Pepa Vargas Martín: “El meu fill era com és ara, no el conec d’una altra manera”

PalmaPepa Vargas va néixer a l’Alpujarra granadina, però a només 20 anys vingué a Mallorca. Això era el 1971, i el 1972, a Palma, naixia el seu primer fill, José Hila, ara candidat del PSIB-PSOE a la batlia de la ciutat. En té tanta memòria, la mare, d’aquell moment, que fins i tot recorda que “va néixer a l’habitació 232 de Son Dureta”. Ella hi va fer feina, a l’hospital públic ja clausurat, també va fer de tapissera i, durant més d’una dècada i mitja, treballà de cuinera en una casa prop de la plaça d’Espanya, una zona per la qual sol passejar molts horabaixes ara que està jubilada. “El meu home i jo hem fet moltíssima feina”, confessa amb un accent andalús que no s’ha acabat de treure de sobre.

Totes les mares i padrines dels candidats que hem entrevistat ens diuen que varen ser molt bons nins. No em direu que el vostre fill també ho va ser?

I tant, el meu fill va ser el millor! Ha estat sempre un bon fill, ho és encara, i també és un bon pare. Des de ben petit, sabia quina era la seva responsabilitat, es passava hores i hores amb els colzes damunt els llibres. Encara ara és molt responsable i estudiós. Mai no ens ha donat cap problema. Ell mai no ha canviat. El meu fill era com és ara, no l’he conegut d’una altra manera.

Ni a l’adolescència o a la joventut, en el moment que tots feim carrer amb la colla?

Nosaltres vàrem viure a Son Cladera, a Son Gotleu i després al Vivero, però en Jose (així, sense accent) era un al·lot de club d’esplai, més que no de carrer. De fet, va arribar a dirigir el club d’esplai. De molt jove tirava endavant iniciatives per dinamitzar el barri. També en el temps que estudiava Econòmiques a la UIB ja sortia als diaris per fer una cosa o una altra per la comunitat, no record ara què, però en tenc guardats tots els retalls de la premsa on sortia.

Era el que podríem dir un líder?

Ell ha estat molt inquiet, amb moltes inquietuds i molt responsable, però líder no, almanco no així com s’entén un líder, al capdavant i amb ganes de protagonisme. En Jose és un poc tímid, i no per cap complex d’inferioritat ni per falta d’intel·ligència, sinó més aviat per discreció.

Què desitjàveu per a ell?

Com molts de pares, el que volem és que als fills els vagi bé, que siguin bones persones, educades i respectuoses amb els altres. El meu home i jo hem fet moltíssima feina, perquè la nostra prioritat era que es traguessin una carrera, tant en Jose com la seva germana. Volia que els meus fill sabessin tot allò que jo no vaig poder aprendre. També volíem que fossin responsables i el meu fill els estius anava a fer feina a la mateixa empresa on treballava el seu pare; hi carregava camions de begudes. És important que sàpiguen d’on surten les coses. Nosaltres no hem estat rics, però he de dir que tampoc no hem passat pena per donar-los estudis. A casa no sobrava res; tampoc no hi faltava, que ja és molt.

Fa 40 anys que estau a Mallorca i quasi mai parlau el català. Per què?

Amb això he de reconèixer que em vaig equivocar, que sempre he anat equivocada. Sempre he fet feina amb gent que parlava el català, però a mi se’m dirigien en castellà i jo no en deia res. És més, em feia i em fa cosa parlar-lo: si ho faig, tenc la sensació que el destròs. En Jose, amb mi i amb el seu pare, que també és de Granada, sempre ha parlat el castellà, però ell va estudiar en català i l’escriu perfectament.

Entre vós i el vostre fill només hi ha 20 anys.

Sí, de fet, en Jose em diu que no som una mare per ell. Jo he estat molt moguda i ell de nin ja era un home. També hem compartit moltes coses, ens passam els llibres, ens agrada molt el cinema, estar amb els fills i els néts, cuinar. A tots dos ens agrada la cuina. Ah, i també l’esport.

Quines són les principals preocupacions polítiques que li heu conegut?

A Jose el que més li preocupa, de sempre, són les injustícies socials. Ara veurem si pot contribuir a solucionar-les. De tota manera, guanyi qui guanyi, a mi em semblarà bé, perquè hem de respectar absolutament el que decideixi la majoria de gent.

El vostre fill ja ha governat a Palma, durant el mandat d’Aina Calvo, i els darrers quatre anys ha estat a l’oposició. Seguiu les notícies que surten d’ell?

Abans i ara, no em perd res, estic tot el dia enganxada als diaris, a internet... I us assegur que quan qualcú no parla bé del meu fill, a mi em fa més mal que si em clavassin tota una caixa d’agulles.