Enric Majoral, joier

PalmaEnric Majoral parla sovint en plural, no només en referir-se a l’estiu elegit entre tots els viscuts, sinó quan relata qualsevol dels episodis que se n’han derivat. El plural reuneix al seu costat, sobretot, Dolors Ballester, una sabadellenca com ell, amb qui comparteix vida i feina des del 1974, i el Roc i la Sabina, els dos fills de la parella. L’escenari és gairebé només un: l’illa de Formentera. I l’estiu en el qual se situa és el del 1978, l’any en què va començar un llarg i singular camí en la creació de joies.

“Des del 1974 vivim a Formentera. Quan hi vaig arribar, puc assegurar que allò era el verdader paradís. Tant la Dolors com jo veníem de Sabadell, tot i que ens vam conèixer a l’illa que ens situava 100 o 150 anys enrere. Decidits a instalar-nos-hi, buscàvem una activitat per poder viure segons els nostres principis i desitjos. El 1978 ja teníem dos fills quan aquell mateix estiu vam descobrir que la joieria podia ser el terreny on abocar els nostres valors i la manera d’entendre la vida. Així vam començar, després de condicionar un petit corral de porcs al costat de la casa que teníem llogada. Sí, l’estiu del 78 vam iniciar un viatge per a tota la vida”, explica el joier.

Si es refereix a un viatge és perquè, quan tenia 18 anys, se’n va anar amb quatre amics en cotxe des d’Andorra fins a Benarés. “Va suposar un canvi radical en la meva vida perquè vaig entendre que, si iniciava un viatge de futur, el millor viatge és l’interior. Per això havia de buscar un raconet on créixer com a persona de manera natural. Conèixer Formentera i saber que aquell era el millor racó va ser tot un”.

Enric Majoral, aquell estiu del 1978, va començar a treballar en aquell petit taller de la Mola, sense llum elèctrica. Ell feia les primeres peces, una artesania senzilla, que, com la joieria, tenia una voluntat: “Ja llavors volia que fossin peces a les quals poses uns valors, que es conservin com a pertinença i que es transmetin. Joieria, encara que es faci amb un material o un altre, o que, en aquells començaments, la venguéssim en una paradeta al carrer”.

Conseqüent amb aquesta filosofia de vida, Majoral reivindica des de llavors les cultures de la Mediterrània, la identitat pròpia i una manera de ser sincera que trasllada a les seves joies. Des d’aquells començaments a l’estiu del 1978 fins a poder fer el gran taller i botiga a la mateixa Mola, seu principal de Majoral, van passar 20 anys, els necessaris per consolidar una marca amb un segell singular, una projecció internacional i una ètica que l’obliga a treballar metalls d’extracció justa i ecològica.