La quadribarrada no serà símbol d'interès local a Montuïri
En canvi, Petra i Capdepera adopten la senyera com a oficial amb el rebuig del PP
Montuïri / Petra.El ple de l'Ajuntament de Montuïri de dijous rebutjà amb sis vots en contra del PP i cinc a favor de PSOE i PSM que la senyera quadribarrada fos declarada símbol d'interès local. El batle, Jaume Bauçà (PP), argumentà que no hi havia necessitat de declarar la senyera símbol de Montuïri perquè el poble ja té uns símbols regulats des d'un acord de ple del 28 d'octubre de 1986. Segons aquest acord, la bandera de Montuïri la formen quatre franges vermelles sobre fons groc i amb l'escut del poble al centre. Bauçà també retragué a l'oposició que només presentassin mocions generalistes i cap sobre la realitat concreta del municipi.
Símbol festiu i cultural
El portaveu del PSOE, Guillem Mas, defensà que la bandera del poble confirma el lligam entre la senyera quadribarrada i la vila, un símbol usat en múltiples ocasions en festivitats i actes culturals. Per la seva banda, Joan Verger (PSM-Entesa) afirmà que el tema dels símbols interessava als ciutadans del poble i negà que no presentassin mocions en positiu. Verger també criticà que el Govern de José Ramón Bauzá va en contra de tot allò que fa olor de mallorquinitat.
L'abstenció del PP a una altra moció del PSOE contra la reforma de la llei de l'avortament va permetre que s'aprovàs amb els vots favorables de PSOE i PSM. El batle Bauçà recordà que encara era un avantprojecte, però reconegué dubtes en qüestions com l'avortament per la malformació del fetus. Però també apuntà que tampoc no estaven d'acord amb l'actual legislació que permet interrompre voluntàriament l'embaràs a menors sense el permís dels pares. Així mateix, afegí que confiava que en el tràmit parlamentari el text es milloràs amb les aportacions dels diputats. Guillem Mas i Joan Verger incidiren, respectivament, en el perill que si s'aprova l'avantprojecte amb el format actual només les dones amb possibilitats econòmiques podran anar a l'estranger per avortar.
Altres qüestions que tractà el ple, totes aprovades per unanimitat, varen ser dues modificacions de les Normes Subsidiàries en el polígon de serveis i en terrenys propers al cementeri i un reglament per al Local Jove.
Capdepera i Petra
Els ajuntaments de Petra i Capdepera dijous varen declarar la bandera quadribarrada símbol de cada poble en els respectius plens municipals. Tant en un cas com en l'altre s'aprovà la moció que rebutja la Llei de símbols, que el Govern ja ha fet efectiva, amb els vots en contra del PP. Així la senyera de les quatre barres ja constitueix un símbol oficial dels dos municipis.
A Capdepera va ser el regidor del PSM, Pere Fuster, l'encarregat de defensar la proposta, que rebé el suport dels regidors del PSOE, UCAP, el PSM i Es Grup. Fuster va apel·lar a la història local per justificar la presència de la bandera quadribarrada "que va arribar a Mallorca amb el rei en Jaume" en alguns dels monuments més importants del poble i en l'heràldica i la bandera actuals. Per contra, des del PP, Joan Ferrer va recórrer en la seva argumentació a la legislació actual i a les tesis que defensen que la unificació de les corones de Castella i d'Aragó es produí abans de la guerra de successió, el 1714. Tant al municipi del Llevant com a Petra, on la moció es va aprovar amb el suport dels regidors del PSM, el PSOE i CxI, l'única oposició a l'adopció de la senyera com a símbol local va ser la del PP. A Petra el portaveu popular, Miquel Santandreu, defensà una certa "utilitat" de la Llei de símbols, en el sentit que ara els centres educatis saben el que poden i el que no poden penjar i comparà la llei impulsada per Bauzá amb "l'eliminació dels crucifixos de les escoles".
