SALUT

Res de condó amb una pastilla anti-VIH?

Amb l’aprovació de la profilaxi preexpositiva a la UE, s’obre una porta cap a la prevenció del virus
LA UE APROVA LA PROFILAXI PREEXPOSITIVA Els científics insisteixen en el fet que la píndola PrEP s’ha de combinar amb altres conductes preventives, com ara l’ús Del preservatiu, i que la seva ingesta necessita una elevada constància terapèutica i Un seguiment mèdic específic, tant d’efectes adversos com de l’estat serològic. / GETTY

Truvada és el nom que rep el medicament antivíric que, en combinació amb altres fàrmacs, s’usa en els tractaments d’adults infectats pel Virus d’Immunodeficiència Humana (VIH). Aquest mateix medicament, l’ús profilàctic del qual va ser aprovat per l’ Agència Europea de Medicaments (les sigles en anglès, EMA) el 2005, també va ser acceptat de manera positiva per l’EMA el juliol amb relació al seu ús per a la profilaxi preexpositiva, coneguda amb les sigles en anglès PrEP. Una estratègia més per prevenir el contagi del VIH en persones seronegatives que puguin tenir relacions sexuals amb alt risc d’infecció.

Estam, doncs, davant la vacuna que curarà el VIH? Els científics insisteixen que la píldora PrEP s’ha de combinar amb altres conductes preventives, com l’ús del preservatiu, i que la seva ingesta necessita una elevada constància terapèutica i un seguiment mèdic específic, tant d’efectes adversos com de l’estat serològic. Ens trobaríem, doncs, davant d’un medicament que evitaria la infecció del VIH, de la mateixa manera que les dones es prenen anticonceptius per no quedar embarassades.

Comença el debat

Després que l’EMA es pronunciàs a favor de Truvada com a PrEP, la Comissió Europea finalment va aprovar-ne l’ús a l’agost. Això significa que, a partir d’ara, cada estat membre decidirà si hi donen el vistiplau i, conseqüentment, els sistemes sanitaris hauran de determinar en quines condicions el tractament estarà a disposició. No obstant això, França, des del novembre del 2015, va començar a proporcionar Truvada amb cobertura total per part del seu sistema sanitari.

Aquest és el punt envers el qual el sistema sanitari espanyol no mostra, encara avui, cap opinió. Així ho afirma la coordinadora de Sida i sexualitat de la Conselleria balear de Salut, Rosa Aranguren, que reconeix que és un avanç, tot i que “encara no tenim un posicionament clar sobre els casos en què hauríem de cobrir el tractament”. Tot i això, Aranguren es mostra reticent en aquesta nova estratègia de prevenció contra el VIH.

El col·lectiu que més en defensa la dispensació i la gratuïtat és l’homosexual, segons explica Aranguren; i a Catalunya és on més veus s’escolten. La plataforma Gais contra el VIH va encetar, ara fa un any, una campanya a favor del PrEP, i encara avui continua lluitant. Aranguren justifica que els gais demanin pel PrEP, principalment per una qüestió relacionada amb les pràctiques sexuals. Entén que els homes que mantenen relacions sexuals amb homes són el principal col·lectiu pel que fa a seropositius diagnosticats i que, per aquest motiu, vulguin recórrer a la PrEP i demanin que la sanitat pública els la proporcioni. Però, davant els casos que han aparegut darrerament sobre certes pràctiques sexuals que posen en risc el contagi, no sols del VIH sinó d’altres infeccions, Aranguren -i bona part de les administracions sanitàries- tem que la píndola PrEP es converteixi en una fórmula que atribueixi al col·lectiu homosexual l’alliberament total per a pràctiques sexuals de risc, ja que amb la pastilla no hi hauria aparentment cap problema de contagi del VIH.

Millorar l’educació sexual

Amb tot, des del departament que dirigeix Aranguren, l’objectiu principal a curt termini és que es diagnostiquin els casos de persones amb VIH tan aviat com sigui possible, ja que, d’aquesta manera, se’n podria començar el tractament quan la càrrrega immune encara no està tan afectada, com sí que pot passar quan es detecta el virus molt més tard. D’altra banda, Aranguren defensa que s’ha de fer una millor educació afectivosexual, ja que la que s’explica actualment sempre està acompanyada de contingut negatiu. Tot i això, la coordinadora de Sida i sexualitat de les Balears reconeix que el grup d’edat de menys de 25 anys mostra una tendència ascendent en realitzar-se les proves de VIH, fet que mostra la “consciència” entre els joves.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF