Art i ecologia es donen la mà

Alguns dels artistes que participen en la mostra ‘El meu art és la meva illa’ fixen a continuació la seva mirada cap a l’ecologisme. Comissariada per Georgina Sas i allotjada a la Fundació Sa Nostra, l’exposició conté 47 obres donades per 24 artistes, més l’obra gràfica cedida per la Galeria 4 Gats. Les obres se subhastaran dijous i els beneficis es destinaran al GOB

Teresa Matas

Teresa Matas confessa que és una amant de la naturalesa. “I precisament la meva obra actual té a veure amb tots els missatges ‘negres’ que rep des de fora”, apunta. Les seves creacions, els darrers dos anys, tenen un punt d’obscur, “de veure la necessitat que tenim de canviar la manera de viure”. En aquest sentit, Matas sempre ha dit que el seu treball “reflecteix el món que m’envolta, perquè m’aliment del meu entorn”. I en l’entorn de Matas hi ha molta “natura morta, que sempre ha estat un clàssic en l’artista i que per mi és una manera de reflectir els temps que vivim”.

Amb la seva creativitat, l’artista fa un crit: “A veure si canviam aquest món que ens hem creat nosaltres mateixos”. Ha donat un conjunt de dues escultures tèxtils de la sèrie Pectoralgias. Matas explica que “són dones que pateixen, que criden; dones amb els braços estesos que clamen”. Considera que és una obra significativa dins el seu treball que pot atreure l’atenció. Han estat treballades amb dibuix, amb escultura i mitjançant instal·lacions.

Rafa Forteza

No ha vingut a canviar el món, sinó a canviar el seu món, assegura Rafa Forteza. L’artista creu que el problema d’arrel de la crisi ambiental a Mallorca i a tot Espanya té a veure amb el fet que no hi ha un sentiment de respecte ecològic col·lectiu. “El respecte al medi ambient, a l’ecologisme, ha de venir des de l’ètica dins l’educació, i això és el que manca”, argumenta. També li preocupa “la doble moral” que hi ha, en el fet que “denunciam el maltractament animal però maltractam les plantes cada dia, a la ciutat i al camp”. “Tenim una consciència arcaica lligada a la sang: només ens escandalitza allò que sagna”, afegeix.

Ha donat una obra que porta per títol Brilla (2006), litografia i dibuix damunt paper. Però llança una reflexió: “Per què em posau de bo a mi, o al cínic que va a comprar el quadre a la subhasta perquè li sortirà més barat que en el mercat, i, en canvi, no destacam com a bones persones totes aquelles que són sòcies del GOB que donen doblers tots els mesos”.

Rafa Forteza també pensa que tant a l’illa com a la resta de l’Estat la ciutadania encara es mou per la por de ser sancionada: “És el concepte del càstig que arrossegam de la religió catòlica”, apunta. “En general, ens és igual si el que feim està bé o malament; si no ens agafen, ho feim. Som molt individualistes”.

Rafael Joan

“La donació d’aquest quadre és una petita ajuda per salvar la vida”, diu Rafel Joan. El quadre que ha decidit donar “és molt simbòlic”, assegura l’artista. Ho és, perquè fa referència a un fons marí amb greus problemes, ja que hi apareixen els grumers, peixos i la posidònia, que, “com ja sabem, està en perill”, assenyala. Es tracta d’una obra de tècnica mixta damunt tela creada l’any 2018. Joan adverteix que pot parlar molta estona sobre ecologisme, el patrimoni que s’extingeix, la modificació del paisatge... En definitiva, sobre la necessitat de prendre consciència. “Perquè som molt sensible a aquests temes, i em sent impotent”, confessa.

Quan li ho varen proposar, tot d’una va dir que sí perquè ell sempre ha simpatitzat amb el GOB. “Són un grup de gent que estima la terra i la defensa”, precisa. Joan ha estat testimoni de la transformació de la seva illa i explica que hi ha projectes que no entén. El darrer: l’autopista de Llucmajor-Campos. “Per molt que diguem ‘No a la carretera’, si qui governa la vol fer, la fa, perquè el poder és qui fa la feina”, reflexiona.

