10 anys en 10 fites

PalmaAquesta és una història breu, una història de tot just 10 anys, però és una gran història. Fundar un mitjà de comunicació és una empresa difícil; en català, ho és molt més. El fet de mantenir-lo durant una dècada no seria més que una proesa si no fos pels esforços, la passió, els coneixements i el compromís de tothom que hi ha estat involucrat. Per això és una història, una gran història. En destacam algunes de les fites.

23 de maig de 2013

Sortia el número 1 de l’edició en paper, imprès a la rotativa del Grup Serra

La matinada del dia 23 de maig de 2013, l’equip de redacció, encapçalat per la directora, Catalina Serra, ens encaminàrem, nerviosos, excitats, fins a l’edifici de la rotativa del Grup Serra. D’allà sortiria la primera edició en paper de l’ARABalears, amb una portada que informava del tema del dia: el canvi de rector a la UIB. Mesos abans ja hi fèiem feina a les totes, definint les línies estratègiques que s’escriurien en el manifest fundacional, refermant la relació amb l’ARAde Catalunya, parlant amb inversors de les Balears i amb tota mena de col·laboradors. L’ARABalears va començar com una iniciativa col·lectiva, i ens agrada que ho sigui.

Entre l’educació i la corrupció

Els dos temes que més feina ens han donat, almanco els dos primers anys

Quan va néixer l’ARABalears, a les Balears arrossegàvem els estralls de la crisi econòmica, i socialment començava a proliferar la consciència dels perills del canvi climàtic. Però no va ser això el que es va endur el gruix de la feina els dos primers anys de vida d’aquest diari. Bona part del temps es dedicava a dos temes tan importants com contraris: la defensa de l’educació i la lluita contra la corrupció. Els atacs del Govern de José Ramón Bauzá a la llengua pròpia en els centres educatius varen multiplicar fins a l’infinit la feina d’una redacció, la de l’ARABalears, que va voler donar veu als que reivindicaven l’educació pública, de qualitat i en català. No menys feina teníem a causa de la corrupció política i reial, que sortia de davall les pedres, en sobres o en llaunes de Cola-Cao. No hi havia dia que al diari no es dinàs o sopàs mentre es llegien els centenars, o milers, de fulls, que arribaven dels jutjats. Era una lectura frenètica a la recerca de les resolucions clau. Havia començat la carrera per qui publica primer i, si pot ser, millor. A més, els fets eren molt gruixuts.

La nova fórmula del 7+2

Per motius econòmics i tendència, l’edició en paper seria de cap de setmana

Són els lectors els que marquen els canvis. Feia temps que percebíem les tendències dels usuaris de la premsa: creixia molt l’interès pels mitjans digitals i, en canvi, de cada pic eren manco les persones que portaven un diari sota el braç pel carrer –i menys un parell. Imprimir un mitjà cada dia és car i també ho és distribuir-lo. Sobretot és caríssim si allò que volen els teus lectors és trobar-te a la pantalla del telèfon i aprofitar els grans avantatges d’un mitjà en digital. Així, el 15 de setembre de 2014 vàrem fer el pas: començàrem a ser un diari digital els set dies de la setmana i a mantenir els dissabtes i diumenges en paper, que és quan els lectors tenim més temps i som a casa. L’ARABalears va fer un canvi innovador, pioner entre la premsa de paper: concentrar en dos dies els temes més complexos, més treballats, amb més anàlisi, que requereixen més temps de lectura i reflexió, mentre incrementàvem els continguts i les dinàmiques web. Érem un mitjà que tenia poc més d’un any, molt joves per fer el salt i créixer d’una altra manera. I ho vàrem fer.

Eleccions que ho canviaren tot

Les del 2015 foren un cop de timó a les institucions, en un tomb a l’esquerra

Per a la redacció de l’ARA Balears, les eleccions del 2015 no varen ser unes eleccions més. En un minut a minut frenètic, ens arribaven recomptes que certificaven que fins i tot els municipis més tradicionalment blaus els havíem de pintar de vermell. Quasi tot havia fet un viratge a l’esquerra. Els votants havien anat a les urnes recordant el que havia provocat la gran marea verda i també el nivell de la corrupció destapada. El mateix dia dels comicis, des de la portada de l’ARA Balears ens demanàvem “què ens hi jugam?”, i una nina, en una pissarra on hi havia escrita la paraula ‘impossible’, ratllava el prefix ‘im’. La gent ho va fer possible. I tot canvià, també per a l’ARABalears.

