Balears 29/11/2017

S'inicien les tasques d'exhumació de la fossa de Sant Ferran, a Formentera

Els tècnics cercaran les restes de cinc formenterers que es creu hi foren enterrats, el 1937, després de ser assassinats pel franquisme

Jaume Vinyas
2 min
Tècnics extraient les primeres mostres de la fossa de Sant Ferran.

PalmaLa pluja no ha impedit que es dugués a terme aquest dimecres l'obertura de la fossa del cementiri de Sant Ferran, a Formentera, on es creu que cinc persones varen ser enterrades, després de ser afusellades pel franquisme, l'1 d'abril de 1937. Tècnics, familiars i representants polítics han volgut estar presents en les primeres tasques, que, de moment, han aconseguit recuperar les primeres mostres òssies.

La consellera de Cultura, Fanny Tur, ha destacat que es tracta de la tercera exhumació arran de l'aprovació de la Llei de fosses i la primera que es realitza fora de Mallorca. “Formava part de les actuacions prioritàries d'enguany perquè encara hi ha familiars directes de primera generació vius i aquesta és una de les prioritats de la comissió de fosses”, ha assenyalat.

Els tècnics cerquen les restes de les cinc persones que foren assassinades i enterrades en aquesta fossa.

La presidenta, Francina Armengol, s'ha desplaçat també fins a la petita de les Pitiüses i ha destacat que es tracta d'"un dia històric per a Formentera i per a les Balears”. “Des del Govern teníem molt clar que s'havia de fer justícia, que s'havia de reparar el dany a les famílies i dignificar tota aquella gent que fou assassinada injustament precisament per defensar la democràcia”, hi ha afegit.

Per la seva banda, la vicepresidenta primera del Consell de Formentera, Susana Labrador, ha agraït al bisbat, titular de la propietat del cementiri, que hagi donat el permís per executar l'exhumació.

Satisfacció entre les associacions de memòria històrica

Està previst que les tasques d'exhumació durin cinc dies i tenen un cost de 20.777 euros, que seran assumits entre el Govern i el Consell Insular. Els representants polítics han agraït la tasca feta per les associacions de la memòria històrica, especialment a Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, principals impulsors del projecte, la primera pedra del qual van ajudar a col·locar amb l'elaboració, el 2011, del primer mapa de fosses d'Eivissa i Formentera.

La presidenta, Francina Armengol, present en l'obertura de la fossa.

El president del Fòrum, Luis Ruiz, ha celebrat que “a la fi ha arribat el dia de començar a cercar-los”. En aquest sentit, ha recordat que a Formentera encara hi ha més fosses: una al cementiri dels Pujols, on hi hauria les restes de cinc represaliats més; dues més, on es creu que hi ha un cadàver a cadascuna, a la pujada al far de la Mola i al cementiri vell de Sant Francesc i, finalment, al cementiri vell de Sant Francesc hi hauria la més grossa de totes, on es trobarien les restes dels presos de la Colònia Penitenciària de la Savina.

A Eivissa, hi ha afegit, es preveu que l'any vinent es comencin a fer sondatges per intentar trobar les restes que es creu que hi ha en la fossa del cementiri vell de ses Figueretes.

stats