Publicitat
Publicitat

El repte d'una nova Constitució exprés

Un comitè d'experts ha redactat esmenes a la carta magna, suspesa des del cop d'estat

Una mala estratègia en la "batalla constitucional" va ser l'errada més gran de la presidència de Mohammed Mursi i, segons molts analistes, el principi de la seva fi. La carta magna, que ha de definir les noves regles del joc polític i els drets i deures de la ciutadania, es presenta també com el principal repte del full de ruta presentat pel nou règim. Les pròximes setmanes seran decisives per definir el contingut del nou text fonamental.

Dimecres, un comitè format per deu reconeguts juristes, va entregar al president interí del país, Adli Mansur, una llista d'esmenes elaborades a partir de les propostes rebudes de partits i associacions. El nou text serà sotmès a un altre comitè format per 50 representants de la societat egípcia, i que inclourà, entre d'altres, partits polítics, institucions religioses i l'exèrcit. Actualment, la presidència està rebent les candidatures dels diversos estaments socials i s'espera que aviat anunciï quina composició definitiva tindrà.

Tot i que no s'han fet públiques les esmenes del comitè d'experts, s'ha filtrat als mitjans de comunicació egipcis el seu contingut. Entre els canvis proposats, destaca l'eliminació del Consell de la Xura, la cambra alta; la reforma del Tribunal Constitucional, retornant als principis inclosos a la Carta Magna del 1971, i la reforma electoral.

El text aprovat pels partits islamistes el desembre passat, i suspès el dia del cop d'estat, recollia un sistema mixt, amb una part dels escons distribuïts a partir de llistes de partits, i l'altra a candidats independents. El comitè d'experts aposta per tornar al sistema vigent durant les eleccions adulterades de l'era Mubàrak, en què tots els escons estaven reservats per a candidatures independents. La majoria de partits s'oposen a aquest canvi, ja que temen que afavorirà el retorn dels homes de negocis vinculats al partit de Mubàrak.

No obstant, l'article que farà córrer més rius de tinta serà el 219 de la Constitució suspesa, que interpreta la xaria o llei islàmica d'acord amb les tesis dels grups salafistes, una branca ultraconservadora de l'islam. Tot i que estava present en la declaració constitucional firmada pel president Mansur pocs dies després del cop, s'ha abandonat en les esmenes del comitè d'experts.

"Eliminar aquest article farà sentir a molta gent que el que va passar el 30 de juny va ser un moviment contra la identitat islàmica d'Egipte, un fet que ningú vol", diu un comunicat fet públic per Al-Nur, el principal partit salafista, que confia que l'article 219 sí que serà inclòs en el text que sigui sotmès a referèndum davant la ciutadania durant els pròxims mesos.

El pes dels salafistes

Al-Nur va donar suport al cop d'estat i les autoritats militars van tenir molt en compte la seva opinió a l'hora de nomenar el nou govern. "Els salafistes han donat suport als militars perquè ambicionen substituir els Germans Musulmans com a referent de l'islamisme polític", sosté a l'ARA el periodista Robert Fisk. El govern necessita la participació d'Al-Nur en el procés polític perquè no qualli la idea que el nou règim és antiislamista, cosa que atorga al partit salafista una notable influència. Caldrà veure fins a quin punt l'utilitzarà per definir el contingut de la nova Constitució.