Dels 3.900 que es van arribar a comptabilitzar de totes les categories, ara només en queden 3.600 i fins fa uns anys 2.100 estaven completament derruïts.

PATRIMONI

Llarga vida als molins, antics heralds de Mallorca

Una associació lluita per donar-los a conèixer, perquè “només s’estima allò que es coneix”

Dels 3.900 que es van arribar a comptabilitzar de totes les categories, ara només en queden 3.600 i fins fa uns anys 2.100 estaven completament derruïts. / ISAAC BUJ

“Un molí vell és una cosa tan formosa i tan venerable com qualsevol edifici històric i s’haurien de declarar bells monuments nacionals. I enlloc d’haver-hi un moliner, tenir-hi un conservador, que altres conservadors hi ha per consevar coses menys dignes i mancades de tota bellesa”. Són paraules de l’artista i escriptor català, Santiago Rusiñol, per honrar els molins típics de les Illes Balears. Així mateix, el pintor Gregorio Prieto, considerava que “aquests molins, ben valorats, podrien ser una font de riquesa màxima per a Mallorca, una atracció poderosa de les Illes, com el quadre de Velázquez al Museu del Prado”.

Els heralds de Mallorca, però, que donaven la benvinguda als viatgers que arribaven per mar als nostres ports i també van rebre a aquells que començaven a arribar per aire, van anar caient a poc a poc en l’oblid.

Dels 3.900 que es van arribar a comptabilitzar de totes les categories, ara només en queden 3.600 i fins fa uns anys 2.100 estaven completament derruïts. Tots s’han fet malbé pel pas del temps i l’acció -o la desídia- humana. Molts han desaparegut completament i altres es troben des de fa anys en un estat precari. Un parell de centenars han estat restaurats gràcies a plans puntuals de les institucions i la insistència d’entitats privades o, fins i tot, per iniciativa d’algun dels hereus.

3.600

És el nombre d’exemplars de vent que hi ha avui en dia només a l’illa de Mallorca

Els suggeriments de Rusiñol de tenir un conservador a cada molí no es van complir i la imatge del Pla de Sant Jordi, la zona amb més molins per metre quadrat, es va degradar.

El que sí que tenim, però, és l’Associació d’Amics dels Molins de Mallorca, que en els darrers 60 anys ha desenvolupat una tasca silenciosa i eficaç cap a una direcció: estudiar els molins en tots els aspectes i divulgar-ne el coneixement, creant així una sensibilitat que esdevé l’única garantia de conservació d’aquesta part del patrimoni.

El president de l’Associació, Josep Pascual, explica que “el que més pena em fa és que si ara li demanam a un jove quantes pales té un molí no ho sabrà”. Ell és tot un expert i, per damunt de tot, un enamorat dels molins i de la seva tasca de posar-los en valor.

Segons Pascual, “només s’estima allò que es coneix i per això és imprescindible donar-los a conèixer entre els joves perquè els puguin estimar i, així, vulguin conservar-los i rehabilitar-los amb l’objectiu que siguin com eren abans. La seva feina ara és defensar cada molí fariner i de vent i pressionar perquè l’Administració dicti les disposicions necessàries que en protegeixin la conservació i la restauració.

 

Els molins de vent, que servien per moldre gra (blat, blat de moro i fins i tot pólvora durant les guerres) van instal·lar-se abans de 1.329, però la seva expansió no va ser fins al segle XVI. Estaven distribuïts per tota l’illa, gairebé cada poble en tenia més d’un. Com que no es poden utilitzar els molins fariners amb caràcter industrial, s’ha produït en els darrers 100 anys una alarmant degradació, no només per deixadesa, sinó també per reparacions incorrectes, com apunten els experts. Dels 900 que hi havia fa un segle, ara només en queden 600.

 

 

Una tradició amb molta història

Els molins tradicionals de Balears constitueixen una de les imatges més característiques del nostre paisatge i són un dels elements més representatius de la nostra regió i més importants en l’economia dels nostres avantpassats, glossats per diferents autors i poetes.

Un expert en la història dels molins, Josep Segura, explica que en el temps dels talaiots, a Mallorca i Menorca ja hi havia molins, petits, de moldre cereals. En el temps dels grecs i romans apareix la mola circular giratòria voltada de persones o per una bístia: són els famosos molins de sang que, per la seva mida i senzillesa, eren un dels més populars dels foravil·lers.

El molí de vent més antic mogut per la força de l’aire que es coneix a Mallorca és un de l’Alqueria Blanca, a Santanyí, l’existència del qual ja constava l’any 1262, encara que no se sap si va ser edificat durant l’època islàmica o pels conqueridors cristians l’any 1229. El típic molí fariner de vent de les Balears va començar a aparèixer al segle XIV. Un retaule de l’any 1329 ja en mostra un. La gran expansió dels molins de vent fariners, fins a 900 de comptabilitzats a les Balears el segle passat, s’inicià al segle XVI, i va continuar fins a principis del segle XX.

L’arribada dels motors al segle XX va acabar amb l’ús tradicional dels molins

Per altra banda, l’adveniment dels molins de vent per a extracció d’aigua no va arribar a Mallorca fins a mitjans del segle XIX, gràcies a la intervenció de l’enginyer holandès Paul Bouvy, que va llançar la idea de dessecació del Pla de Sant Jordi, que en aquella època era un aiguamoll insalubre. A partir d’aquell moment, i vists els bons resultats que s’obtenien en l’extracció d’aigua amb el seu sistema, es va registrar un increment important de la construcció i l’ús dels molins a Mallorca. Van arribar a superar els 3.000 exemplars i, d’aquests, 1.200 es troben a dia d’avui destruïts pel pas del temps.

I és que els substituts van acabar arribant i, com a avantatge, no havien de tenir el pagès preocupat per on bufava el vent, si és que bufava.

Durant les dècades dels 40 i 50 del segle passat, la substitució progressiva d’aquests molins per bombes hidràuliques amb motor (més bones de mantenir) com a mètode d’extracció; la salinització de les aigües subterrànies i el declivi de l’agricultura contribuïren a la crisi d’aquests elements tradicional i al seu abandonament, que s’intensificà a partir de la dècada dels 60 del segle passat.

Així i amb la mecanització dels processos de moldre el gra, van anar morint un a un els molins d’aquí i la tradició de fer-hi feina.

 

Van ser els que van aparèixer més tard, al segle XIX, però que més van proliferar. En l’actualitat en queden 3.000 en tot Mallorca. La majoria d’ells, concentrats a la zona de Muro i sa Pobla, el Pla de Sant Jordi i el migjorn de l’illa (Campos i ses Salines). Aquí és on es va optar pel regadiu intensiu d’uns camps destinats a la comercialització o on el sector ramader tenia més incidència. D’aquests, només 900 s’empren a dia d’avui i 1.200 estan destruïts i necessitarien una rehabilitació.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF