PALAU DE CONGRESSOS: UNA OPORTUNITAT ENMIG DE LA POLÈMICA

Encaminats a culminar el districte cultural

Que les barriades de Nou Llevant i la Soledat siguin la nova destinació turística de congressos, principal perill

Crear un districte “que pugui garantir la passa a l’economia d’innovació i inclusiva dels ciutadans als barris”. Aquesta és la idea de l’Ajuntament de Palma amb l’aterrada del Palau de Congressos al Nou Llevant. Fer un barri -i el dels voltants- que repensi el model econòmic sense haver de deixar de banda els ciutadans, com ha passat al centre de Ciutat. És a dir, que la zona no sigui una nova destinació turística de congressos. Això defensa el director general d’Urbanisme, Biel Horrach. “Es tracta de trobar solucions per garantir l’accés a l’habitatge, evitar que es pugui convertir en una nova destinació turística i que sigui un dels motors de l’economia que permeti diversificar el monocultiu centrat en el turisme”.

La idea de reconvertir la barriada està intrínsecament lligada al naixement del Palau de Congressos. Amb el planejament aprovat l’any 1998, es planteja una façana marítima amb molts edificis similars als de Gesa, obres immenses que taparien la visió de la ciutat. Aquest fet, sumat a la ‘necessitat’ que es va detectar de crear un recinte firal i un palau de congressos (no a primera línia) per rompre l’estacionalitat, va fer créixer els objectius de reconvertir la zona.

Amb el canvi de legislatura i el pas del Palau de Congressos de segona a primera línia de mar, amb el cost d’indemnitzar propietaris, es perd bona part de l’habitatge protegit de l’àmbit i aquest fet agreuja les possibilitats. Gesa, a més, es va degradant de cada vegada més. L’escenari dels darrers anys era el d’un edifici en un procés de degradació important i un palau de congressos a punt d’inaugurar-se.

L’arribada de l’actual equip d’Urbanisme a Cort s’ha trobat amb la urgència de pensar en la Palma del futur. I la conseqüència ha estat lluitar per la creació d’un districte cultural, amb l’aportació del valor afegit de noves tecnologies i, fins i tot, dins el món audiovisual. L’objectiu és que hi hagi habitatge assequible per a emprenedors que puguin viure prop d’on treballen. “L’habitatge protegit ajuda a accedir als barris”, opina Horrach. “Aquesta economia inclusiva ha d’ajudar a integrar no només la població del barri, sinó també els equipaments existents”, considera, això sí, el director general. Ara mateix s’estan realitzant estudis per veure com afecten les dinàmiques turístiques i conèixer quines passes s’han de seguir.

Oportunitats econòmiques

El cas de l’edifici de Gesa és, possiblement, el més clarificador de les intencions de Cort. És una construcció en runes, on hi ha una alta oportunitat de voluntat. Es treballa en la seva adequació perquè s’hi pugui entrar abans de fer una rehabilitació integral del tot, amb activitats vinculades al món de la cultura, a la creativitat, a les TIC, i que pugui generar un punt d’interacció entre veïns, treballadors i els mateixos equipaments.

Un dels altres equipaments, de fet, és la fàbrica de Can Ribes, un espai a reformar que està en desús. Ara, la intenció de Cort és fer un projecte similar al de Gesa. En aquest cas, es preveu que el 2018 es pugui inaugurar el nou espai d’arts escèniques, que doni cabuda a projectes autogestionats de teatre, dansa, circ i altres activitats culturals.

En aquesta zona, entre Llevant i la Soledat, també hi ha cabuda per a la Caixa de Música, la nova seu de l’Orquestra Simfònica.

“Acupuntura urbana”

Horrach pensa que el Palau de Congressos i els nous equipaments han de funcionar com a “catalitzadors de primera categoria” per a aquest tipus d’economia. El districte serà una “operació d’acupuntura urbana”, defineix Horrach, per recanviar la ciutat. Una de les principals conseqüències que se cerquen, de fet, és retornar l’activitat al centre. Son Espases, el Parc Bit o altres grans equipaments es troben als afores de Palma. Cort vol apropar al ciutadà noves activitats. El pla general d’ordenació de la ciutat ho preveu i s’hi està treballant.

La idea, també, és que la façana marítima pugui trobar un sentit únic i que la ciutat hi encaixi com un trencaclosques finalitzat. Es vol insistir en la idea de port-ciutat, on el moll Vell també pugui tenir un paper important. És un àmbit estratègic per a Palma que necessita planificació i estudi i ja s’hi avança.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF