Anier: "Afronto la traïció des de diferents punts de vista"

BarcelonaAnier (reina, escrit al revés) és el nom artístic de Mel·lina Altés (Barcelona, 1998). Amb només 17 anys va saltar a la fama cantant rap i hip-hop. Va penjar el primer tema a YouTube el 2015, i el 2017 ja era coneguda a la comunitat hip-hop amb temes com Where, Fuego a tregua o Carnaza, amb diversos milions de reproduccions.

Fa, però, més de dos anys que no treu música. “De fet, ha sigut el moment de la meva carrera en què més he treballat; és a dir, no he deixat de fer música, però ho he portat de manera molt més interna, a casa meva. He fet molta feina sola, sense estudis ni productors”, explica la cantant. El motiu del silenci el va compartir el 4 de desembre del 2024 a Instagram: “Aquest any era difícil que aparegués al vostre wrapped de Spotify. Sabeu per què? Perquè dos pocavergonyes amb nom i cognoms, amb molt poc respecte i amb molta mala fe, s'han dedicat a intentar treure'm tot el que tinc, i una de les genialitats que se'ls ha acudit fer ha estat eliminar gran part del meu catàleg en plataformes”. Ara, Altés explica: “Vaig començar a la indústria de la música quan era molt jove i no vaig tenir temps d'assimilar ben bé el que passava”.

Ha sorprès els fans publicant un disc sencer sense previ avís, tot de cop i sense cap senzill d'avançament, Duskdown. “El disc té una conclusió molt clara, però comença dient que per culpa de tot el que m'ha fet patir la indústria em fa por que acabi perdent l'amor que tinc per la música. És la manera com em trec de sobre totes aquestes coses que em poden fer mal i acabo dient que pagaré el preu que sigui perquè vull fer això i estimo el que faig”, declara Anier.

Tot i així, aquests dos anys en què no ha tret contingut nou ha estat en diferents festivals i els seus fans l’han pogut escoltar. “Vaig decidir continuar en els escenaris perquè la gent em continués veient. Vaig passar una època molt dura en què estava intentant resoldre tots aquests problemes, intentant treballar per treure música nova i pujant als escenaris, i alhora fent veure que no passava res. Al públic no li pots explicar els problemes ni aquesta altra part que hi ha darrere perquè ni l'entenen, ni la coneixen, ni és el que volen de tu”, recorda.

Així doncs, Duskdown és una forma de trencar un silenci de dos anys. “D’una banda, aquest període m'ha fet estar amb el cap cot; no vull enfonsar-me en el victimisme, però m'ha fet mal. Durant aquest temps he patit la situació en silenci. No entenia per què això em feia mal, per què aquella gent es va portar així, per què havia d'estar patint, per què em trobava en aquest punt, però a la vegada em va donar la força amb què m'he reencarnat al disc. De dir: «Bé, sí, estic a baix de tot, però ara alçaré el cap més amunt que mai»”.

L’àlbum arriba no només per sorpresa, sinó també explorant nous estils, tant musicals com estètics. “Volia treure’m del damunt totes aquestes sensacions dolentes que tenia arrelades al meu procés fins ara, i tirar cap a una altra cosa. El principal canvi és del so: la música, les lletres i la meva veu són diferents de les que feia abans. I volia acompanyar-ho amb un canvi d'estètica. He intentat de tenir cura dels detalls de tots els aspectes del projecte per portar-lo a un altre nivell”, comenta Anier, i afegeix: “Va començar sent un projecte molt fosc, perquè jo venia d'un punt de partida molt íntim, molt vulnerable, d'una part meva que estava molt trista i que tenia por. Ho reflecteixen els primers temes. Per això volia jugar amb els colors de la foscor i del capvespre als videoclips i la roba. I a poc a poc ens vam adonar que el procés creatiu del disc tracta sobre la deslleialtat i sobre com afronto la traïció des de diferents punts de vista. A poc a poc va acabar agafant la llum. I això és el que volíem transmetre amb els colors i l'estètica”. 

Anier ha aconseguit treure profit de la mala experiència amb la indústria i ho demostra amb l’àlbum. “Tenia ganes de fer alguna cosa transgressora, de trencar una mica amb els estàndards de la indústria. No vull fer-ho tot com diuen per aconseguir l’èxit, i em ve de gust fer-ho com jo vulgui”, diu.

Amb el disc nou, sembla que arriba una nova etapa. “Ha canviat una cosa molt important. Més enllà de l'experiència, ha canviat la reconnexió que he fet amb la música en l'àmbit tècnic i musical. Tot el que he descobert m'ha donat una visió molt clara a la pregunta de com em veig d’aquí uns anys. Ara tinc molt clar el lloc on vull arribar, el tipus d'artista que vull ser: vull ser música també, vull tocar instruments, vull ampliar la meva visió i sortir del rap, ser molt més completa. Tinc molt clar que vull arribar a ser una artista molt gran, arribar a diferents llocs, obrir-me a nous cercles, a nous públics i adreçar-me a molta més gent de la que abastava fins ara”.