Coloma Rosselló: "Després del confinament, les persones podrien sentir por a l'hora de relacionar-se"

La psicòloga creu que hi haurà més demandes per ansietat, soledat, problemes de parella i dols que no s'han pogut treballar

Coloma Rosselló és psicòloga i orientadora escolar. Fa 30 anys que s'hi dedica, però cada dia va a la feina amb la mateixa il·lusió del primer dia. Va estudiar la carrera a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i completà la seva formació amb un postgrau a Barcelona. Li agrada la docència. A l'estiu dona classes a una universitat a distància i també ha impartit cursos de gestió emocional a la presó de Mallorca. Es defineix com una persona humanista, amb molts de valors, amb ganes de continuar aprenent i apassionada per la seva feina.

Què us va conduir a ficar-vos dins el món de la psicologia?

Sempre he tingut la necessitat de comprendre les coses. Quan entenc, control l'angoixa. La neurociència, la sociologia, la filosofia i el comportament humà sempre m'han cridat l'atenció. Quan estudiava a COU vaig anar d'oient a una conferència de psicologia. Aquí em vaig adonar del que volia fer.

Què us aporta aquesta feina?

Un sentit. Crec més en l' ésser  humà individualitzat que  col·lectiu . De vegades pareix que hi ha falta d'esperança, però quan som dins la consulta, amb un compromís ètic i de confidencialitat total, tenc la sort de veure l'essència de la persona, sense màscares.

Quina ha estat la vostra experiència més enriquidora?

N'hi ha hagudes moltes, però la més enriquidora ha estat decidir impartir cursos de gestió de conflictes i emocions a la presó. Eren cursos opcionals i vaig quedar sorpresa amb el nivell d'interès que mostraven les persones empresonades. De fet, vaig sentir una empatia enorme i notava que estaven totalment oberts a rebre ajuda. Fins i tot molts d'ells prenien notes. En record un en concret que em va demanar que li dictàs exactament el que havia dit en el curs per poder repetir-s'ho. Va ser molt curiós i gratificant.

I el moment més difícil, quin ha estat?

Quan  atens  persones amb patologies molt  establertes  i veus que, encara que posis tots els teus coneixements en marxa, no les pots ajudar. Això és molt frustrant.

Què és el que necessita la gent que ateneu?

Al matí som orientadora escolar i treball molt amb l'orientació professional. M'encanta veure com es motiven els adolescents. També tract crisis personals, desmotivació, estats depressius i entrenaments d'habilitats socials. A més, uns quants horabaixes a la setmana vaig a la meva consulta sanitària . Aquí faig més feina amb adults, als quals enseny  a gestionar les seves emocions i problemes de parella. També faig assessorament parental.

La crisi sanitària del coronavirus ha provocat que les necessitats dels vostres pacients canviïn?

Ara els psicòlegs treballam menys perquè la gent, a l'hora de fer la consulta telemàtica, necessita unes condicions de tranquil·litat. Segurament després del confinament ens trobarem amb més demandes d'estrès, ansietat, soledat, problemes de parella i dols que no s'han pogut treballar. Tot això repercutirà en la salut.

Creis que després del confinament hi haurà un canvi en les relacions socials?

La persona és social per naturalesa, però davant una situació d'incertesa com aquesta hi haurà por, sobretot per part de les persones més desconfiades. Això canviarà la resposta tan oberta que tenim de mostrar afecte i es valorarà molt més l'autenticitat de les relacions. Al final, allà on tindrem llibertat serà amb l'actitud que agafem. Cadascun de nosaltres haurà de ser conscient de l'actitud que voldrà tenir.

Què recomanau per gaudir d'una bona salut mental?

És fonamental acceptar les circumstàncies, desenvolupar conductes solidàries i empàtiques. L'acceptació és molt important per diferenciar-la de la resignació. També és essencial l'autoconeixement, ja que ajuda a prendre distància dels pensaments, a conèixer les emocions i a gestionar l'estrès.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF