La meitat dels casos de sida a les Balears es diagnostiquen amb retard

Palma / BarcelonaLa sida és l'acrònim de Síndrome de la Immunodeficiència Adquirida, una malaltia que es desencadena per l'adquisició del Virus de la Immunodeficiència Adquirida (VIH). El primer cas es va descriure el 1981, però no va ser fins al 1983 que es va aïllar per primer cop l'agent causal de la malaltia. Des del 1988, cada dia 1 de desembre es commemora el Dia mundial de la lluita contra la sida, una pandèmia global contra la qual no hi ha vacuna ni tractament que elimini de manera definitiva la infecció.

A les Illes Balears, el 53% dels casos de sida acumulats des del 2003 es diagnostiquen amb retard, quan el sistema immunitari ja estava bastant afectat, segons les dades aportades aquest dijous per la Conselleria de Salut. Aquest retard en el diagnòstic és més elevat en les persones infectades en relacions heterosexuals i en les persones grans. En la darrera actualització, la Direcció General de Salut Pública ha recordat que els diagnòstics nous d'infecció per VIH el 2015 van ser de 148 casos. I des del 2003 ja en són 2.136, el 80% dels quals són homes i el 20% dones.

Segons les dades, la via de transmissió sexual representa el 81% dels casos. En els homes, el 50% té sexe amb homes i el 31% són heterosexuals. Quant a les dones, el 81% són heterosexuals. La mitjana d'edat dels casos acumulats és de 37 anys i el 87% tenen menys de 50 anys. L'homosexual és el principal col·lectiu pel que fa a seropositius diagnosticats i, per aquest motiu, s'obre el debat a l'accés a la profilaxi preexposició (PrEP), una pastilla que evitaria el contagi tot i que no s'utilitzi preservatiu. El mètode, però, també té detractors, perquè no evita la infecció d'altres malalties com la sífilis o la gonorrea. No obstant això, l'entrebanc més important a l'hora de poder tenir accés al PrEP és el social, perquè, davant els casos que han aparegut darrerament sobre certes pràctiques sexuals que posen en risc el contagi, bona part de les administracions sanitàries tem que la píndola es converteixi en una fórmula que atribueixi al col·lectiu homosexual l'alliberament total per a pràctiques sexuals de risc, ja que amb la pastilla no hi hauria aparentment cap problema de contagi del VIH.

Contra l'estigma

Encara avui continua havent-hi discriminació i estigmatització de les persones que són seropositives, malgrat que pot afectar qualsevol sector de la població i conculca els drets d'aquestes persones. L'estigmatització suposa, a més, una barrera important per a la prevenció. Per aquest motiu, les prioritats de la Conselleria per fer front al VIH són diagnosticar precoçment la infecció, facilitar l'accés a la prova en entorns sanitaris i no clínics, com en farmàcies i ONG, prevenir les noves infeccions fomentant l'ús del preservatiu i incidir en l'educació afectivosexual en joves i adolescents, a més d'eliminar l'estigma.

Les entitats que componen Taula per la sida (ALAS, Ben Amics, Creu Roja joventut, Siloé i Metges del Món) han engegat el projecte 'Trepitja l'Estigma', que consisteix en la pintada de missatges contra l'estigma en els passos de vianants més significatius dels municipis de Palma, Sencelles, Esporles i Algaida, que han col·laborat en el projecte.

Trenta anys, el temps que va necessitar el VIH per convertir-se en una malaltia global

Arreu del món hi ha prop de 37 milions de persones amb VIH, només la meitat de les quals viu en països amb un accés regular als fàrmacs antiretrovirals. L'any passat s'estima que 2,1 milions de persones se'n van infectar i que 1,1 milions van morir per malalties relacionades amb la sida. L'Àfrica continua sent el continent més copejat per la pandèmia.

Tres dècades. Aquest és el temps que va necessitar el VIH per convertir-se en una malaltia global, i va demostrar que els virus no n'entenen, de fronteres. Gràcies a les darreres investigacions científiques, se situa l'origen de la malaltia al voltant del 1920 a Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo. En la dècada de 1970 la malaltia va arribar als Estats Units, i des d'allà la propagació va ser exponencial a través de tot el món.

El programa de les Nacions Unides per la lluita contra la sida (Onusida) mostra que durant la darrera dècada ha crescut molt el nombre de persones que tenen accés als tractaments antiretrovirals. El 2010 eren 7,5 milions de persones a tot el món, i actualment ja en són 18,2 milions. Ara bé, encara hi ha més de 18 milions de seropositius que no tenen accés als medicaments i, d'entre ells, uns 14 milions que no saben que són portadors del virus. Malgrat que tot això ha permès reduir sensiblement la mortalitat, l'aparició de virus resistents demostra que la lluita contra la pandèmia encara és enfora de guanyar-se.

Tot i la magnitud de les xifres globals, la realitat actual és que els tractaments funcionen bé i eviten la mort dels portadors del VIH, que no arriben a desenvolupar la sida.