Toni Noguera: “El Govern de la gent serà el govern que demolirà la Feixina”

PalmaToni Noguera (MÉS) s’intercanviarà els papers amb José Hila (PSIB) i serà el batle de la capital balear divendres que ve. Hi parlam dels principals reptes que té i dels encerts i errors de l’equip de govern municipal els dos primers anys de mandat.

Com encarau els propers dos anys?

Amb il·lusió i amb honor. Poder ser batle d’una ciutat on has nascut i vius és un dels millors privilegis. Poder fer de Palma una obra col·lectiva amb tots els ciutadans... no tenc paraules.

Comentàveu davant companys de partit que a MÉS per Palma esperàveu molt pocs regidors a les eleccions. Divendres sereu batle.

Hi havia unes ganes importants de canvi. La veritat és que nosaltres, amb el model de ciutat que vàrem presentar a les eleccions, vàrem arribar a molta gent, a moltes barriades i a molts pobles de Palma, amb la idea de transformar-la en una ciutat moderna, europea, verda, sostenible. I econòmicament creativa.

Hi ha estabilitat en el pacte entre PSIB, MÉS i Podem? Hi ha hagut tensions, per exemple, pel lloguer turístic.

Conviure en la diversitat, en un govern, és positiu, perquè són decisions que surten després de molts debats. Tenen el matís de cada opció política. El pacte té una bona salut, millor que la que tenia la legislatura passada, quan el Sr. Isern tenia Rodríguez en contra. Generava tensions importans i la ciutat se’n temia.

Serà fàcil intercanviar papers amb Hila? Teniu visions polítiques diferents.

És una situació nova, a ningú no se li escapa, que a una ciutat hi hagi aquest canvi a mitjan legislatura. Tenim un full de ruta que són els acords del govern de la gent. Els traspassos s’estan fent, cada un aplicarà el seu segell de personalitat i de manera de ser i de fer. Però el full de ruta és comú i clar, està acordat.

Teniu dos anys per tombar el monument de la Feixina.

Una vegada que el Consell de Mallorca es decideixi i el tema torni a l’Ajuntament, procedirem a la demolició.

Quin paper hi està jugant el Consell? Són forces d’esquerres, també, i ara pareix que es pot protegir.

Hi juga el paper que li toca: decidir si la Feixina té valor patrimonial o no. Jo crec que és el que ha de decidir, perquè el 2015 ja es va dir que la Feixina no mereixia cap tipus de valor patrimonial. L’Ajuntament farà el que va dir, complirà el compromís que té amb els ciutadans, que és demolir la Feixina.

No sentiu una mica de vergonya que el monument encara estigui dret, tot sabent les promeses que es varen fer des d’un inici?

És una història complexa, també. El 2011 es va prendre una decisió de contextualització i treure’n elements feixistes, però això no ha tancat les ferides.

No hi insistiré gaire, però Bel Busquets va dir que MÉS seria la força que tombaria la Feixina. Ara mateix, no es pot assegurar.

En qualsevol cas, el Govern de la gent serà el govern que demolirà la Feixina.

Teniu molts altres objectius; per exemple, el de la façana marítima. Com ha de ser?

És un espai d’oportunitat per a la ciutat, es plantegen diversos reptes: en primer lloc, repensar el passeig Marítim. És un mal anomenat passeig marítim. Ultimam amb Autoritat Portuària un projecte de pacificació, un projecte d’eix cívic lineal, des de Monsenyor Palmer fins a l’Auditòrium. I la idea és que aquest passeig marítim, que ara són sis carrils, sigui el millor passeig marítim d’Europa.

Quins reptes més?

Hi ha el Nou Llevant. És un barri d’oportunitat, i també d’amenaça. No volem que es converteixi en una nova destinació turística. Volem que es plantegi com un barri on la creativitat, l’economia creativa i la cultura fan de motor de rehabilitació. Un dels reptes del Pla General és adaptar el planejament perquè sigui possible. És un repte de ciutat i, sobretot, de la diversificaicó econòmica per no dependre exclusivament del monocultiu turístic.

És evitable que el Nou Llevant esdevingui nova destinació turística?

