MEDI AMBIENT

Pagesos i caçadors disparen a les noves ZEPA

Les àrees de protecció aixecaran el vol entre crítiques dels sectors per no haver estat consultats pel Govern

El procés iniciat per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca el mes de març d’enguany per tal d’ampliar i crear noves zones especials de protecció d’aus (ZEPA) tindrà el proper dia 30 el major contrapès social en la manifestació que la novella Plataforma en defensa del món rural prepara a Ciutat per protestar per la política agrària del Govern.

Pagesos i caçadors, un temps enemistats i ara aliats, encapçalen el moviment de rebuig amb el suport d’entitats agràries de pes com Asaja i amb l’ombra del PP, que ha estat fent costat a les accions de protesta que s’han duit a terme des que s’anuncià la intenció d’ampliar amb 11.775 hectàrees més les actuals 138.710 ja sotmeses a protecció. Ambdós sectors, que hi han presentant 306 al·legacions, coincideixen a criticar que els plans de crear nous espais de protecció d’aus silvestres, o d’ampliar-ne alguns, no se’ls hagi consultat abans.

La proposta del Servei de Protecció d’Espècies d’Aus de la Conselleria inclou vuit noves ZEPA que afectarien la costa nord-oest de Mallorca, el pla de Vilafranca-Petra, el pla del Blanquer i Son Reial (Maria de la Salut, SantaMargalida i Llubí), la illeta de Cala Salada i l’illa d’en Calders (Eivissa), i punta Prima (Formentera). També el LIC (Lloc d’Interès Comunitari) de Randa passaria a categoria ZEPA. D’altra banda, s’ampliaran les de la Marina de Llucmajor i la Costera.

L’ampliació a zones d’explotació agrícola de l’àmbit dels hàbitats per garantir la protecció de les espècies, que afecta diversos municipis del Pla de Mallorca, és la principal novetat i ha generat un cert rebuig, perquè el sector agrícola i de l’activitat cinegètica creuen que se n’alteraran els usos actuals, cosa que es nega taxativament des de la Conselleria. “L’activitat agrària pot prosseguir sense haver de demanar un informe ambiental. La declaració ZEPA no interferirà amb els usos tradicionals ni l’activitat agrària o ramadera que fins ara s’hi havia desenvolupat”, es remarca des de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.

Quant a la caça tradicional, se subratlla que es podrà mantenir i que és compatible amb la conservació de les espècies. D’aquí que es recordi que la caça continua en tots els vedats i zones cinegètiques de les ZEPA ja declarades a les Illes. En cas de perill per a determinades espècies, serà el pla de gestió que es redacti per a cada zona el que marqui determinades restriccions. I es recorda que actualment hi ha 15.000 hectàrees ZEPA o LIC que no estan restringides a la caça tradicional ni tampoc l’activitat agrària.

Si les veus més alarmistes han estès que “no es podrà conrear, ni caçar, ni construir en zones ZEPA”, l’apartat urbanístic tampoc té, segons la Conselleria, per què patir conseqüències restrictives. “La declaració de zones protegides no interfereix en les directrius urbanístiques”, com pugui ser el paràmetre referit a la superfície mínima per construir. Però la figura de protecció, que respon a la Directiva d’Aus de la UE, exigeix un informe de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat a l’hora d’edificar en ZEPA. Aquest seria l’únic entrebanc, segons la Conselleria, en matèria urbanística.

Afectació a les pedreres

De retruc, la creació de zones especials de protecció d’aus podria tenir una incidència directa sobre el futur de les diverses pedreres de terra d’argila de la zona de Petra i Vilafranca, fonts de matèria primera de la planta de teuleres, que gairebé ha desaparegut amb la darrera crisi del sector de la construcció. El Pla director de pedreres estableix la restitució d’aquest tipus de mines a cel obert, després de l’explotació.

Emperò, en el decurs dels anys, els fons de les pedreres, en brollar l’aigua subterrània i acumular també la de la pluja, han esdevingut petits estanys que han anat aglutinant vegetació i on algunes espècies d’aus, especialment les aquàtiques, s’hi han establert. Si ara se’n regula la protecció, la restitució mediambiental de les pedreres quedaria lligada a la nova figura ZEPA. Així ho reconeix el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir.
La presència d’hàbitats d’aus dins o vora la pedrera obligarà, en ser vigent la ZEPA, a avaluar l’impacte del pla de restitució sobre els estols d’aus, amb la qual cosa el Servei de Protecció d’Aus exigirà un informe que ha de ser remès a la Comissió Balear de Medi Ambient, òrgan que haurà de dictaminar sobre el pla de restitució. Protegir les aus pot evitar al propietari la despesa d’haver de restituir la pedrera.

EDICIÓ PAPER 25/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF