PalmaÉs un ametller més. Un dels milers que s’escampen per la geografia mallorquina i n’han definit el paisatge i, per tant, també la cultura i identitat des de fa segles. En concret, des de finals del XVIII. Passat pel filtre de Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), emperò, és moltíssimes altres coses, sense deixar de ser, precisament, un ametller. És una figura escultòrica, que remet a una presència humana, potser el cos nu d’una dona, i alhora és una espècie de zombi, un vestigi anònim i oblidat: una part de les restes que deixa la catàstrofe de la Xylella fastidiosa al camp mallorquí. És una relíquia, i també un vaticini, que costa distingir si prové del món oníric o del real.
Aquesta és només una de les fotografies que conformen la sèrie Retratar arbres, que el prestigiós fotògraf i assagista va crear durant la tardor de 2025 a Llucmajor, com a part d’un taller organitzat per la Fundació Toni Catany CIF, on, a partir d’aquest 29 d’abril, se’n poden veure, per primera vegada, els resultats. N’hi ha de més inquietants i fantasmagòriques, d’altres que són més poètiques i evocadores, però a totes hi ha una bellesa que captiva. Que ens parla i que cerca pertorbar-nos. “Som aquí, mira’ns”, sembla que diuen tots aquests arbres retratats per Joan Fontcuberta. I l’al·lusió al retrat, associat tradicionalment a la representació de persones, deixa més que clares les intencions de l’autor amb aquestes fotografies. Retratar arbres és la primera sèrie de Fontcuberta a Mallorca –l’artista va anunciar que la donaria a la Fundació Toni Catany– i també és part d’una de les tres mostres que s’inauguren aquesta primavera a l’illa en el marc de Galàxia Fontcuberta, un projecte expositiu amb tres conjunts seus vinculat al festival Mallorca PhotoFest.
Cargando
No hay anuncios
Gramàtiques de l’anòmal
“Jo era amic de Toni Catany”, relata el fotògraf, guardonat amb el premi nacional de Fotografia i també amb el premi nacional d’Assaig, “i feia temps que volia fer qualque cosa relacionada amb ell”. “Quan vaig visitar la Fundació Toni Catany de Llucmajor em vaig adonar de la situació dels ametllers morts per la xilel·la. En veure aquestes formes torturades que generaven em va semblar que haurien inspirat en Toni. Que si ell ho hagués viscut, n’hauria volgut fer alguna cosa, així que em vaig plantejar retratar aquests arbres com ell ho hauria fet avui dia”, confessa. L’ús de negatius en paper i de teles que serveixen per generar la idea d’un fons artificial, d’un estudi fotogràfic a l’aire lliure, a més de la inclusió de les dríades, unes nimfes associades als arbres i a la mitologia mediterrània, han permès que aquestes imatges connectin tant amb les natures mortes com amb els retrats de Toni Catany, com també amb les tècniques del fotògraf històric Tomàs Montserrat –veí de Catany a Llucmajor–, sense deixar de banda el segell tan personal de Fontcuberta.
“La idea de retratar uns arbres moribunds, o morts, al mig del camp, com si fossin retrats de persones dins l’estudi del fotògraf, és una forma d’aproximació a aquestes gramàtiques de l’anòmal que són pròpies de l’imago mundi de Joan Fontcuberta”, diu l’escriptor i col·laborador de l’ARA Balears Sebastià Alzamora a un dels textos que acompanyen l’exposició, Flors d’ametller per a Catany i Fontcuberta. A més, Alzamora hi cita uns versos d’Aina Cohen, cèlebre personatge creat per Llorenç Villalonga, que contribueixen a subratllar un dels eixos que travessen tota la trajectòria del fotògraf català: el joc (o conflicte?) entre realitat i ficció, entre veritat i fantasia. Quan fa gairebé cent anys que René Magritte va escriure que aquella pipa que havia dibuixat no era una pipa, les fotografies de Joan Fontcuberta ens recorden que estam obligats a demanar-nos si encara té sentit o, fins i tot, si encara és possible distingir entre representació i realitat.
Cargando
No hay anuncios
Penetrar la realitat
De fet, és precisament sobre aquest eix que s’estructura el vincle principal entre les tres exposicions que conformen Galàxia Fontcuberta: La Via Làctia –amb Retratar arbres–, a la Fundació Toni Catany, Wunderkammer, al casal Solleric, i Orquídeas y macarras, a la galeria Xavier Fiol. En demanar-li sobre els orígens d’aquesta fascinació per explorar els límits del que consideram real, el fotògraf apunta a dos elements autobiogràfics. D’una banda, els seus estudis en Periodisme i Publicitat, que el varen dur a detectar “els mecanismes de transmissió de coneixement” que feien servir les plataformes d’autoritat i voler convertir el seu treball artístic “en una forma d’activisme per no continuar practicant aquestes tècniques de persuasió i ensenyar els mecanismes de l’engany”. De l’altra, parla del temps viscut en dictadura: “Vaig néixer l’any 1955, o sigui, que els primers 20 anys de la meva vida varen ser durant el franquisme, un règim d’opressió que generava una imatge falsa de la realitat gràcies a la propaganda, a la censura i a la falta de transparència informativa. Es creava un món inventat que corresponia a determinats interessos ideològics que col·lidien amb l’experiència de qui hi vivíem. D’aquest conflicte entre la versió oficial de les coses i l’experiència personal va néixer el sentiment de rebuig a les aparences que ha guiat bona part de la meva feina, aquesta voluntat d’anar més enllà i penetrar la realitat sense deixar-nos enganyar pels elements que suposadament la defineixen i que no són certs”, exposa.
