12 novetats km0 per a la Setmana del Llibre en Català de Palma

L’arribada de setembre implica el canvi gairebé per complet dels aparadors de la majoria de llibreries de les Balears: l’allau de títols nous que arriben amb motiu de la Setmana del Llibre en Català, esdeveniment que a Palma tindrà lloc del 17 al 21 de setembre als jardins de la Misericòrdia, creix any rere any, si bé encara és lluny de l’onada inabastable que arriba per Sant Jordi. Entre elles, són també cada vegada més les que tenen vincle amb les Illes, sigui per l’autor, per l’editorial o per la temàtica, que confirmen la bona salut de la literatura feta a l’Arxipèlag. Aquesta n’és la tria de l’ARA Balears, feta entre les desenes de novetats que ompliran, un any més, els aparadors d’aquest esdeveniment literari.

‘Una llum submergida’

Marc Cerdó

Club Editor. Narrativa

Després de llegir tot allò que contenia el canterano de Xesca Ensenyat, lloc on l’escriptora desava manuscrits, documents i textos que no compartia amb ningú, el seu fill, el també escriptor Marc Cerdó, hi dialoga a Una llum submergida. La novel·la neix amb la voluntat de mantenir viva la presència d’Ensenyat més enllà de la mort física, i serveix per reflectir-hi un amor “de vegades tòxic, oxidatiu i catastròfic”, tal com el definí Cerdó en conversa amb l’ARA Balears. “Prenc el determini de cercar, entre els papers que et varen sobreviure, respostes a l’enigma que m’inspira la teva figura”, hi escriu l’autor.

‘L’home que va vendre el món’

Melcior Comes

Proa. Narrativa

Torna l’escriptor pobler Melcior Comes i ho fa amb una novel·la que segueix la línia d’algunes de les seves obres més rellevants, com són Tots els mecanismes i Sobre la terra impura, obra amb què va recollir premis com el Crexells i el Crítica Serra d’Or. El protagonista d’aquest nou llibre, L’home que va vendre el món, és Simó Diarte, expert en comunicació i publicitat que entre els seus clients té una candidata a la batlia de Barcelona que té poc a veure amb allò que ell en realitat voldria per a la ciutat. Populismes i crisis d’identitat es donen cita en aquesta obra, travessada pel ja habitual sarcasme de l’autor.

‘Agafa la teva creu’

Antònia Vicens

laBreu. Poesia

“El silenci et talla les cames / el vent / doblega / les ales dels ocells”, diu un dels primers poemes del recull Agafa la teva creu, el nou poemari d’Antònia Vicens. L’escriptora mallorquina, premi d’Honor de les Lletres Catalanes, publica nou llibre un any després de la novel·la Crideu la mort errant, digueu-me on va, ambdós molt vinculats a la Guerra Civil, i torna als versos cinc anys després de Pare què fem amb la mare morta. “De nina era feliç perquè creia en el cel que m’havien venut”, deia en una entrevista amb l’ARA, “però tot allò es va quedar en quatre cendres. Si recuperés la fe, el dolor i la mort tindrien sentit”.

‘Gràcies’

Carme Riera

Edicions 62. No ficció

Quan fa cinquanta anys del debut de Carme Riera, Te deix, amor, la mar com a penyora, l’escriptora mira enrere per deixar constància de tot el que ha suposat l’escriptura i l’acompanyament dels lectors al llarg de la seva trajectòria. “No he necessitat cercar gaire per començar aquest text, que va adreçat a tots vostès, estimats lectors, i, potser encara més, estimades lectores, perquè, ben a l’abast, la paraula gràcies, una de les meves predilectes, és la que millor resumeix allò que els vull transmetre”, sintetitza al primer paràgraf d’un llibre on parla de records, referents i curolles.

‘Espigues en flor i El Retorn’

Maria Antònia Salvà

Editorial Barcino. Poesia

Aquest setembre, la col·lecció ‘Imprescindibles – Biblioteca de clàssics catalans’ de l’Editorial Barcino incorporarà un volum que ajunta dos llibres de poemes de la llucmajorera Maria Antònia Salvà: Espigues en flor, el segon poemari de l’autora, publicat el 1926, i El retorn, on Salvà ret homenatge a la terra des de múltiples perspectives. Amb una edició a cura de Lluïsa Julià i amb un epíleg de Maria Callís Cabrera, el volum serveix per reivindicar el llegat de l’autora mallorquina, tant per la seva influència en altres escriptores catalanes, com pel seu vincle amb la terra, la llengua i la tradició.