Cream els premis ARA Balears

Amb la informació a la mà, volem reconèixer i agrair la feina ben feta

Si el gran objectiu de l’ARA Balears ha estat contribuir a fer país i a millorar-lo amb informació, una manera d’ajudar a fer-ho és amb un reconeixement als qui ho fan i en són referents. Així, el juny de 2015, creàrem els premis ARABalears, amb quatre categories que, per a nosaltres, tenen una significació especial: al premi a la Milllora de la Qualitat Educativa li vàrem donar el nom de Bartomeu Picornell, el company que havia mort feia tot just dos mesos després de treballar per fer millor l’educació. El premi de Cultura, la que fa país, du el nom de Toni Catany, en agraïment per l’atenció que sempre va tenir el fotògraf amb nosaltres. No podien faltar, tampoc, els reconeixements a l’Acció Social i a la Iniciativa Econòmica, ambdós entesos des d’una voluntat transformadora. Ara, amb un bon nombre d’edicions dels premis ja celebrades, n’hem volgut donar un d’especial, per aquests 10 anys, als valors i l’actitud que ens agraden.

Neix el Consell Editorial

Necessitàvem un organisme que ens observàs i ens ajudàs a observar el món

L’any 2016, poc temps després que començàs Ferran Aguiló com a director de l’ARABalears, se’n va constituir el Consell Editorial. Necessitàvem un organisme format per persones que ens ajuden a observar el món en els àmbits més diversos, però també que ens observen, ens avaluen i ens ajuden a millorar. Per això és un Consell Editorial molt ampli i divers, amb persones de la cultura, l’economia, el medi ambient, l’educació i el feminisme, entre d’altres. A totes els hem d’agrair les aportacions, el reconeixement i les estirades d’orella.

Diari i setmanari

La passa definitiva: distingir clarament les edicions digital i en paper

Feia temps que ens hi preparàvem. De fet, era la passa que s’havia previst per al futur quan l’edició de paper havia passat de ser diària a sortir dissabte i diumenge. El 6 d’abril de 2019, sota la direcció d’Enric Borràs, es va decidir que la publicació en paper fos un setmanari: marcàvem clarament la diferència entre entre el diari digital, amb les notícies d’actualitat, i la informació més aprofundida, més reflexionada, més contextualitzada d’una edició per llegir tota la setmana. Una vegada més, l’ARABalears es posicionava com a publicació pionera en adaptar-se a l’evolució de les tendències en la lectura de la informació.Va ser un repte i ha donat bons resultats. Tenia tot el sentit fer-ho.

I arribà la pandèmia

No era el periodisme i manco la situació que volíem, però hi estàvem preparats

“Sempre he pensat que la millor manera de fer periodisme era gastant la sola de les sabates: sortint de la redacció per trepitjar carrer”, escrivia el director de l’ARABalears Enric Borràs dues setmanes després que començàs el confinament per la pandèmia de la covid-19. Certament, aquell no era el periodisme ni molt manco la situació que volíem, però estàvem preparats per fer periodisme de confinament. Entrevistes per telèfon o per Zoom, rodes de premsa en streaming, reunions per videoconferència –una camisa a la vista i els calçons del pijama sota la taula–, molta més organització i infinits missatges de WhatsApp. Ens en vàrem sortir, i qualque cosa ens n’ha quedat.

D’eleccions en eleccions

Per a un equip petit com el nostre, afrontar unes eleccions sempre és un repte

No seran les primeres ni les segones que haurem viscut. Així i tot, les eleccions del ja proper 28 de maig se’ns tornen a presentar com un repte, potser cada vegada més complex perquè la tecnologia que ens facilita la vida i ens permet ser més ràpids i més precisos també ens obliga a un domini per al qual mai no saps si estàs del tot preparat. Ara com ara, amb l’experiència de les eleccions ja viscudes i amb l’ajut tecnològic del diari ARA, preparam una informació electoral que serà recompte puntual, però també anàlisi i prospecció.

Feim 10 anys

Hem crescut amb vosaltres, però encara ens queda tota una vida

Quan vàrem fer un any, Èlia Torres Ramis ens mirava amb uns ulls ben oberts i curiosos des de la portada d’una publicació especial semblant a aquesta. Més o manco, tenia la nostra edat, i avui també és a la nostra portada. Hem crescut plegats, amb els lectors. I avui, l’equip de l’ARABalears (foto de la pàgina 2) és un equip jove i experimentat alhora, un equip amb la força dels que, perquè tenen molta vida per davant, volen créixer cada dia.