El ‘Falconer’ és a la Seu, tot i el veto de Patrimoni

PalmaEl Memorial de tots els sants i beats de Mallorca, una enorme peça escultòrica obra de Jaume Falconer, continua dins la Seu de Palma un any i nou mesos després que acabàs el termini màxim d’exhibició ordenat per la Comissió de Patrimoni. Des de juny de 2014, els responsables polítics del Consell de Mallorca disposen dels informes dels tècnics que recorden l’obligació de retirar la peça, però tot i que aquests informes s’han reiterat, ni quan l’institució mallorquina estava governada pel PP, amb Joan Rotger al capdavant de Cultura i Patrimoni, ni en els darrers nou mesos de pacte d’esquerres, amb el socialista Francesc Miralles com a responsable de l’àrea, els informes continuen al calaix i no s’han duit a la ponència que ordenaria la retirada immediata de l’escultura.

El Memorial va aixecar una forta controvèrsia des del moment que es presentà el projecte que havia encarregat a finals del 2011 el bisbe Jesús Murgui a Jaume Falconer, algaidí, diplomat en Magisteri i llicenciat en Història que ha dedicat més de mitja vida al disseny gràfic, com a cap del Gabinet Tècnic d’Imatge de la Universitat. La Seu de Mallorca té la qualificació màxima com a Bé d’Interès Cultural, per la qual cosa està obligada a demanar permís a Patrimoni Històric del Consell de Mallorca per a qualsevol intervenció que s’hi vulgui fer.

Dues parts del total

La Comissió de Patrimoni Històric va informar dues vegades negativament del projecte, al·legant motius estètics i de qualitat de la peça, així com incoherència en el conjunt històric de la Seu. Però també, i sobretot, perquè el projecte preveia penjar-ne una part des d’una volta i es considerava que la intervenció afectava el patrimoni arquitectònic.

Segons l’expedient que es troba al Consell de Mallorca, consultat per l’ARA Balears, des del Capítol catedralici es va exercir una forta pressió sobre el Consell per poder dur endavant el projecte, amb nombroses missives dirigides a Patrimoni . La pressió va tenir un efecte relatiu, perquè finalment el 16 d’abril de 2013 la Comissió de Patrimoni adoptà l’acord d’“autoritzar la instal·lació de dues parts del Memorial dels Sants de Mallorca a la Seu, concretament l’arbre i el rosari”, amb la prescripció que aquesta instal·lació “queda estrictament condicionada al seu caràcter temporal”, en un període que, en tot cas, “no podrà ser superior a un any”, segons el que es llegeix a l’acta signada després de la reunió. Així mateix, la Comissió denegava “la instal·lació de la part de l’escultura consistent en penjar les llàgrimes amb el suport d’una superfície en forma de mitja lluna des de la volta”, que completaven l’obra.

Ni el veto d’exhibir l’obra completa, ni el caràcter temporal d’un sol any per a una peça elaborada expressament per a l’interior de la Seu no feren renunciar ni l’autor, ni el Capítol. Encara més, es va demanar poder instal·lar les llàgrimes sense fer malbé l’edifici i només per al dia de la benedicció, perquè es considerava “improcedent la benedicció d’una obra incompleta”. El Memorial dels Sants va ser instal·lat a finals de juny de 2013, i va ocupar la capella per la qual entren els visitants a la catedral. El 29 de juny fou beneïda per l’actual bisbe, Javier Salinas, dins els actes de l’Any de la fe. Dies després, les llàgrimes foren retirades i de llavors ençà s’exibeixen dues terceres parts de l’obra (un arbre de ferro i de fusta de sis metres d’alçada i un rosari penjant de 12 metres).

Sense moviments

Cal recordar que, tot i que la Seu té la catalogació d’element patrimonial BIC i que per això mateix hauria de ser objecte de preocupació, no només dels tècnics i la Comissió de Patrimoni, sinó també d’associacions ciutadanes que vigilen el patrimoni, ni en el moment de la seva instal·lació, ni en els gairebé dos anys que fa que hauria d’haver estat retirada de l’interior de la catedral, cap col·lectiu, ni tan sols ARCA, ni l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears, ni el Departament d’Història de l’Art de la UIB, no s’han manifestat en cap sentit sobre el Memorial de tots els sants i beats de Mallorca. Respecte de la UIB, s’ha de saber que té un Grup de recerca en conservació del patrimoni artístic religiós al capdavant del qual hi ha la professora d’Història de l’Art Mercè Gambús, qui també és assessora del Capítol per al patrimoni de la Seu i que avalà amb un informe la idoneïtat de l’obra de Jaume Falconer, contràriament a l’opinió de la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca.

Durant el mandat del Partit Popular al Consell de Mallorca, mesos després d’haver expirat el termini per a l’exhibició del Memorial dins la Seu, l’informe dels tècnics sobre la que havia de ser una retirada immediata es va posar a l’ordre del dia de la Comissió de Patrimoni, però al darrer moment aquest punt es va retirar de l’ordre del dia amb l’excusa de demanar un altre informe. De llavors ençà, ni els anteriors responsables del Consell, ni tampoc els actuals han mogut cap fil perquè l’ordre de retirada es faci efectiva, tot i la insistència dels tècnics de Patrimoni.

El tornaveu d’Elías Torres

Poc abans de la presentació del projecte del Memorial de Jaume Falconer i de la seva instal·lació, també va expirar el termini fixat per a la reproducció del tornaveu d’Antoni Gaudí, que va córrer a càrrec de l’arquitecte eivissenc Elías Torres. L’havien fet com a exercici i l’havien pensat com una instal·lació temporal. Ara bé, en acabar el termini, ni el seu autor ni el Capítol demanaren a Patrimoni una pròrroga perquè continuàs dins la Seu, i això que els tècnics del Consell asseguren que l’haurien poguda aconseguir, donat l’interès de l’obra. El Capítol la va fer fora i la destrossaren. En feren uns trossos que, posteriorment, es mostraren com a acte de protesta a unes jornades d’arquitectura i disseny que van tenir lloc al Club Pollença.