‘El corc’

Jaume C. Pons Alorda

laBreu. Poesia

Com “una festa caníbal de llibres i versos”. Així defineix laBreu el nou poemari de Jaume C. Pons Alorda, definició que es podria aplicar a una part important de la seva obra i que confirma el final del poema que obre el recull, ‘Preliminars’. “Llegit és copular / i escriure és clavar / enforcalls al cos / i telescopis a l’ànima. / Que comenci l’orgia”, proposa el caimarienc, per a més endavant desfogar-se en un altre poema dedicat a un “destructor de mons, malaurat, ai!, malaurat, mal nascut i mal anat com un rus ple de botons, com un porc ple de potons, amb qui fer, ben engreixat, camaiots, botifarrons”.

‘La faula’

Guillem de Torroella

Nova Editorial Moll. Narrativa

Ens situam a la Mallorca de final del segle XIV: aquest és el context en què Guillem de Torroella començà a escriure La faula, un llibre de cavalleria amb què va ficcionar el seu propi rapte i va construir una aventura trepidant a través de la mar escrita en un occità ple de catalanismes. El poeta mallorquí Miquel Àngel Llauger n’ha fet ara una nova versió adaptada al català actual que, a més, en conserva la mètrica i la rima originals a partir d’octosíl·labs apariats, i que apareix publicada en una edició bilingüe que permet apreciar tant la tasca del traductor com les particularitats del text original.

‘Mentre em resti un bri d’alè’

Pilar Arnau

Quid Pro Quo. No ficció

Des de la vida familiar a Galícia fins a la seva feina a l’Editorial Moll, passant pels seus estudis de Dret a Barcelona o la feina com a subdirector de Papeles de Son Armadans. En el marc de l’Any Llompart, l’editorial Quid Pro Quo publica una completa biografia de Josep Maria Llompart –amb el revelador subtítol Un home polifacètic al servei del país–, a cura de Pilar Arnau. Ordenat per capítols cronològics, el llibre repassa les múltiples facetes de Llompart, com a historiador de literatura o traductor, entre d’altres, i analitza també les seves contribucions a favor de la normalització lingüística.

‘Entreforc’

Maria Garcia

Editorial Fonoll. Poesia

“Així com hem sentit a parlar tot sovint sobre la gran novel·la americana o bé la gran novel·la sobre Barcelona, podríem veure a Entreforc alguna cosa així com una mena de gran llibre de poemes sobre l’illa de Mallorca”. Així resumí el jurat del premi de poesia Joan Duch per a Joves Escriptors de Juneda l’essència d’Entreforc, poemari de la catalana Maria Garcia Garau, qui es defineix com una “filla de mallorquins que s’enyoren”. En un dels versos del llibre, on poemes i il·lustracions comparteixen protagonisme, l’autora es demana: “Què diu el bram que surt pel bocam d’aquesta illa nostra?”.

‘Entre dues fosques’

Antoni Vidal Ferrando

Proa. Poesia

La publicació del poemari d’Antoni Vidal Ferrando ha coincidit amb la celebració dels seus vuitanta anys. Amb la mateixa llibertat de sempre, i amb tota l’experiència d’una vida dedicada a la poesia i la literatura, Vidal Ferrando torna a trescar entre les meravelles i els horrors del món a Entre dues fosques, un recull que navega entre el passat i el futur guiat més per dubtes que no per certeses. “Fa estona que no veig estols de nins que juguen pel carrer ni esbarts de coloms que trenquen amb les ales la quietud de l’aire”, hi escriu l’autor, i afegeix que “a vegades és com si ja hagués començat a no viure allà on visc”.

‘No va quedar res’

Maria Escalas

Ara Llibres. Narrativa

Una vegada més, Maria Escalas parteix de fets reals per donar forma a una ficció que serveix també per construir memòria. Com ja va fer amb la novel·la guanyadora del Ciutat de Palma, Matilde E., on recuperava la història de la compositora Matilde Escalas, ara l’autora es fixa en la desaparició, literal, del poble de Llers, ubicat a Girona, que tingué lloc el 8 de febrer del 1939 després que l’exèrcit republicà fes esclatar el polvorí ubicat a l’església. En aquest cas, Escalas es nodreix de personatges anònims i de figures conegudes per recrear aquest episodi tràgic i les conseqüències.

‘Bosc, balena, boira’

Josep l. Badal

Lleonard Muntaner Editor.Narrativa

Les històries de la Caputxeta Vermella, la Flor romanial i la Bella Dorment són les llavors a partir de les quals l’escriptor Josep l. Badal construeix tres faules noves a Bosc, balena, boira, una de les principals novetats que ha presentat el segell Lleonard Muntaner Editor per aquesta tardor. En aquest volum, el sempre innovador i sorprenent autor, guanyador entre d’altres del premi Folch i Torres, es proposa reinventar la narrativa popular sense deixar de banda la violència, la sensualitat i la maldat present a les llegendes originals, que han transcendit també a la nostra manera de veure i entendre el món.