Ramon Canet

L’obra donada per Ramon Canet és una litografia, no té títol i va ser creada l’any 2014. “No m’agrada titular-les ni dedicar-les a un tema en concret”, confessa. Encara que, apunta l’artista, “crec que si estàs compromès i et preocupen certes qüestions, això es reflecteix en els teus treballs”. I per Canet, participar en aquesta exposició i subhasta significa un gra d’arena més per comprometre’s amb la lluita ambiental, encara que “l’impacte que puc tenir és tan petit, que no sé si realment aporta prou”, planteja.

L’artista palmesà afirma que és molt necessari que es dediquin “més doblers, il·lusió i compromís per part de la ciutadania a defensar el medi ambient i el lloc on ens ha tocat viure, ja que és una qüestió d’emergència al món que necessita que ens hi bolquem tots. Tanmateix, admet que “no és que estigui gaire il·lusionat amb el fet que les coses canviïn gaire, perquè per part d’aquells que ens governen no hi veig un excessiu interès”. Quant al GOB, subratlla “la feina increïble” que ha fet durant la seva història “per defensar la nostra naturalesa i tot l’aspecte ecològic”. Amb el seu art, vol emocionar l’espectador, “i si la cultura aconsegueix fer que la gent sigui més sensible, llavors aquestes persones segurament tindran més cura de l’entorn que d’altres”.

Amparo Sard

Tant l’exposició El meu art és la meva illa com la subhasta posterior, per Amparo Sard són accions que serveixen, sobretot, per fer que la gent prengui més consciència.

“Aquesta energia que posam nosaltres, els artistes, és una manera de fer veure a la ciutadania que tots hem de contribuir a tenir cura de Mallorca”, apunta. Sard creu que va més enllà del vessant econòmic: “No es tracta només dels projectes o les coses que es puguin solucionar amb els doblers que es treguin de les obres, sinó que va més enllà”. En aquest sentit, l’artista posa l’accent en el fet que “es fa visible la importància de tenir voluntat a l’hora de mantenir el que hi ha, que és una meravella”.

Mallorca, per ella, “és una joia i, com més viatges i recorres el món, més t’adones del que tenim aquí”. “Seria una llàstima que no ho cuidàssim”, rebla.

L’obra cedida és una litografia de la sèrie La otra, una exposició que comença al museu ABC de Madrid, comissariada per Óscar Alonso Molina.

És una creació de l’any 2014 que li va donar “moltes alegries” i que ja feia intuir per on aniria el seu treball més endavant. 

Bel Fullana

Quan varen proposar a Bel Fullana participar en el projecte, va dir que sí “perquè és en benefici del medi ambient i de la nostra illa”, assegura. “I em sembla bé tot el que ajudi a canviar les nostres rutines i conductes que perjudiquen l’entorn”, afegeix.

L’artista ha donat per a la subhasta l’obra Llorona, que ha creat enguany. És un collage fet amb acrílic i oli damunt paper. L’artista creu que, per molt que s’hi posin mesures, el gran problema és que “aquí a l’estiu hi ha massa gent” i és quan es fa més visible la crisi climàtica. Hi ha indrets que li dolen més que altres. “El darrer pic que vaig anar a l’Arenal em va destrossar el cor, perquè hi havia papereres cada mig metre però igualment la zona era plena de fems; era un desastre”, relata. Fullana lamenta que els millors records de Mallorca els tingui de quan era nina. “Hi havia molts de llocs pràcticament verges i això ara és una cosa que s’ha desvalorat completament”, assegura. Creu que hi ha una part del turisme incívic que fa molt de mal i que ella no ho entén. “Quan vaig de viatge i tenc l’oportunitat i la sort de conèixer un paisatge nou, no em passa pel cap mai fer-li mal. I molta gent que ve aquí es pensa que és en un parc temàtic”, rebla. 

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF