CIUTATS CONTRA ELS ‘TROLLEYS’

Palma no està sola

Els vells i nous moviments socials de la capital mallorquina s’han anat sumant a la lluita per frenar la pressió turística i les seves derivacions, problemàtica d’abast internacional

Palma inaugurà el 21 de maig d’enguany el ‘carril guiri’, una marxa que congregà 200 veïns disfressats de turistes. “Els guiris ja som nosaltres”, clamaven alguns dels assistents. Era una metàfora sarcàstica que escenificava el rebuig a l’allau de visitants que reben les Illes cada any. Fou obra de ‘Ciutat, per a qui l’habita’, plataforma que aplega persones i entitats de la capital mallorquina i que ha anat tenyint de groc moltes de les balconades del centre amb banderoles amb missatges estampats contra la turistització de la ciutat i les seves múltiples conseqüències. La substitució dels residents per la població que ve i se’n va, amb el trolley a la mà, però també la pressió humana que pateix l’espai urbà; la degradació dels espais naturals; la urbanització massiva de la costa; l’esgotament i la pèrdua dels béns naturals bàsics com l’aigua; la generació d’ingents quantitats de residus; la gentrificació; la desaparició de les botigues de productes bàsics, que són substituïdes per franquícies i negocis enfocats al turista, i les places envaïdes per terrasses són alguns dels símptomes que han fet estralls i han provocat respostes arreu. Palma s’asfixia i vol solucions.

Clam sense fronteres

L’efervescència reivindicativa que ha anat veient néixer Palma va molt més enllà de les seves fronteres. Barcelona, Venècia, Lisboa, Berlín i Amsterdam també en són exemples paradigmàtics. La ‘turismofòbia’ o la demanda de posar límits a la saturació turística es propaga pel continent europeu. Cal cercar-ne les causes en “unes polítiques i dinàmiques econòmiques, socials i culturals que perjudiquen una majoria de persones en benefici d’una minoria”, assegura una de les membres de ‘Ciutat, per a qui l’habita’. La reivindicació per establir límits al creixement econòmic, urbanístic i turístic a les Balears té una llarga història, remarca Xim Valdivielso, membre de Terraferida i un dels impulsors de la plataforma #SenseLímitsNoHiHaFutur. “Hi ha una forta tradició ecologista, de la qual són continuació aquestes entitats que responen a l’explosió turística que vivim”, indica Valdivielso. Col·lectius històrics ecologistes com el GOB també s’han afegit a la lluita, tal com testifica una de les seves darreres campanyes, ‘OverBOOMking’. Tanmateix, cal fer esment del col·lectiu editor ‘Tot inclòs’, que des del 2014 publica un monogràfic sobre la qüestió i ha estat també responsable del naixement de ‘Ciutat, per a qui l’habita’. Per Valdivielso, els moviments ecologistes de sempre continuen, si bé precisa que avui n’ha canviat el context: “Mallorca i les Pitiüses presenten xifres de creixement anual de dos dígits a molts d’indicadors i ha desbordat tot sostre turístic”, assegura. Tot això ha anat acompanyat d’un molt significatiu creixement del preu del sòl, un 18% en un any, lligat, entre d’altres factors, a l’activitat de les plataformes que ofereixen milers de places de lloguer vacacional. Terraferida ja posà de manifest que el març d’enguany Airbnb oferia 14.858 allotjaments amb capacitat per a 109.133 places turístiques. Els habitants de Palma són testimonis directes de l’increment de preus de l’habitatge resultants. “Totes aquestes línies van botant pels aires davant la sorprenent inacció dels poders públics, particularment pel que fa a política turística, que acaba determinant la resta, sigui ambiental, territorial, de residus, carreteres o fins i tot habitatge. Ara tot és un hotel que, a més, no atura de créixer”, conclou Valdivielso.

El Parlament té previst aprovar el pròxim 18 de juliol el projecte de llei de modificació de la Llei del turisme, relativa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges. L’avantprojecte “delega en ajuntaments, consells insulars i comunitats de propietaris i no marca un sostre clar de places turístiques”, subratllen des de ‘Ciutat, per a qui l’habita’. Per Manel Domènech, membre de l’Associació de Veïns de Canamunt (un dels barris més afectats per la pressió turisticoimmobiliària), la gestió dels polítics és “nefasta” i destaca que en altres ciutats, com Barcelona, es treballa amb més fermesa, per exemple, i fa esment de la batlessa Ada Colau, que va ordenar suspendre prudencialment la concessió de llicències de tot tipus d’allotjaments turístics.

Resposta social

Amb tot, Joan Forteza, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, una altra de les entitats actives contra la mateixa problemàtica, incideix en el fet que la setmana que ve es modificarà la Llei de règim local de les Illes Balears, tramitat a través de la formació política MÉS, cosa que permetrà presentar iniciatives legislatives populars amb el suport d’un 1% de la població, si bé fins ara era el 10%. Així, amb unes 6.000 signatures de veïns de Palma, presentaran un projecte d’iniciativa popular que els partits polítics hauran de votar. Cal recordar que, enceses les alarmes ja al març, la Federació posà en marxa una recollida de firmes contra el lloguer turístic a plurifamiliars per part de plataformes en línia Airbnb o d’altres agències similars. Les accions que desenvolupen els col·lectius són diverses, però els objectius són similars. Destaquen també les iniciatives de les entitats Hidra Cooperativa i Alba Sud, que durant els mesos de març i abril han organitzat un curs de formació sobre “economia i ecologia política del turisme” al Centre Flassaders, que encara no ha finalitzat i que la setmana vinent posarà sobre la taula el decreixement turístic i l’abordatge d’una lluita compartida a diferents territoris i ciutats entre moviments socials diversos. A més, l’Associació de Veïns de Canamunt emetrà un reportatge sobre la problemàtica de la gentrificació i les seves derivacions a Lisboa. La projecció tindrà lloc el 10 de juliol al bar Rita, ubicat a la plaça del Socors.

EDICIÓ PAPER 23/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF