La tasca de l’amarrador: tan necessària com desconeguda

La seva tasca passa desapercebuda pels centenars de passatgers que arriben cada dia al port de Palma i, encara que pugui semblar una feina molt mecànica, cada operació d’amarrament és diferent depenent de les condicions meteorològiques, el tipus d’embarcació o les dimensions del moll.

“És una feina molt física, requereix un gran esforç”, reconeix Daniele Ciommei, amarrador del port de Palma. Els darrers quinze anys, l’ofici no ha canviat gaire, tot i que les millores tècniques han contribuït a fer-lo més segur. “Tenim més mitjans per treballar; el cotxe ens ajuda a estirar els caps més pesats i al mateix temps és una seguretat per a nosaltres”, explica.

Ciommei és un dels 21 amarradors que actualment s’encarreguen del servei d’amarrament i desamarrament de tot tipus d’embarcacions al port de Palma. Va arribar a Mallorca fa 14 anys procedent d’Itàlia i va acabar al port per casualitat. “No coneixia l’ofici, però el vaig descobrir i em va agradar”, assegura. Quan va començar, recorda, les embarcacions eren més petites i entraven i sortien constantment, però “ara està tot més programat i més organitzat”.

Funcionament

En les operacions d’amarrament, es necessiten un mínim de 4 persones. Autoritat Portuària els facilita el dia anterior el llistat d’entrades i sortides d’embarcacions, en la qual consta la plataforma d’arribada, les dimensions del vaixell, l’horari previst i el temps d’escala. “Quan el vaixell és a dues milles, a una mitja hora d’arribar, ens avisa per ràdio i nosaltres ens preparam; i quan ha de sortir, el mateix: ens avisen mitja hora abans”, subratlla Ciommei.

A l’estiu acostumen a arribar de mitjana dos o tres creuers i quatre o cinc vaixells de línia al dia. En funció de les dimensions de l’embarcació, es necessitaran més o menys amarradors, però sempre en cal un mínim de quatre. “Tenim torns i ens organitzam segons els vaixells que entren, però sempre hi ha un amarrador de guàrdia les 24 hores del dia per si hi ha alguna urgència”, puntualitza.

Cada dimecres arriba un creuer MSC dels més grans (com el de les imatges); concretament, de 335 metres d’eslora. És una embarcació que els amarradors coneixen bastant bé, saben com són els caps, en quin norai (pilar de ferro situat al moll on es fermen els amarraments) amarra... i això els facilita la feina. “És un creuer pesant, necessitam dus persones a proa i dues a popa, i dos cotxes; si no, no es pot”, assevera Ciommei.

La comunicació per ràdio amb el pràctic i el primer oficial de l’embarcació és fonamental. Un cop el vaixell arriba, el primer oficial tira la sirga (corda amb una bolla en un extrem) al moll perquè els amarradors puguin començar a estirar i així accedir al cap, que està lligat a l’altre extrem de la sirga. En creuers de grans dimensions, com el ja esmentat MSC, es poden necessitar fins a vuit caps a proa i vuit més a popa. “Si ens donen els caps per a l’amarrament i el norai queda enfora, l’esforç és molt més gran”, precisa.

El funcionament canvia si l’amarrament es fa en un Duc d’Alba, una estructura aïllada que s’utilitza per a alguns amarraments. “Arribam amb la nostra barca fins a l’embarcació i hem d’amarrar-la al Duc d’Alba, depenem molt de les condicions meteorològiques”, explica.

Riscos principals

Els amarradors treballen a molt pocs metres de l’aigua

“No et pots confiar mai perquè sempre poden passar coses”, reconeix Ciommei. El principal risc de l’ofici de l’amarrador és que treballen a mig metre del final del moll. “Qualsevol error et poc costar la vida; basta una ensopegada i caus a l’aigua; s’ha d’estar molt concentrat i estar sempre pendent del vaixell”, adverteix. Les dificultats més grans, però, es produeixen a l’hivern. El vent fa força per desatracar l’embarcació i això dificulta l’operació d’amarrament i, a més, pot provocar el trencament d’algun cap, que si copejàs algú el podria matar. “Afortunadament, no hem tingut cap accident”, subratlla.

La seguretat és fonamental. “Demanam que (els amarradors) tinguin la formació bàsica en seguretat marítima i cursos específics sobre l’activitat, sobretot en seguretat”, explica el gerent de l’empresa, Miquel Moranta. De fet, la majoria, precisa, tenen el títol de patró. Moranta creu que, en general, els oficis portuaris com el de l’amarrador es coneixen poc. “A Mallorca continuam vivint d’esquena a la mar”, es lamenta.