda a l’Atlàntida si el seu logo no apareixia amb dimensions més grosses. 

I, amb la seu física, arribà el glamour. El 2017, l’Atlàntida retia homenatge a Guy Hamilton, molt vinculat a Mallorca, amb la presència de Britt Ekland i Joseph Fiennes. En successives edicions, han rebut el premi Master of Cinema; l’han lliurat o han presentat les seves pel·lícules Vanessa Redgrave, Roland Joffé, Ken Loach, Michael Douglas, Judi Dench, Stephen Frears, Neil Jordan, Isabelle Huppert, Matt Dillon, Irène Jacob, Fernando León de Aranoa, Juan Antonio Bayona i Marina Abramović, entre d’altres. No es dedica al cinema, però la reina Letícia s’ha convertit en una habitual de les gales inaugurals o de cloenda: abans a Bellver, els darrers anys a la Misericòrdia, que s’ha consolidat com el palau del festival.

Ripoll veu “compatible” la presència d’estrelles amb el rigor en la programació: “Una estrella dona visibilitat a un festival. Però la seva solidesa es demostra per la programació. La programació n’és la fortalesa”. L’aterratge físic a Palma va marcar un gir en la temàtica: de l’àmbit iberoamericà es va passar a l’europeu. “Era un moment de tensió” al continent, recorda el director de l’Atlàntida, i es va optar pels “temes que interessaven als europeus”.

Jaume Ripoll es va arriscar quan va arribar el coronavirus i va afirmar que, així i tot, el 2020 hi hauria festival. Canes es va haver de suspendre, però l’Atlàntida va aprofitar una de les seves eines: les projeccions a l’aire lliure, això sí, amb la distància de seguretat establerta. Des de llavors, va canviar les seves dates: abans es feia al voltant de Sant Joan, ara al voltant de Sant Jaume.

Però no basta amb el cinema. Cada edició de l’Atlàntida ha inclòs també xerrades, concerts, jornades professionals, tallers i altres activitats complementàries. “Un festival com el nostre –explica Ripoll– ha d’arribar a totes les audiències, a nous públics”. Sí, potser una jove espectadora ve a escoltar el músic de torn, però després queda a la pel·lícula. D’això es tracta. Totes les activitats són gratuïtes, llevat de les que es duen a terme a sales de cinema.

La primera edició a Mallorca es va anunciar amb un cartell de luxe: una obra de Miquel Barceló. Han seguit artistes com Albert Pinya i Ana Cabello. Enguany s’ha optat per una imatge d’Errol Flynn, una estrella molt vinculada a Mallorca, obra de Josep Planas i Muntanyà, procedent de l’arxiu de Casa Planas.

La presència dels cineastes mallorquins a la programació ha estat una constant al llarg de la història de l’Atlàntida. Des de noms consagrats, com Agustí Villaronga i Cesc Mulet, a talents més joves com Carles Bover, Miguel Eek, Antonina Obrador, Marcos Cabotà i Marga Melià, entre d’altres. “És l’obligació del festival”, afirma Ripoll. “Ha de treballar pels creadors del territori”. I considera que, en aquests deu anys d’implantació a Mallorca, l’Atlàntida ha contribuït al seu creixement.