Macarrons arrissats

PalmaEl solstici d’estiu, el moment de l’any en què el dia és més llarg i la nit, més curta, s’ha celebrat des de fa milers d’anys per moltes de les cultures que han poblat la terra. Es tractava de festes paganes on es feien celebracions rituals i on se celebrava el triomf de la llum per damunt de la foscor. Aquest és el cas de les festivitats de la Grècia Clàssica dedicades al déu Apol·lo, déu del Sol, durant les quals s’encenien fogueres de caràcter purificador. Quan el cristianisme es va estendre, l’Església va adaptar moltes d’aquestes festivitats ja existents. Aquest és el cas de Sant Joan, dia en què se celebra el naixement del sant. Segons la tradició sant Joan va néixer a les 12 h de la nit, a la mateixa hora que va néixer Jesús i just mig any abans que ell.

La nit de Sant Joan s’ha considerat una nit màgica de manera que el món visible i l’invisible es troben molt a prop. Aquest imaginari apareix sovint en rondalles i llegendes on apareixen tresors amagats, encantaments, éssers i aparicions sobrenaturals com la ‘ciutat de Paradela’. Segons el DCVB es tracta d’un miratge atmosfèric que es veu cada any a la badia de la Guya, davant la vila de Capdepera. Sembla un núvol que pren formes rares en les quals es veuen siluetes d’edificis, campanars i murades, i es creu que es tracta d’una gran ciutat que va enfonsar-se a la mar. El mateix fenomen s’observa a Ciutadella, on l’anomenen ‘ciutat de Parella’ o també ‘ciutat de Troia’ a Felanitx. A Menorca creuen que l’any que al bell punt de mitjanit es trobin 7 Joans i 7 Joanes en un indret determinat de la platja, la ciutat ressorgirà de davall l’aigua amb tota la població que hi havia quan es va produir l’esfondrament.

Fruita de temporada

Pel que fa a la gastronomia ens trobam en un dels mesos més rics per gaudir de la fruita de temporada. Sant Joan coincideix amb la plena dels albercocs i també de les peres que duen el seu nom, cireres, prunes i figues flors. Les albergínies, carabassons, tomàtigues i pebres comencen a madurar. Per aquest motiu, no és estrany que alguns d’aquests productes formin part de les receptes més tradicionals de la festa.

Les festes de Sant Joan de Ciutadella són la celebració més emblemàtica i participativa de les Balears i la gastronomia, com era d’esperar, és un element essencial d’aquests dies. Per berenar són tradicionals l’ensaïmada amb xocolata cuita, el pa amb companatge, els panets de viena amb sobrassada, els rubiols de picat i diverses coques dolces i salades, amb albercocs, tomàtiga o sofregit. Per dinar cal esmentar les pilotes amb salsa d’avellana o d’ametlla, a més del conill amb pebres o amb cebes. Entre les postres, destaca el menjar blanc, una crema dolça feta amb llet i midó d’origen medieval i de la qual hem parlat en diverses ocasions en aquesta secció.

A Eivissa és costum cuinar els macarrons de Sant Joan, unes postres dolces i fredes molt particulars. El nom pot ser enganyós perquè no es tracta d’un plat salat i la pasta que s’empra és llarga i arrissada. Antigament a Eivissa s’utilitzava el terme ‘macarró’ de manera genèrica per a diferents tipus de pasta, fet que provocà que es mantingués aquest terme en el receptari popular. Els macarrons de Sant Joan guarden una certa semblança amb el menjar blanc i també amb l’arròs amb llet, perquè comparteixen ingredients i aromatitzants.

Per a la recepta d’avui he seguit la fórmula del llibre Bon profit!, de Joan Castelló Guasch (1967). A diferència de receptes més actuals, en els macarrons d’aquest recull s’hi posa formatge ratllat i contrasta molt bé amb la dolçor de la llet i la canyella.