Balears 23/09/2015

Evangelitzador o colonitzador?

A la tasca de missioner del pare Serra, un eufemisme de la colonització que hi va fer, se li han atribuït certs aspectes del seu llegat que inclouen alguns clarobscurs

Ara Balears
4 min
El papa Francesc a la seva arribada per al rés d'aquest migdia a la Catedral de St. Matthew a Washington. / EFE

PalmaLa tasca evangelitzadora del pare Serra s'inicià quan va arribar al 'nou món' l'any 1750 on es va estar durant vuit anys a la regió de Sierra Gorda de Mèxic. Llavors, aquella zona encara no l'havia conquerit cap potència europea; de fet, Rússia ja tenia el que avui és Alaska i tenia intencions d'anar baixant per la costa oest, des de San Diego fins a San Francisco. Però, el rei espanyol, Carles III, es va avançar a la idea i ho va fer des de Mèxic. Fou l'any 1769 quan, al pare Serra, se li va encarregar la missió de conquistar aquestes terres i en companyia d'altres missioners i militars va pujar cap a l'Alta Califòrnia i va fundar la missió de San Diego –la primera de les nou que va crear, algunes de les quals, encara són conegudes: Los Angeles, San Francisco i Sacramento–. Per aquesta fita, la figura de Juníper Serra és important per als americans, pels qual és considerat com un dels pares de la pàtria nord-americana i per això és l'únic espanyol present a la National Statuari Collection del Capitoli de Washington. I és en aquesta ciutat on el papa Francesc s'ha convertit en el primer papa que proclama un sant en territori dels Estats Units.

NOU MISSIONS   La primera missió que va fundar va ser San Diego. La seguiren Los Angeles, San Francisco i Carmel, pintada per Jules Tavernier el 1875.

Però aquesta tasca de missioner del pare Serra, un eufemisme de la colonització que hi va fer, se li han atribuït certs aspectes del seu llegat que inclouen alguns clarobscurs. Pel que fa a la vessant política, ell va introduir a la Califòrnia aïllada del segle XVIII les claus de l'agricultura del Pacífic: des de taronges, llimones, figues i olives, fins a cabres i ovelles, i també l'escriptura o la roba. Amb tot això, va convertir Califòrnia en un dels estats més rics dels Estats Units des d'aquell moment. Des de la tasca més important per ell, la religiosa, la feina del pare Serra va ser tot un símbol, per als religiosos, de les virtuts que han de tenir les bones persones i els bons catòlics. Ell era un home d'unes fermes conviccions religioses que prioritzava les qüestions d'evangelitzar els indis, per damunt d'altres tasques, cosa que l'enfrontà amb els militars.

Però no tot són lloances. Serra va ingressar a l’orde dels franciscans el 1730 i, abans de renunciar a una vida còmoda per dedicar-se a evangelitzar les Amèriques, va arribar a ser un professor de teologia eminent. Està documentat que el missioner mallorquí feia feina per a la Inquisició i, entre 1769 i 1835, es van batejar 90.000 indis a la costa oest dels Estats Units. Un cop batejats, no se’ls deixava sortir de les missions i els soldats els capturaven i hi retornaven els que en fugien. S’obligava els indis a abandonar la seva llengua, els seus vestits, la seva religió, la seva gastronomia i les seves cerimònies nupcials. Milers d’indis van morir per l’exposició a malalties europees contra les quals no estaven immunitzats, a conseqüència de l'arribada de nous productes i nous animals. Dels prop de 310.000 indis que vivien el 1769 a l’actual Califòrnia, només en quedava una sisena part 100 anys després, segons un historiador de la Universitat de Califòrnia. D'això és el que els indis californians denuncien al papa perquè no santifiquin fra Juníper Serra.

Tanmateix, l'església no ha fet cas dels indígenes. De fet, l'arxidiòcesi de Los Angeles ha instal·lat una nova capella dedicada al pare Serra arran la seva canonització perquè "va ser un home sant que va dur les bones notícies de l'amor i la misericòrdia de Déu a les Amèriques", va afirmar l'arquebisbe de Los Angeles, monsenyor José Gómez.

En el terreny civil, s'ha produït un acostament cap als indígenes per part del president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, que es troba a la cerimònia de canonització com a representació de la població mallorquina, origen del pare Serra. Ensenyat ha aprofitat aquesta efemèride per conèixer com viuen les comunitats indígenes: 

"Som el president de tots els mallorquins, catòlics o no, i Serra era mallorquí. Vivim en un món modern, que ha d’encaixar el reconeixement dels mèrits de les persones il·lustres, però sense tancar els ulls a les problemàtiques actuals", ha explicat Ensenyat.

Encara avui són molts els creients fidels a la figura del franciscà mallorquí per la seva tasca de missioner. D'altres encara no han oblidat les 'atrocitats' que es van produir contra els seus avantpassats, i així ho han fet saber aquesta setmana al papa. I en canvi, hi ha qui, des d'una perspectiva més laica i enlluernats per la figura il·lustrada de Serra, reclamen estudis sobre la seva vida. Alguns d'aquests estan plasmats en el documentari estrenat el 2014 Fra Juníper, l'home que caminava (1713-1784), escrit pel mallorquí Cesc Mulet. Però sembla que, amb la canonització d'avui al missioner de Petra, només ens queda que cada 23 de setembre se celebrarà, pels segles dels segles, sant Juníper Serra, l'evangelitzador.

stats