Art

L'art emergent posa el Macba "contra les cordes"

El museu pren el pols creatiu al teixit local amb una exposició amb 17 treballs de gran format

BarcelonaL’arquitecte del Macba, Richard Meier, es posaria les mans al cap si veiés la porta de paper maixé que l’artista Antoni Hervàs ha creat per a l’exposició Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls titulada com si l'arquitecte fos una vedet, La Meiers. En lloc del racionalisme redemptor del museu al cor del Raval, l’obra bigarrada i colorista d’Hervàs evoca el món nocturn dels cabarets del Paral·lel. “L'Antoni treballa molt amb la cultura de la nit, i aquesta obra està inspirada en el Teatre Arnau”, afirma Hiuwai Chu, conservadora del museu i la comissària de la mostra juntament amb el duet Latitudes, format per Mariana Cánepa Luna i Max Andrews. 

Cargando
No hay anuncios

Panorama 21 es remunta a l’etapa de Ferran Barenblit al capdavant del museu i és la primera exposició d’una sèrie d'exposicions i projectes d’altres formats que va sorgir durant el confinament per donar suport al teixit local i prendre el pols a l’art català emergent. “El sector sempre havia demanat que exposéssim gent d’aquí més enllà dels que acostumem a exposar, que estan molt establerts –explica Chu–. Aquesta exposició és una forma d’aprofundir en la nostra relació amb els artistes”, declara. “Panorama 21 no és només una oportunitat per veure art emergent, sinó també per posar el museu contra les cordes, per dir què ens cal fer en tres anys fins a la pròxima edició, que coincidirà amb la Manifesta i l’obertura de l’ampliació del museu”, assegura l’actual directora del centre, Elvira Dyangani Ose. “Panorama 21 és una oportunitat per tenir un sentit crític”, subratlla. L'actual mostra es tancarà el 27 de febrer i la pròxima edició se celebrarà el 2024, i estarà dedicada a les pràctiques pedagògiques radicals, en el món acadèmic i en l’espai públic.

Cargando
No hay anuncios

Al llarg del recorregut es poden veure disset treballs, la majoria dels quals són de nova producció, i és un plaer observar com s’apoderen de les sales, com si els artistes es volguessin desfogar de tots els mesos de confinament en què les exposicions només es podien visitar virtualment. Rasmus Nilausen ha fet una instal·lació gegantina amb 49 pintures inspirades en el projecte de teatre del filòsof renaixentista Giulio Camillo, i Rosa Tharrats ha penjat en un dels passadissos alguns dels seus tapissos de materials que reaccionen a l’ambient. El duet El Palomar, format per Mariokissme i R. Marcos Mota, mostra en unes pantalles gegants la pel·lícula que ha dedicat al jutge alemany Daniel Paul Schreber, que va ser tancat en un manicomi el 1894 després de dir que se sentia una dona. Una altra de les peces de gran format és Fig Juice (Suc de figa), de Stella Rahola Matutes, evocadora d’un sistema circulatori o una jungla de cadenes metàl·liques, cabells artificials i formes fetes de vidre i or que semblen fruita o òrgans, mentre que Laia Estruch ha penjat del sostre una gran xarxa com les que es fan servir per caçar ocells dins la recerca que fa sobre el cant dels ocells que es van poder tornar a sentir durant el confinament. El projecte també es relaciona amb la performance, la música i l’escriptura, ja que el títol de Panorama 21 prové d’un poemari del poeta Gabriel Ventura.

Un dels fils conductor de l’exposició és la mateixa idea de panorama i l’afany impossible d’abastar-ho tot amb una sola mirada, a la qual el duet Ruta de Autor (Aymara Arreaza R. i Lorena Bou Linhares) respon amb un repàs històric dels tres panorames que hi havia a Barcelona durant l’Exposició Universal de 1888 amb textos i imatges de l’època, dels quals només queda un fragment de vuit metres dedicat a la batalla de Waterloo al Museu Nacional d’Art de Catalunya.