VINYÒVOL
Balears 11/06/2016

Benvingut petit verdot

Segurament us demanau què punyetes té aquesta varietat i d’on surt? Idò estam parlant d’un raïm minoritari però històric de Bordeus

Andreu Majoral
4 min
Dia 26 de maig de 2016 es publicà en el BOIB l’Ordre per la qual s’inclou la varietat petit verdot en la categoria de varietats de raïm de vinificació autoritzades a les Illes Balears.

EnòlegLa setmana passada, concretament el 3 de juny, vaig rebre un correu electrònic que m’anunciava que dia 26 de maig de 2016 s’havia publicat en el BOIB l’Ordre del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 10 de maig de 2016 per la qual s’inclou la varietat petit verdot en la categoria de varietats de raïm de vinificació autoritzades a les Illes Balears. Per tant, ja tenim una nova varietat autoritzada per cultivar a casa nostra. Un primer aspecte que heu de tenir en compte és que els viticultors no podem plantar allò que ens roti. Si fóssim pagesos d’hortalissa o d’arbres fruiters, podríem plantar la varietat que més ens agradàs o la que ens fes més il·lusió i l’administració pública no ens diria res; la veritat és que tant li faria. En canvi, en el món del vi no es pot plantar el que un vol, sinó aquelles varietats que estan autoritzades, i fins avui la varietat petit verdot no ho estava.

Fa un any una empresa consultora de projectes de viticultura, anomenada Enològic assessors, va presentar una proposta a l’associació Petits cellers per començar els tràmits d’autorització de la varietat petit verdot perquè diversos cellers tenien aquest tipus de raïm en fase d’experimentació. Després d’un any de presentar la documentació s’ha concedit l’autorització de cultiu, però encara no es pot comercialitzar; per això caldrà una segona fase en què s’han de presentar diversos informes i també tota una sèrie de puntuacions favorables dels vins que en surtin, com tastos de vins amb experts, medalles a concursos, etc. Si després de tot això es considera que la varietat s’adapta bé a les nostres illes, els vins són bons i amb personalitat, l’IQUA (Servei de qualitat agroalimentària de la Conselleria d’Agricultura) farà les modificacions a la IGP Vi de la Terra de Mallorca perquè es pugui autoritzar l’elaboració i la comercialització d’aquesta nova varietat.

Segurament us demanau què punyetes té aquesta varietat i d’on surt? Idò estam parlant d’un raïm minoritari però històric de Bordeus, especialment de la zona de Médoc, juntament amb el merlot, el cabernet sauvignon i el cabernet franc. La gran majoria de cellers de Bordeus no l’utilitzen o en posen una petita proporció als seus vins i no se solen trobar vins d’aquesta zona únicament amb aquesta varietat. És un raïm de grans ben petits, d’una coloració negríssima, amb molt de sucre, acidesa alta, ric en tanins i que té una maduració molt tardana; això vol dir que sol ser de les darreres a madurar i que manté la verdor fins al final. Un jove viticultor mallorquí, que en tenia de plantat i ja no en vol saber res, em va assegurar que el raïm no madura fins ben entrat l’octubre, moment en què tenim dies molt humits i les temperatures perfectes per agafar la fatal podridura.

La petit verdot és com aquells joves que no troben gaires oportunitats al seu voltant i, per tenir una bona feina o triomfar, han de sortir a voltar món. Se n’ha plantat molt a l’anomenat nou món vitícola -Estats Units, Argentina, Xile, Austràlia, etc. -, i fa uns 25 anys se’n va plantar una mica a la península Ibèrica, concretament a la zona de Ronda, Múrcia i per Toledo. I vet aquí, que un dia va aparèixer la periodista més influent de vins, Jancis Robinson, cronista del Financial Times i amb publicacions per tot el món, i va començar a cercar varietats autòctones de qualitat i també varietats minoritàries, com la petit verdot, que fora dels seus orígens donen bons resultats. Una de les seves cròniques va elevar al cel els “petits verdots” que es feien a les zones més càlides de l’estat espanyol, sobretot el petit verdot d’Abadia Retuerta i el del Dominio de Valdepusa i, com us podeu imaginar, des de llavors hi ha una certa febre per plantar la varietat en llocs càlids.

Desconec quin serà el futur d’aquesta varietat a casa nostra. En principi, tenim un clima càlid que pot anar bé a la maduració del raïm, però ens falta oscil·lació tèrmica i que la humitat de final de setembre no espatlli el raïm. Encara no sé si el meu amic viticultor es va equivocar arrencant la varietat, el temps ens ho dirà; pot acabar com el tempranillo, que no s’ha acabat d’adaptar bé al nostre clima, o com el cabernet sauvignon, que és un tot terreny que ha donat bons resultats i vins diferenciats.

Vi recomanat

Petit Verdot 2010 Casa de la Ermita DO Jumilla

Avui viatjam a Jumella, concretament a la serra del Carche, zona vitícola ben coneguda on tenim estius molt calorosos, amb poca pluja i sòls ben rocosos. Casa de la Ermita és un celler gran, relativament jove, que elabora vins amb la varietat autòctona monestrell però també amb d’altres de foranes. Un vi negre amb una criança de 12 mesos de roure que aguanta bé el pas del temps, coloració ben obscura amb aromes de fusta de cedre, notes especiades com el clau i també l’aparició de confitura de prunes. En boca és potent, càlid, amb un sensació secant, i deixa al paladar unes sensacions de móres i gerds ben madurs i sense sensació de verdor.

stats