La voluntat de transcendir les aparences l’ha acompanyat al llarg de tota la seva trajectòria, com bé demostren les exposicions Wunderkammer i La Via Làctia, que apleguen fotografies procedents de diversos projectes i d’etapes diferents de l’artista. A la primera, que s’inaugura el pròxim 30 d’abril al Solleric, s’hi podran veure imatges de sèries vinculades a Jules Verne, al Gènesi de la Bíblia i als primers exploradors del continent americà, moltes d’elles desenvolupades amb eines d’intel·ligència artificial. També en formen part algunes de les obres de sèries com Herbarium, de l’any 1982, amb falses fotografies de plantes fetes en realitat a partir de deixalles, o de What Darwin missed, on es combinen fotografies reals de coralls, una de les espècies en què es va basar Darwin per donar forma a la teoria de l’evolució, amb altres generades de manera artificial. “El recorregut està plantejat com si seguissis l’itinerari d’una cambra de les meravelles”, assenyala Fernando Gómez de la Cuesta, director general de Cultura i Turisme de Cort i un dels comissaris de l’exposició, “on apareixen elements singulars, curiosos o estranys, que, tanmateix, estan relacionats amb la fauna, la botànica i la geologia. L’obra de Fontcuberta remet sempre a la unió de ciència i art sense deixar de banda aquest afegit màgic, fantàstic, que fa que els conceptes perdin la definició objectiva i en necessitin d’altres”.
Cargando
No hay anuncios
Un ciclop eficient
Pel que fa a La Via Làctia, a Llucmajor, es tracta d’un dels treballs més recents del fotògraf, un “projecte de projectes” sorgit de la revisió que va fer del seu arxiu durant la pandèmia, moment en què va decidir extreure algunes de les obres del seu context original per donar-los una nova vida. La columna vertebral d’aquesta mostra, en tot cas, és el poema Oda al laboratorista de Pablo Neruda, que comença així: “Hay un hombre / escondido / con un solo ojo / de cíclope eficiente”. Com diu Antoni Garau, director de la Fundació Toni Catany, on s’inaugura aquesta mostra el 29 d’abril, és impossible no pensar en Joan Fontcuberta en llegir-los.
Finalment, la darrera peça que conforma Galàxia Fontcuberta, projecte que agafa el relleu de Paysage Miró com a gran proposta expositiva amb diverses seus i lectures al voltant de l’obra d’un mateix artista, és l’exposició Orquídeas y Macarras, que es podrà veure a partir del 2 de maig a la galeria Xavier Fiol de Palma. L’espectador es trobarà amb una dotzena de díptics de grans dimensions formats per un personatge i una flor. A tots, un dels dos elements serà real, un que existia a l’altra banda de l’objectiu de la càmera, i l’altre, mentida, creat de manera artificial. “És una invitació a fer un viatge poètic respecte de la versemblança”, sintetitza l’artista. Una frase que és aplicable a tota la seva obra i, per tant, a aquest nou sistema d’estels, gas i pols en forma de fotografies que aquesta primavera eixamplarà l’univers artístic de Mallorca.
L’exposició de Donna Ferrato es pot veure al Solleric.I.V.
Mallorca s’omple de fotografia amb el PhotoFest
Després de més de dos anys de feina, i quan fa ja més d’una dècada de la desaparició del Palma Photo, ha nascut el Mallorca PhotoFest, festival impulsat per l’associació Art Palma Contemporani que omplirà, fins al pròxim mes d’agost, una trentena de punts expositius d’arreu de l’illa amb propostes de fotografia contemporània. “L’objectiu a llarg termini és convertir-ho en un punt de referència on puguem reflexionar sobre les imatges, on puguem fomentar el pensament crític a partir de la fotografia. Fa 100 anys era una font d’autoritat i confiança inqüestionable, i ara s’empra per desvirtuar la realitat. Pensam que és necessari reflexionar entorn d’això, que les imatges també ens han de servir per treure conclusions del món on vivim”. Qui així ho defineix és Xavier Fiol, director del festival, que juntament amb la coordinadora general, Montserrat Torras, i amb l’assessorament de Xisco Bonnín i Horacio Fernández han donat forma a una programació que inclou exposicions, xerrades, visites guiades, un club de lectura dedicat als fotollibres i un cicle de cinema que es durà a terme durant el mes de maig al Teatre Sa Societat de Calvià.
Entre les exposicions que s’inauguraran durant les pròximes setmanes en el marc del PhotoFest, a més de les quatre que s’inclouen en el projecte Galàxia Fontcuberta, hi figuren la primera exposició fotogràfica que acull la Galeria 6a, La trinchera, d’Aitor Lara, la mostra Miquel Salom i els pioners de la fotografia, que es podrà veure a partir del 29 d’abril a Can Bordils, i la de Tomeu Coll, Entre flors i fantasmes, que s’inaugura el 21 de maig a l’Espai Passatemps de Santa Maria. Tanmateix, algunes de les propostes expositives vinculades a aquest festival es poden veure des de fa setmanes en diversos centres, com Horta Picasso - Miró Montroig de Jean Marie del Moral, a la Fundació Miró Mallorca, i Holy de Donna Ferrato al casal Solleric.
La programació arribarà també a municipis com Alaró, Felanitx i Inca, i posarà sobre la taula noms com Martin Parr, Josep Planas i Montanyà i Man Ray, entre d’altres. “Per a mi, aquest festival és la demostració que, en gestió cultural, quan sumes un i un no sempre són dos, sinó que multipliques les possibilitats”, comparteix Fernando Gómez de la Cuesta, director general de Cultura i Turisme de Cort, que valora molt positivament la iniciativa. “Crec que demostra una lectura molt encertada del moment en què es troben les Balears, en general, i Mallorca, en concret, on la comunicació entre centres d’art, museus i espais artístics ha generat una xarxa que crec que és molt positiva per a tots”.