Balears 18/06/2017

Guillem Balboa, el primer batle negre de les Illes, conquista Alaró

El nou mandatari agafa el repte de deixar un municipi amb “la flama més viva i més forta”

Miquel Barcelço
3 min
Guillem Balboa rep la vara de batle enmig de l’ovació del públic que omplí la sala  de plens i de l’emoció de la regidora de MÉS

ALARÓAlaró visqué ahir una jornada de festa política amb pinzellades alliçonadores d’una multiculturalitat ja incrustada a les societats modernes. Guillem Balboa, de MÉS, es convertí ahir en el nou batle d’Alaró en substitució d’Aina Munar, del PSOE, per donar compliment al pacte d’esquerres signat ara fa dos anys, i que amb tres i quatre regidors, respectivament, deixaren a l’oposició el partit més votat, Junts per Alaró, amb sis dels tres regidors que integren el consistori.

La presa de possessió tingué lloc enmig d’una gran expectació, perquè es tracta del primer batle negre de les Illes Balears. A donar-hi un caràcter de certa excepcionalitat, hi contribuí de manera especial la presència no només de tota la cúpula de la formació ecosobiranista, sinó també de nombrosos regidors de la coalició, arribats als peus de la serra de Tramuntana d’arreu de Mallorca. Un partit que diu estar obert al món ha trobat a Alaró la seva finestra des d’on albirar l’horitzó multicolor.

Com mai, la sala capitular de la casa consistorial alaronera es va veure estibada de gent per assistir al canvi de batlia, en què el pacte PSOE-MÉS volgué mostrar la seva solidesa i en què l’oposició conservadora (Junts per Alaró), en boca del seu portaveu, Llorenç Perelló, va recordar que, més enllà del relleu al capdavant de l’Ajuntament, encara queda molta feina a fer i molts projectes per arribar a port per fer possible l’Alaró promès durant la darrera campanya electoral pels dos grups d’esquerra.

Munar referma el pacte

En obrir el ple, Aina Munar mostrà la seva satisfacció per la tasca al capdavant de l’Ajuntament i d’haver estat “la batlessa de tots”, va fer palesa d’aquesta manera una il·lusió que es va comprometre a mantenir, també a prop de la primera línia, al costat del batle entrant. Munar deixà la cadira amb el reconeixement de l’oposició “per la seva dedicació”.

En el seu torn, Junts per Alaró va reclamar que “el nou batle no només ho sigui per als 709 votants de MÉS i per als 711 del PSOE, sinó també per als 1.111 de Junts” i per als que no anaren a votar, gairebé un 25% del cens electoral municipal, “perquè alaroners ho som tots”, va dir Perelló.

El portaveu del grup conservador va fer esment dels “canvis que no han arribat” i cità algunes de les necessitats i projectes pendents més urgents per al poble: el centre de dia, la zona d’aparcaments, la connectivitat amb l’estació de tren (...).

Perelló es va comprometre a donar suport a un consens polític en totes aquelles accions polítiques que Junts entengui “que milloren la vida dels conciutadans” d’Alaró. I acabà la seva intervenció citant Lluís Llach: “Que tingueu sort. La teva sort, la vostra sort, serà la sort de tots els alaroners”, va dir, i va ser aplaudit per un auditori clarament afí al pacte de govern actual.

Guillem Balboa, després de prometre el càrrec i agafar la vara de batle, va reconèixer trobar-se “superat per la situació” i també per l’expectació creada. Així i tot, va deixar la cadira de batle i, de manera serena, es va acostar a la gent.

Arribar-hi fent coses petites

Encetà el seu discurs amb una estrofa de Cançó de Son Coletes, del poeta i músic guineà Guillem d’Efak, manacorí d’adopció. Fou el pròleg perquè el batle guineà recordàs “com hem arribat aquí”. “Un grup petit de gent fent coses petites”, convertit en “onada” i, ara, “amb un equip humà excepcional” que, segons Balboa, té “una gran complicitat i estimació”, demostrada en els dos anys de pacte, per continuar duent a terme una gestió política progressista a Alaró.

El nou batle revelà que va entrar a la política encuriosit i també amb coratge i capacitat de mantenir “la ingenuïtat, heretada de la mare; assumint les limitacions, sabent conviure amb les frustracions i intentant aconseguir l’alquímia que faci que tot això sigui digerible”.

Amb to tranquil, Guillem Balboa trencà una llança per “ser capaços d’alçar la mirada, per mirar el bé comú, que és allò que tots volem fins que toca un bé particular”. Seguidament va fer una clara aposta perquè l’equip humà “faci mans i mànigues” per, en acabar el mandat, deixar “una flama més viva i forta” que la trobada a l’inici del trajecte que PSOE i MÉS tenen lligat al municipi fins a 2019.

Referents

En finalitzar, Balboa va citar dos referents seus en dues frases: el “confia i procura” de la seva padrina, un clar convit a no defallir davant els contratemps i totes les circumstàncies adverses, “sabent-se aixecar”, i el “Desitjar l’impossible ens cal”, del poeta Marià Villangómez. Poesia en estat pur per concloure el discurs del nou batle, el nin que vingué a finals dels anys 60 de la convulsa Guinea Equatorial, una de les darreres colònies de l’imperi espanyol, fill de ministre i que ara agafa el timó d’un poble també obert a totes les cultures.e

stats