El Palau de Congressos s’ha d’entendre com un equipament que havia de desestacionalitzar la planta hotelera de la Platja de Palma i del passeig Marítim. No tindria sentit que generàs una destinació turística de 9.000 places allà darrere. Amb el planejament, Urbanisme impedirà que ho sigui. L’urbanisme ha d’ajudar perquè sigui un barri residencial i serveixi per impulsar una nova economia.

Tenim solució a la problemàtica del lloguer turístic?

No és només un problema de Palma, sinó de les grans ciutats europees. Les noves dinàmiques turístiques afecten les dinàmiques de model de ciutat i temes tan importants com l’accés a l’habitatge. Hem dit des d’un inici que l’accés a l’habitatge és prioritari al lloguer turístic. Ara tenim la possibilitat, quan s’aprovi la llei de lloguer turístic, de poder adaptar la problemàtica de Palma dins aquesta normativa. Palma ha de ser una ciutat estimada, i perquè sigui una ciutat estimada ha de ser una ciutat habitable, sobretot pels residents.

Serà difícil oblidar o fer oblidar els contractes de MÉS a Jaume Garau?

A ningú no se li escapa que ha estat un trasbals. En relació amb Palma, que és el que puc dir, si en una empresa privada jo com a treballador hagués guanyat 26,4 milions d’euros, possiblement m’haurien ascendit. I això he fet per a aquesta ciutat: guanyar una subvenció, la més gran de la història de la democràcia. És el llegat que deix en relació amb aquest contracte.

Heu notat tensions en el partit?

Personalment, no he sentit gens de tensió. Sent molt de suport dels meus companys. Crec que és un error caure en les dinàmiques de PSM, Iniciativa, Verds. La meva persona de màxima confiança ara mateix i des de fa anys és Neus Truyol. I no venim d’allà mateix. Les dinàmiques de partit s’eclipsen dins el que és una opció política com MÉS per Mallorca.

Sou el primer batle republicà en 80 anys. Anireu a la recepció reial?

Evidentment, som republicà, no és cap sorpresa. Però hi ha una lleialtat institucional, sobretot amb els ciutadans. Som el batle de tothom. Aquest dia hi he d’anar a representar la ciutat i amb els temes que em preocupen, i pens que el cap d’Estat hauria de ser conscient i parlar-ne.

Potser era una oportunitat per trencar dinàmiques conservadoristes.

El republicanisme és una manera inherent d’entendre la política i la societat. Jo crec que el rei és conscient de qui rep i qui és.

La llei Montoro no posa les coses fàcils als municipis. El Govern, amb la taxa turística, les ha posat?

La taxa turística és una de les grans notícies de la legislatura. La recaptació es va dur molt bé, però va quedar clar que a l’hora de repartir la taxa no va acabar de funcionar. Palma és l’entrada de la majoria de turistes de les Illes. Vaig dir des de l’inici que havia de tenir un percentatge fix del que es recapta. No seria de justícia prosseguir amb la mateixa dinàmica que s’està duent a terme fins ara. És una qüestió de justícia. Igual que el fet que el Govern entengui què significa la ciutat en el model turístic de les Illes Balears.

Com s’entenen les diferències, si sou els mateixos partits?

Jo seré el batle de Palma, he de reivindicar els interessos dels ciutadans. Abans de ser d’un partit, seré el batle de tothom.

L’accés a l’habitatge és un dels pilars del govern municipal. Sembla que hi ha crispació amb l’Ibavi.

L’amenaça més important és l’emergència habitacional de Palma. Els qui en tenim les competències no estam actuant de manera coordinada. Ara mateix, el Govern podria esforçar-se més en relació amb les polítiques d’habitatge públic no només a Palma, sinó a les Illes Balears. I la Llei de l’habitatge hauria de ser més àgil i més diligent, que doni solucions a tot això.

Podeu fer una valoració d’aquests dos anys? On pensau que heu estat més encertats a l’Ajuntament?

S’han acabat les retallades, s’aposta pel factor humà. És un Ajuntament que està amb la gent, que dialoga. Hem recuperat inversions de capitalitat...

I què s’ha de millorar?

Hem de millorar la gestió i diligència burocràtica de l’Ajuntament. Hem de fer les coses de manera més ràpida i més eficient. L’any que ve ha d e ser el dels projectes que tenim pendents, que hem anat fabricant.