La nova llei d'urbanisme preveu multes de fins al 300% del valor d'una obra il·legal en sòl rústic

PalmaMultes dures per als infractors, més poder per als consells insulars, més facilitat per "transformar contínuament" les ciutats i, per primera vegada, la definició del sòl rústic. Aquestes són algunes de les principals característiques de l'avantprojecte de llei d'urbanisme que s'ha presentat aquest dijous.

El conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, ha destacat que el text, que ja ha advertit que "generarà debat" i ha de ser objecte de moltes modificacions, segons ha augurat, és el fruit de més de nou mesos de feina i s'ha elaborat amb les aportacions de més de 60 professionals amb interessos i ambicions diferents, des dels constructors fins a ONG ecologistes.

La norma que substituirà la Llei del sòl no parteix de zero, sinó que en conserva "el que ja funcionava" i hi incorpora "seccions i elements innovadors", segons ha assegurat Pons.

Dures sancions econòmiques

• Les multes per obres i instal·lacions en sòl rústic podrien ascendir fins al 300% del valor de l'acció sancionada.

• Es preveuen multes coercitives continuades del 10% del valor de l'obra il·legal (fins a un total de 12) quan els infractors es neguin a executar les ordres de demolició. A banda d'això, se simplifica l'execució de les ordres, ja que aquestes queden exemptes de llicència urbanística prèvia. Així, l'avantprojecte determina que, si l'ajuntament no es pronuncia en el termini d'un mes respecte del projecte de demolició, el termini d'execució ja començarà a comptar.

• La llei fixarà responsabilitats, també, per als càrrecs públics que permetin la indisciplina urbanística "amb coneixement de causa i tenint possibilitat d'impedir-ho". "És una mesura absolutament necessària segons el que hem vist els darrers anys", ha destacat Pons.

• En les construccions il·legals ja prescrites ja no es podrà autoritzar cap actuació, ni tan sols de manteniment. L'objectiu, segons el director general d'Ordenació del Territori, Luis Corral, és que "tot allò que és il·legal ha d'anar desapareixent".

“Empoderament” dels consells

• Els ens insulars assumiran les competències de disciplina urbanística a les zones d'alt valor ambiental, com les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI), les Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic (ARIP) o les Àrees de Protecció Territorial (APT) costaneres. D'aquesta manera, s'evita el problema de la proximitat en el compliment de la disciplina urbanística, segons el Govern.
• Els consells informaran prèviament sobre els Plans Generals de cada municipi (es manté l'excepció per a Palma) en comptes de fer-ho una vegada que ja hagin estat elaborats per evitar endarreriments en la tramitació. Els Plans Generals, a més, adopten un nou format i es divideixen en dos: una part estructural limitada “a l'escala macro” i, com a novetat, un pla d'ordenació detallat en què s'inclouran caràcters més flexibles en el temps (forma urbana, tipologies, usos detallats...). Per agilitzar els tràmits, els ajuntaments de més de 10.000 habitants podran aprovar aquests Plans Generals sense el vistiplau dels consells insulars. “Ens oblidam de les modificacions puntuals”, ha assenyalat Pons.

Lluita contra l'especulació

• Les plusvàlues generades pels canvis de classificació, qualificació o rendibilitat d'usos que resultin superiors a un benefici raonable hauran de repercutir en l'administració. Corral ha assenyalat que aquest "benefici raonable" se situarà entre el 7 i el 15%, tot i que, en alguns casos, el barem podria reduir-se al 5% o arribar fins al 20%. "És una garantia per al propietari, però també per a la societat perquè evitarà l'especulació. Les plusvàlues són de tots", ha indicat.

• Queden prohibits els convenis de planejament urbanístic, que, segons ha indicat Pons, "han estat font de conflictes i que moltes vegades han derivat en indemnitzacions abundants".

• Creació d'una Junta d'Expropiació Autonòmica, integrada per professionals amb l'objectiu de donar majors garanties. "S'evitaran sentències propiciades per informes d'un sol pèrit", ha assenyalat el conseller.

El text presentat aquest dijous conté més de 200 articles i inicia ara el període d'exposició pública, en què qualsevol ciutadà que ho vulgui podrà presentar-hi al·legacions.