Adelina Fuentes: "Com que som dones, es pensen que som histèriques"

Ha estat botiguera i taxista. Vídua a punt de complir els 70 anys, té tres fills i set nétes. Des que era jove ha patit dolors molt greus causats per la fibromiàlgia, una malaltia d'origen neurològic envoltada per la controvèrsia. Adelina desitja que es continuï investigant.

Quan us varen diagnosticar fibromiàlgia?

Quan tenia 50 anys, però des de l'adolescència patesc dolors. De vegades estic millor i d'altres pitjor. Un dia ho tens tot paralitzat i l'altre et pots moure. Abans anava al metge i no et deia res, i el següent pic et mirava com si estiguessis boja.

Com vàreu viure aquesta incredulitat cap a la vostra malaltia?

Amb molta fúria, amb molta ràbia, però et fartes d'enutjar-te. Jo he anat a sis reumatòlegs i a deu traumatòlegs. Ara a Palma n'hi ha dos de molt bons, que s'ho han pres amb seriositat. Un d'ells fa quinze anys em va dir que tenia fibromiàlgia, però que no me'n feia un diagnòstic oficial perquè els seus col·legues se'n riurien, tot i que des del 1992 és una malaltia reconeguda per l'OMS!

Llavors els metges ja no posen en dubte la malaltia?

Encara hi ha molts metges que no creuen en la malaltia i, com que la majoria som dones, es pensen que som unes histèriques o que no volem fer feina, tot i que és mentida. Jo no vaig explicar a ningú el que sentia fins que no es va morir ma mare, d'això fa deu anys, i he fet moltíssima de feina, al negoci del meu marit i després com a taxista. A més, tenc tres fills i set nétes. Avui dia faig dinar per a vuit persones i mai no he deixat de fer feina.

I com heu viscut amb aquest mal?

Quan era jove estava de mal humor cada dia, perquè has de fer 50 coses i no pots dir tothora que et fa mal això i et fa mal allò. Has de tirar endavant. Abans si em demanaven què tenia o si no em trobava bé m'enfadava molt. Amb el temps t'adones que ningú no té la culpa dels teus mals. Els anys ajuden, però has de passar la fase d'enuig per arribar a l'acceptació. Aprens a prescindir del dolor, perquè inflar-te a píndoles et millora un cosa i et fa malbé una altra. I això no és un bon pla.

Quant temps fa que col·laborau amb el programa de dolor crònic de la Universitat?

Fa quatre anys. Posam el nostre cap i ens fan totes aquestes proves. Algú ho ha de fer, a nosaltres no ens beneficiarà, però tal vegada les meves nétes i, si no, almenys ho haurem intentat.