Apareix al cor de Montjuïc un espectacular tram de pedrera romana

BarcelonaLa muntanya de Montjuïc no té gaire alçada, fa tan sols 177 metres, però té una llarga història i un cordó umbilical amb Barcelona. La majoria dels edificis més emblemàtics de la ciutat han estat construïts amb pedra de Montjuïc: la muralla romana, el temple romà, la primera església cristiana, la catedral romànica i gòtica, els palaus gòtics de la Ribera... La troballa de les restes d’un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC de grans dimensions –fa 30 metres de llargada i cinc metres d’alçada (set, si es compten els dos que s’amaguen al subsol)–, pot explicar moltes coses sobre com va ser explotada. És la pedrera romana més antiga documentada de Barcelona i de les més antigues d'Europa, i se’n conservarà una part: uns vuit metres que formaran part de l’aparcament d’uns pisos que s’estan construint a l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans, entre els números 11 i 19. Tanmateix, només la podran veure els veïns i els tècnics de l’Ajuntament de Barcelona que la restauraran fins a recuperar el color original, que era blanc.

La pedrera de Montjuïc ja va ser explotada durant la prehistòria. S’hi ha trobat el jaciment humà més antic registrat de la plana de Barcelona: un taller d’extracció de jaspi del període epipaleolític. S’hi va excavar durant molts més segles, fins a la dècada dels 60 del segle passat. Entre els anys 1989 i 1990, una campanya arqueològica ja va descobrir que en aquella zona s’hi explotava gres local des de l’època romana. El nou tram seria la continuació de la pedrera que es va trobar l’any 1990 i dona moltes pistes sobre el fet que l’explotació en aquesta àrea va ser molt més important del que es creia. Tant Iluro (Mataró) com Bètulo (Badalona) van ser construïdes amb pedres que provenien de Montjuïc. La pedrera que ara s’ha localitzat és anterior a la fundació, entre el 15 i el 10 aC, de la Colònia Iulia Faventia Paterna Bàrcino (Barcelona) que va generar una gran demanda de pedra.

L’actual capital catalana va néixer com un petit assentament de 10 hectàrees construït sobre dos turonets, coneguts a l’Edat Mitjana com el mons Taber. La ciutat estava envoltada per una muralla des de la seva fundació, amb un aqüeducte que portava aigua des de la zona de l’actual Montcada, prop del riu Besòs. Hi havia un temple dedicat a l’emperador August, un fòrum amb diversos edificis, complexos termals i edificacions domèstiques. Els romans eren grans constructors i necessitaven molta pedra. "És una troballa extremadament interessant perquè ens podrà donar molta informació sobre les pedreres romanes, de les quals no se sap gaire cosa i van ser extremadament importants des del punt de vista urbanístic. El material que s’ha excavat ajuda a entendre tot el procés, les tècniques d’extracció i les estratègies que es feien servir", destaca Anna Gutiérrez, cap de la unitat d’estudis arqueomètrics de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i especialista en pedreres romanes. "Ens trobem en el moment zero de Barcelona", afegeix.

Eines i estratègies constructives

Entre moltes altres coses, es podrà precisar si els blocs que s’extreien d’aquesta pedrera en concret corresponen als que es van fer servir per construir la muralla romana de Barcelona. A més, es podrà estudiar amb detall quines eines utilitzaven i com les feien servir en funció del lloc on treballaven. "En el procés d’extracció s’adaptaven a la geologia", detalla Gutiérrez. "Feien servir pics per delimitar els blocs, i feien forats a la base on col·locaven tascons de metall i, mitjançant la percussió, trencaven la base", afegeix. A l’època romana, el Llobregat no tenia un delta sinó un estuari, i Montjuïc era un promontori envoltat de mar. De fet, la línia de costa arribava aproximadament on ara hi ha el passeig de la Zona Franca. "El fet de tenir l’aigua a prop va ser decisiu per fer servir aquesta zona com a pedrera, perquè transportaven els blocs de pedra amb vaixell", destaca Gutiérrez.

La troballa és molt més rica en altres dades perquè la pedrera es va fer servir com a abocador. A mesura que anaven ampliant la pedrera, hi abocaven tot el que hi havia a la superfície que els feia nosa i gràcies a aquestes restes és més fàcil establir-ne la cronologia. "S’ha trobat, per exemple, ceràmica ibera, ceràmica campaniforme provinent de Nàpols i un peveter amb la deessa Demèter", explica el cap d’excavació, Andrew Kelly.