La cuina tradicional desapareix i la llengua s’empobreix: “Tothom sap què és el ramen, però no les burballes”

PalmaPoc a poc, sense gaire renou, la cuina tradicional de les Illes Balears es va apagant. No ho fa per una sola causa ni d’un dia per a l’altre, sinó a conseqüència d’un canvi profund en la manera de viure, de menjar i de relacionar-nos amb el temps. La globalització, la cultura de la immediatesa i una alimentació basada en la rapidesa han anat desplaçant una cuina que requereix foc lent, paciència i transmissió oral. Això ha provocat la desaparició de part del vocabulari culinari i del patrimoni lingüístic que durant segles ha definit la identitat cultural de les Balears. Paraules que abans circulaven amb naturalitat a les cuines de les Illes, avui són cada vegada més desconegudes entre les noves generacions, un reflex de com la desaparició dels plats tradicionals s’acompanya de la pèrdua de llengua i coneixement cultural.

José Maria Natta, doctor en Química i president dels periodistes gastronòmics de les Illes Balears, alerta que "les noves generacions no saben ni el més bàsic de cuina, ni molt menys del vocabulari gastronòmic tradicional de les Balears" i que, en general, "no els agrada la gastronomia ni els interessa aprendre". Segons Natta, els joves només coneixen "coses globalitzades, marques internacionals i receptes estrangeres". "De la cuina i el vocabulari gastronòmic d'aquí no saben res", remarca, i això té conseqüències directes en la transmissió de coneixements culinaris i culturals. Com a exemple, afegeix que actualment "tothom coneix el ramen i en vol menjar, però quasi cap jove sap que són les burballes". Així, remarca que "la cuina i el vocabulari gastronòmic tenen molt mala ferida; això pinta molt malament".

Avui, cada vegada és més habitual que els àpats es resolguin amb plats preparats, comandes a domicili o receptes simplificades que s'allunyen de les elaboracions que durant generacions han definit el rebost de les Illes. La cuina d'abans —la que demanava paciència, planificació i coneixement— cedeix terreny davant una lògica que prioritza la velocitat i la comoditat per damunt del gust, la qualitat i el sentit comunitari del menjar.

Nicolau Dolç, filòleg, recorda que "quan les activitats desapareixen, en aquest cas les receptes i el tipus de cuina, també desapareix el vocabulari especialitzat". Dolç remarca que aquest procés és habitual durant la història, però explica que "aquesta pèrdua de patrimoni lingüístic tradicional ve marcat per la modernització, no pel canvi social, ja que ara se substitueix per anglicismes i paraules del castellà". Segons afirma, "modernització no només ve de modern, també ve de moda, i ara la moda és l'homogeneïtzació i ser tots iguals dins un món global. Per això ara es viu una tendència on paraules en altres idiomes acaben substituint termes tradicionals i històrics de la llengua catalana".

En aquest sentit, afegeix que el veritable problema apareix quan la paraula que substitueix el mot tradicional ja en desús es reemplaça per un d'una altra llengua: "aquí és on es perd riquesa i patrimoni lingüístic". "Durant tota la història, el vocabulari ha estat dinàmic i han anat apareixent i desapareixent paraules i conceptes, però fins ara eren substituïts per mots en català, actualment ja no sempre és així", sentencia.

D'aquesta manera, el canvi en els hàbits gastronòmics de les noves generacions, no només té conseqüències culinàries. També afecta un patrimoni menys visible però igualment fràgil: la llengua. Moltes de les paraules que formen part del patrimoni lingüístic de les Illes Balears només s'han mantingut vives dins les cuines, al voltant d'una greixonera o una taula familiar. Quan els plats desapareixen, també ho fan els mots que els expliquen. Paraules com escaldar, pastar, aguiar, esponjar o ofegar avui són de cada vegada més desconegudes entre les generacions més joves. Altres verbs com estovar, marinar, amassar o envinar estan caient en desús, i amb elles desapareix també la capacitat de descriure processos que són pròpiament identitaris.

La desaparició de la cuina tradicional balear no és només la pèrdua d'uns plats. És també la pèrdua d'una manera de xerrar, de dir i d'entendre el món. Un patrimoni que no figura a les cartes dels restaurants ni als llibres de text, però que ha construït, durant segles, la identitat quotidiana de les Illes. I que avui, silenciosament, es va apagant, plat a plat, paraula a paraula.