A la llibertat, com a la salut, se li atorga més importància quan falta que quan es té. Les darreres hores de qualsevol persona abans d'iniciar la seva reclusió són especialment dures. En el cas de Margarita Sotomayor, s'hi afegeix el fet de no formar part de l'elit política que va tramar diferents operacions de corrupció des del Consell de Mallorca, i que han acabat enxampats i condemnats. Sotomayor es va limitar a signar els informes que necessita qualsevol expedient d'adjudicació de subvenció per tal de complir amb el procediment. El seu cas posa en qüestió una vegada més si són els càrrecs de confiança dels polítics de torn els que han de rubricar els informes preceptius o han de ser funcionaris de carrera únicament i exclusivament, tenint en compte que a la persona a qui Sotomayor hauria d'haver dit que no era el mateix qui li havia atorgat el càrrec. Així ho va fer en d'altres ocasions, va dir ahir, i això va provocar la seva caiguda en desgràcia. Ahir l'exdirectora de Comunicació va passar un dia d'absolut martiri. Va anar a dir adéu al seu padrí. "Té 90 anys i he pensat que potser no el torni a veure mai més". Un calvari per la seva fidelitat.
