Com era Joana Pol segons el seu company, Pere Bestard: “Un temps li deien na Whitney Houston de Selva”

PalmaLa primera vegada que Pere Bestard va intercanviar dues paraules amb Joana Pol va ser quan ella el va convidar a un aniversari seu a Selva. Era principi dels 2000. Es tenien vists perquè Pere anava a bàsquet amb Francesc, un amic comú que era de Selva, com Joana. Si bé això de recordar els anys li va just, sí que té ben present l’impacte que va suposar per ell ser a ca Joana: “Record que em va cridar l’atenció que tenia una bona col·lecció de CD. I també record l’impacte genuí i adolescent de veure-la ballar una coreografia de Kylie Minogue amb les amigues”. Anys després d’aquest aniversari, Pere Bestard i Joana Pol varen trobar-se al claustre de l’edifici Ramon Llull de la UIB i varen formar el duet musical Donallop; i encara uns anys més tard es varen casar. Però anem per parts.

Avui, és des dels ulls de Pere (Moscari, 1988) que ens acostam a Joana (Selva, 1988), qui ja destacava de ben joveneta per la seva empenta i el seu caràcter, que tan aviat era dur com hospitalari. Joana va néixer dia 2 de gener, “una data difícil per fer celebracions”, apunta Pere, però sempre ho aconseguia. “Per ella, els dies assenyalats són molt importants”.

Segons la descriu, Joana era molt directa i sabia liderar; curiosament, les seves amigues també eren ties amb bastant de caràcter: “Hi pens i veig un grup d’al·lotes fortes i rialleres”, diu el músic, que també destaca el sentit de l’humor de la seva companya, amb qui es varen fer una besada romàntica quan tenien uns tretze o catorze anys: “Després no ens vàrem retrobar fins que teníem els 21, gràcies a la música”, narra.

Joana era estudiant de Filologia Catalana i Pere, de Filosofia. Ell ja tenia un grup de música, però tenia ganes d’experimentar. Sabia que ella cantava des de nina. “Quan era petita, un grup de nines de Selva li varen demanar que fes de Lola Flores al Playback del poble. Ella, que ja era espavilada com ara, va dir que faria de Lola Flores si també feia de Whitney Houston. Al Playback ningú posa veu, però son pare, que la va sentir assajar, va dir que de Playback res, que ella havia de cantar de bon de veres”. I així va ser la primera gran actuació de Joana Pol, entonant la veu de l’americana. “Va ser tan impactant que un temps li deien na Whitney Houston de Selva”, explica Pere.

Molt de temps després, a un bar d’Inca, Pere la va sentir cantar a cappella Summertime i va quedar fascinat. I així li va proposar fer música plegats. Al principi, Donallop feia versions de Supertramp, La Oreja de Van Gogh, Antònia Font, Joan Miquel Oliver i Miquel Serra. Aviat varen començar a produir temes propis entre els dos i, amb el temps, “totes les lletres i composicions han estat de na Joana, que ha sabut imprimir-hi la seva visió musical i vital. Aquest darrer disc, D SUPERLLUNA [que sortirà al desembre], sobretot entronca amb la Joana que estimava Beyoncé, Britney Spears i Destiny’s Child: amb el concepte de diva que sempre ha duit dins”.

De fet, explica Pere, ja de jove, “na Joana era molt coqueta: li agradava molt posar-se colònia, i sovint arribava abans l’essència que ella mateixa”. A més, era molt “detallista” amb els seus outfits. Als primers concerts de Donallop, Pere l’anava a cercar a ca seva i sovint “l’esperava més d’una hora perquè es preparàs. Era tota una cerimònia nova per mi en un ambient de duet musical”, diu entre rialles. I que ningú s’equivoca: per molt presumida que fos, Joana no és de les que espera que les coses arribin. Per això fou ella qui va demanar matrimoni a qui avui ens l’ha presentada. I tan feliços, ara començaran la Superlluna.