El Govern vol prohibir el lloguer turístic en edificis de menys de 10 anys d'antiguitat

L'esborrany de modificació de la llei Delgado pretén "posar ordre" en la comercialització turística de cases i pisos

La Conselleria de Turisme pretén prohibir el lloguer turístic en edificis (siguin unifamiliars o plurifamiliars) amb menys de 10 anys d'antiguitat. Així es recull en l'esborrany, fet públic aquest dilluns, de l' avantprojecte de llei de modificació de la Llei de turisme, una norma que, segons explica el departament que dirigeix Biel Barceló, pretén "regular adequadament la comercialització d'estades turístiques en habitatges".

El text –que ara entra en fase d'exposició pública i, per tant, està subjecte a modificacions– regula, per primera vegada, l'anomenat lloguer turístic i en fixa les condicions. Així, per exemple, es pretén prohibir-lo en pisos de protecció oficial i en habitacions. Només es permetrà en pisos sencers sempre que compleixin els requisits i disposin de l'acreditació adequada.

A banda de tenir més de 10 anys d'antiguitat (una mesura amb la qual el Govern cerca frenar l'especulació), els pisos turístics hauran de tenir comptadors individuals d'aigua, un mínim d'un bany per cada quatre places i obtenir una certificació d'eficiència energètica tipus F (per a les edificacions anteriors al 2008) o D (per a les edificacions posteriors). D'aquesta manera, s'elimina la possibilitat que el 41,69% dels edificis de les Balears que gaudeixen del qualificatiu G (el pitjor de tots) puguin sortir al mercat de lloguer turístic si no emprenen les obres necessàries.

La proposta del Govern determina, a més, que la capacitat dels habitatges turístics s'ha de correspondre amb la que determini la cèdula d'habitabilitat.

Els veïns hi tindran la darrera paraula

A banda de complir els requisits que fixarà la norma, els propietaris que vulguin comercialitzar apartaments hauran de tenir el vistiplau dels seus veïns. Així, per exemple, l'activitat turística quedarà automàticament prohibida en els edificis on els estatuts ho impedeixin explícitament. En els casos en què no s'inclogui de manera expressa la prohibició o en el cas que no existeixin estatus o títols constitutius, "serà necessari un acord de la junta de propietaris en el qual la majoria acceptin expressament la possibilitat de la comercialització turística".

Els propietaris estaran obligats, a més, a facilitar, al turista i a la comunitat de veïns, un telèfon d'assistència que haurà d'estar disponible les 24 hores. En cas que els usuaris infringeixin les normes de convivència de la comunitat, el propietari estarà obligat a fer fora els inquilins en un termini màxim de 24 hores.

Qui compleixi amb tots els requisits obtindrà una llicència per explotar turísticament el seu habitatge per un període de cinc anys renovable.

En tot cas, els propietaris hauran de superar un altre obstacle. Els consells insulars, amb informes previs dels ajuntaments, hauran de delimitar les zones aptes per a la comercialització d'estades turístiques, és a dir, hauran d'establir quantes places pot assumir cada barri. Per fer-ho, hauran de disposar dels informes previs dels ajuntaments excepte en el cas de Palma, a qui es confereix un tractament especial perquè la Llei de capitalitat ja li atorga unes competències urbanístiques singulars. Així, serà el ple de Cort el que delimitarà les zones aptes a partir d'un informe previ del Consell de Mallorca.



Objectiu: establir un sostre de places

A banda de "posar ordre" en la qüestió del lloguer turístic, el Govern s'ha marcat un segon gran objectiu: fer efectiu el principi d'intercanvi de places per tal d'establir un sostre real de places turístiques. Això vol dir que per donar d'alta noves places turístiques se n'hauran de donar de baixa unes altres prèviament.

Els instruments a partir dels quals s'establirà aquest sostre de places seran els Plans d'Intervenció en Àmbits Turístics ( PIAT) o, "si escau", els Plans Territorials Insulars ( PTI). Per tant, seran els consells els encarregats de delimitar el nombre màxim de places turístiques a cada illa i hauran de diferenciar el nombre de places d'allotjaments turístics de les corresponents a estades turístiques en habitatges d'ús residencial.

A més, es pretén posar fi a les excepcions que, en aquest sentit, estableix l'actual Llei del turisme, més coneguda com a llei Delgado. Aquestes exoneren els hotels de cinc estrelles, els hotels de ciutat, els agroturismes i els hotels rurals, entre d'altres, de l'obligació de comprar places a les borses insulars.

Fins que no es delimiti el sostre esmentat, aquest estarà determinat per les places que hi ha  actualment i que es puguin donar de baixa definitiva, a més de les existents en les borses de places de què disposa cada administració turística insular. Amb tot, s'estableix una excepció per a Menorca, on hi haurà un període transitori durant el qual el Consell insular establirà el seu propi sostre i la seva pròpia borsa de places turístiques.

Fins que no es delimiti el sostre de places, aquest serà determinat per les places existents actualment.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF