36 hores patint per la Martina

BarcelonaUn dia i mig d’una angoixa intensa i creixent es va acabar ahir al vespre de sobte quan, poc abans de dos quarts de vuit, es va saber que Martina Alemany Casas havia estat localitzada a Sant Sebastià, sana i estàlvia. L’adolescent barcelonina, de 16 anys, havia desaparegut dilluns a les set del matí i ahir a la tarda una vianant la va veure en un centre comercial de la ciutat basca. La va reconèixer i va avisar l’Ertzaintza. La policia basca va anar a trobar la Martina. S'havia esmunyit del centre comercial perquè la testimoni va parlar amb ella i va adonar-se que l'havien descobert, però els agents bascos la van trobar en una biblioteca pròxima. En van comprovar la identitat i van posar-se en contacte amb els Mossos d’Esquadra, que buscaven la Martina des que els pares havien denunciat el cas dilluns al migdia. La família va rebre l’avís pocs minuts després i va sortir de seguida cap al País Basc per anar-la a recollir.

La notícia arribava a Barcelona just una hora abans que amics i coneguts de la família, principalment de l’entorn de l’Escola Ipsi, on la noia estudia, sortissin a fer la segona batuda per Barcelona per buscar-la. Volien distribuir 5.000 cartells per la ciutat i ampliar la zona que ja havien rastrejat la nit abans, la primera sense la Martina a casa. No sabien si la recerca serviria per a alguna cosa, però no estaven disposats a quedar-se sense fer res, de manera que ahir a la tarda el WhatsApp treia fum amb la convocatòria.

Durant les hores prèvies, el que no havien parat havien sigut les xarxes socials, amb missatges de solidaritat i suport a la família i fotos de la Martina per contribuir a difondre’n la imatge, amb l’esperança que algú la trobés, com efectivament va acabar passant. No només l’entorn de la família va participar en aquesta difusió: els Mossos d’Esquadra també van activar la col·laboració ciutadana amb diversos tuits, entre els quals n’hi havia un que demanava no fer cas de rumors, informacions falses que anunciaven erròniament que la noia havia estat localitzada hores abans que fos cert.

Una nota a la bústia i el mòbil, apagat i a casa

L’odissea per trobar la Martina havia començat dilluns al matí, quan la família va detectar que no havia anat a l’escola ni a una visita mèdica que tenia a l’Hospital Clínic, on segueix un tractament contra el trastorn alimentari que pateix. La mare, Ester Casas, explicava angoixada a l’ARA que la noia sabia que aquesta setmana havia d’ingressar uns dies per intensificar el tractament, i que s’hi resistia.

Ahir al matí la família va trobar a la bústia una nota que havia deixat la Martina el dia abans. Assegurava: “No m’han raptat. Marxo jo, estaré bé. No us vull causar més problemes. Gràcies per haver-me suportat tant de temps”. El text no va tranquil·litzar precisament la família, però sí que confirmava que no es tractava d’una desaparició forçada.

Poc després es va descobrir un altre detall: la Martina havia deixat el mòbil apagat a casa del seu pare, on havia dormit la nit abans de marxar.

Cada pista angoixava més la família, fins que la pista basca es va revelar com la bona: l’anàlisi de l’ordinador de la noia havia permès comprovar que havia consultat una pàgina sobre Sant Sebastià, una ciutat que la família havia visitat aquest estiu i que després es va veure que era la destinació que havia triat.

Amb la localització de la Martina es tancava la recerca, però no s’acabava la inquietud d’una família especialment castigada per tragèdies i greus dificultats. Fa deu anys un germà de la Martina va morir atropellat per un operari que conduïa un toro mecànic a Andorra i l’any passat l’altre germà va tenir una leucèmia, de la qual es recupera. Tot i així, la noia té un entorn afectiu molt sòlid que l’ajuda en la seva lluita contra l’anorèxia: n’és la prova la reacció provocada per la seva desaparició i ho certifiquen persones de la comunitat educativa de l’escola.

Ahir al vespre una vintena de pares del centre escolar que estaven a punt per a la batuda es van concentrar al punt acordat per celebrar que l’havien trobat i abraçar-se. Un dels pares va explicar que el cas havia trasbalsat molt els alumnes. La seva filla, per exemple, havia donat les entrades que tenia per a l’esperat concert de Justin Bieber perquè no tenia cap ganes d’anar-hi. Ara aquests nois i noies i, sobretot, la família de la Martina, demanen tranquil·litat per refer-se.

1.450 casos a l’any

Arran d’aquest cas, els Mossos van explicar ahir que cada any reben 3.553 denúncies sobre persones desaparegudes i que el 41% són menors d’entre 13 i 17 anys. Aquest percentatge significa que, de mitjana, cada any desapareixen 1.456 menors. Un 48% de les persones tornen voluntàriament a casa i en un 20% dels casos cal la intervenció policial. La resta de casos són de majors d’edat que no volen ser trobats i que, encara que la policia els localitzi, no volen que la família ho sàpiga. El 75% dels desapareguts, tant majors com menors d’edat, apareixen en els primers quatre dies, com va ser el cas de la Martina i el d’una noia que va desaparèixer a Granollers també dilluns i que va tornar a casa al cap d’unes hores.