Varietats de vinya de les Balears (1)

EnòlegFa una setmana i mitja, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va presentar un extraordinari llibre sobre les varietats de raïm a casa nostra, una obra que és fruit d’anys de recerca i experimentació per part de tècnics de la Conselleria (José M. Escalona, Joana Maria Luna, Josefina Bota, Carme Garau i Antoni Martorell) i que recull de manera clara, didàctica i amb rigor científic com ha evolucionat durant els darrers anys la vinya a casa nostra, en quina situació estam ara mateix, quina és la caracterització genètica dels raïms locals de les Illes Balears i finalment una fitxa ben completa de cada una -descripció ampelogràfica i resultats de les experimentacions tant des del punt de vista analític com des del sensorial.

És un llibre lleuger, còmode per manejar i fullejar, fàcil de llegir, amb un disseny atractiu, excel·lent fotografia, una tipografia que sedueix els ulls i que resumeix bona part de coses que coneixíem però que no estaven aplegades en un sol llibre i hi afegeix la tasca que han fet els tècnics de l’IRFAP, sobretot en la descripció detallada de cada varietat amb unes fitxes ben precises que seran de gran profit per a viticultors, cellerers, elaboradors amateurs, amants dels vins i, fins i tot, per a tota aquella gent que té una sensibilitat especial envers els temes agrícoles i culturals.

Després de llegir i rellegir el llibre, hi ha moltes coses a destacar, però deixau que m’esplaï sobre els aspectes més interessants. Primer de tot la gran diversitat i riquesa de varietats que tenim a les illes, de raïms blancs per vinificar: al·leluia, argamussa, giró ros, malvasia de Banyalbufar, premsal blanc, quigat, valent blanc i vinater blanc. Els raïms negres batista, batista mallorquina, callet, callet negrella, escursac, esperó de gall, fernandella, fogoneu francès, fogoneu mallorquí, gafarró, galmeter, giró negre, gorgollassa, mancès de capdell, mancès de tibús, manto negro, sabater, sinsó, valent negre i vinater negre. Totes ben nostrades amb les excepcions de la fernandella, que també es troba a València; la malvasia de Banyalbufar, que és la mateixa que la de Sitges; el sinsó, que és molt comú al sud de França ( cinsaut ); el valent negre, que és la tinta velasco, i el vinater negre, que és la bobal. De totes aquestes varietats, únicament estan autoritzades per vinificar i comercialitzar el premsal blanc, el callet, el manto negro, el fogoneu, la malvasia de banyalbufar (recuperada als anys 90), el giró ros, la gorgollassa (fa uns 5 anys) i des de l’any passat l’escursac. Podem anunciar, però, que l’administració local ja ha començat a fer passes per aconseguir l’autorització d’altres varietats que han donat uns resultats satisfactoris tant des del punt de vista analític com des de l’organolèptic; estam parlant de l’argamussa, el callet negrella, l’esperó de gall, el giró negre i el mancès de capdell.

Durant els darrers 150 anys, moltes han augmentat i d’altres s’han convertit en minoritàries o gairebé han estat a punt de desaparèixer a causa de diversos factors, però afortunadament alguns viticultors i cellerers les varen mantenir i l’any 1999 els tècnics de la Conselleria Joan Rallo i Antoni Martorell varen crear el banc de germoplasma vitícola, on s’han anat conservant les varietats i ara es poden trobar prop de seixanta exemplars de material vegetal. És molt interessant veure com ha anat evolucionant la vinya. A finals del segle XIX, just abans de la fil·loxera, els tipus de raïm per fer vi dels quals hi havia més a Mallorca eren les blanques malvasia, moscatell, pampol rodat i valent, i com a negres la gorgollassa, batista, giró negre, fogoneu i escursac (no apareixen el callet ni el manto negro). A Menorca, la blanca panzal i cariñena i la negra giró; a Eivissa, per fer-ne de blanc, el calop i, per al negre, el fogoneu. A principis del segle XX, just després de la fil·loxera, les varietats majoritàries continuen essent les mateixes; a la zona de Binissalem la gorgollassa ocupa un 75% i el fogoneu un 15-20%, a la zona de Manacor el fogoneu és el rei indiscutible amb un 90% i comencen a aparèixer el callet i el manto negro, que durant aquest segle aniran en augment juntament amb la blanca premsal. Si observam el cadastre vitícola del 1982, ja no apareixen ni la gorgollassa, ni la malvasia, ni la batista, ni l’escursac, ni el giró. El fogoneu ocupava un 21,7% (avui en dia no arriba al 2%), el manto negro es disparava al 20,7% (avui és un 28,8% a la DO Binissalem i un 7,7% a la DO Pla i Llevant) i la més cultivada era el callet amb el 46,6% (avui un 2,5% a la DO Binissalem i un 11,6% a la DO Pla i Llevant).

Visita recomanada

Presentació de la DO Pla i Llevant a l’hotel Valparaiso

Ja és temps de presentacions i festes de vins i és per això que us propòs aixecar-vos de la cadira i fer un volteta per una d’aquestes sessions. Dijous 9 de març anau a tastar les novetats del 2017 dels 13 cellers de la DO Pla i Llevant de Mallorca. L’acte es farà a l’hotel Valparaiso de Palma de les 17 a les 21 h, amb un donatiu de 5 euros que anirà a la fundació Natzaret i, a part de tastar, podreu conèixer els homes i les dones que donen vida a cada projecte.