Microsites 27/06/2021

Adrià Garcias: "Som llibreter i em pas el dia llegint factures i fullets de novetats"

4 min
El llibreter Adrià Garcias.

PalmaAdrià Garcias, de Puigpunyent, té 26 anys. Aquest novembre farà dos anys que va obrir la llibreria Ínsula Literària, situada a Els Geranis. Com tots els seus companys, també va haver d'abaixar la barrera durant la pandèmia però, en el seu cas, els efectes varen ser mínims: just havia començat. "La meva actitud és optimista, perquè no he conegut cap època pitjor". Cinc minuts amb ell al bar del costat de la llibreria són suficients per comprovar que sí, que optimista ho és. Els llibres són el seu món des de ben petit. Sa mare és filòloga i son pare, mestre, i confessa que a casa tenen una biblioteca molt gran. Les coses li van bé, assegura, però hi dedica molt de temps. El seu desig és tenir un segell editorial propi. De moment, edita alguns llibres en col·laboració amb l'editorial Rapitbook, que s'acumulen a la Col·lecció Ínsula Literària. A poc a poc, tot arriba.  

En quin moment decidiu que voleu ser llibreter? 

— Aquest moment no va existir. Jo vaig dir: vull ser editor. En acabat la carrera de Filologia Catalana i Hispànica, vaig fer un màster de Literatura Comparada i Estudis Culturals, que va ser preciós, però no sabia què fer amb la vida. Tenia clar que no volia ser professor. El món editorial em despertava molta curiositat. Vaig tenir la sort d’estar mig any aprenent-ho tot, més enllà de corregir, que era el que jo sabia fer: maquetació, gestió burocràtica… Vaig arribar-hi sense saber res i vaig aprendre moltíssim. Aleshores vaig pensar que volia fer la meva editorial, però vaig tirar 200 currículums entre aquí i Catalunya i res, així que em vaig posar a fer una altra feina durant un temps per tenir ingressos. Quan vaig veure que la llibreria Jaume de Montsó tancava perquè es retiraven, vaig pensar que obrint una llibreria, si tot anava bé, podria arribar a tenir el meu segell. I aquí som. 

Quin és el vostre primer record amb un llibre? 

— El problema d’estar envoltat de llibres és que em confonc. No és un record, però una cosa que em fa molta gràcia i il·lusió és vendre i recomanar llibres que jo llegia de petit. Com L’erugueta goluda (Eric Carle) i L’arbre generós (Shel Silverstein), que són llibres preciosos amb els quals he crescut. És cert que, quan passa, això és una cosa que m’omple molt. És veure que el cicle del llibre continua i és molt viu. 

Què heu après darrere el taulell de la llibreria? 

— Ja duia coses apreses d’abans, de quan vaig fer feina en algunes llibreries mentre estudiava, que atendre els clients no és vendre’ls qualsevol cosa; estam oferint entreteniment, ajuda… i ho hem de fer amb cura. Llavors, sempre hi ha sorpreses: des d’algunes converses literàries fins a les més quotidianes, no saps mai on pot acabar una xerrada amb un client. Em satisfà la riquesa que s’acumula estant aquí, darrere el taulell; és impressionant tot el que aprens i la quantitat de gent que coneixes. 

Sembla que, si t’agraden els llibres, fer feina en una llibreria ha de ser una espècie de refugi, de paradís. És així? 

— La gent diu molt això perquè és poc conscient que això és una feina com una altra. Es pensen que estic aquí tot el dia llegint. Jo els dic que sí, que estic tot el dia llegint albarans, factures, fullets de novetats… Tampoc és tot tan guapo. 

Us sentiu sol o algú que està envoltat de llibres sempre està acompanyat? 

— No són tant els llibres, sinó els clients, els comercials de les distribuïdores, els companys i els altres negocis d'Els Geranis. Estam sempre amb curolles al cap, hi ha molt bon ambient entre tots. 

Quin és el secret per aconseguir que el negoci vagi bé? 

— No hi ha cap fórmula màgica, el secret és fer molta feina. Diria que vaig ben encaminat, pel que em diuen els companys, que són més veterans. Des del principi m'han aconsellat moure'm molt, apuntar-me a tots els saraus i estar enmig. Una llibreria, almenys les que no són històriques, no pot viure només aixecant la barrera. A Ínsula Literària feim tallers de guió, poesia, clubs de lectura, presentacions sempre que podem... A més, jo no vaig obrir la llibreria per vendre llibres i tenir l'editorial. La idea és que això sigui un espai per a tothom, un espai social. No vull que tot sigui sobre literatura.

Fa anys es deia que el paper desapareixeria i no ha estat així. Tampoc sembla que hagi de passar properament. Per què? Què tenen els fulls escrits? 

— Tenen una perpetuïtat i una màgia que mai tindrà una pantalla. Reconec que un ebook és comodíssim: no pesa, pots endur-te els llibres que vulguis de viatge... Però el fet de passar el paper és el que més li agrada a tothom, veure com el llibre va avançant, com van minvant les pàgines. Això no és el mateix que quan el llibre electrònic et diu que duus un 95 per cent llegit.

Què és el pitjor de dur una llibreria? 

— Ho tenc claríssim i no hi ha res que em faci dubtar: la paperassa.

stats