EDUCACIÓ
Misc 10/07/2014

El alumnes de 15 anys suspenen en economia domèstica

Segons l’informe PISA, el 43% dels estudiants de l’Estat no tenen el nivell mínim

Carme Riera Sanfeliu
4 min

París“Què et surt més a compte, comprar un quilo de tomàquets per 2,75 euros o optar per una caixa de deu quilos per 22 euros?” Un de cada sis adolescents espanyols no és capaç de respondre correctament a aquesta pregunta ni d’argumentar a quin tipus de família pot interessar una oferta o l’altra, segons va revelar ahir el Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) 2012 sobre competència financera. És la primera vegada que l’OCDE mesura el coneixement d’economia domèstica entre els alumnes d’educació obligatòria. I per fer-ho ha triat els de 15 anys, una franja d’edat que ja ha de decidir si vol seguir estudiant o si opta per buscar feina.

L’informe, presentat ahir a París, torna a situar Espanya (amb 484 punts) per sota de la mitjana dels 13 estats participants que també són membres de l’OCDE (500 punts). Lleugerament per sota d’Eslovènia i només seguida per Croàcia, Israel, Eslovàquia, Itàlia i Colòmbia, Espanya està molt lluny dels resultats de Xangai i la Xina, caps de llista, amb un global de 603 punts. Els resultats mostren que el 16,5% dels alumnes espanyols amb prou feines reconeixen la diferència entre el que es vol i el que es necessita, i tenen problemes seriosos per interpretar una factura senzilla. Aquest percentatge d’alumnes no suspenen només a l’hora d’interpretar l’evolució d’un valor borsari en un gràfic simple. La prova també volia veure la reacció dels adolescents davant d’una possible estafa per internet. Per això, formulava aquesta pregunta: “El teu banc t’envia un e-mail per informar-te d’un error al servidor que ha eliminat les teves dades d’accés i et demana que els enviïs la teva contrasenya per correu electrònic; què fas?” La prova també avaluava la lògica aplicada per preservar les dades bancàries. Es preguntava això: “¿El PIN de la targeta de crèdit l’apuntes a la part del darrere de la targeta, l’anotes en un paper a part i el guardes al moneder, el memoritzes o el dónes als amics?”

La importància de l’entorn

PISA divideix el resultat en cinc categories: des de la primera, per a les nocions més bàsiques, fins a la cinquena, per a un nivell avançat, que consistia a prendre decisions bancàries segons els interessos, entendre el valor dels impostos o el risc de determinats préstecs. El nombre d’alumnes espanyols que no assoleixen el nivell més bàsic (16,5%) és similar a la mitjana de l’OCDE (15,3%). Però si hi afegim el següent nivell en el rànquing de comprensió de l’economia domèstica, són un 43% dels alumnes de l’Estat els que no l’assoleixen. La comparació dels resultats espanyols amb la mitjana de l’OCDE és destacable sobretot als nivells més alts: només un 3,8% dels espanyols van assolir l’excel·lència, gairebé 6 punts per sota de la mitjana.

La prova es va fer el mateix dia que PISA avaluava les competències en matemàtiques, lectura i ciències de l’alumnat. Es van triar a l’atzar vuit alumnes de cada centre escolar per fer la prova econòmica -nou milions d’adolescents entre tots els països estudiats-. En l’avaluació general, l’informe suspenia el nivell de l’educació espanyola en comparació amb la resta de l’OCDE. Ara, a més, el nou estudi ha demostrat que els alumnes amb més bons resultats en matemàtiques en la prova general no rendeixen necessàriament tan bé com s’esperaria en matèria d’economia domèstica.

Els resultats de l’informe indiquen que un dels factors que més condicionen l’habilitat dels adolescents en les finances del dia a dia és l’entorn familiar. Els alumnes de l’Estat amb almenys un dels progenitors que tingui una professió qualificada puntuen millor -52 punts més- que els fills de famílies amb una feina menys valorada. No hi ha, en canvi, grans diferències entre nois i noies, tot i que en el nivell superior ells han tret uns resultats lleugerament millors. L’informe PISA sí que ha detectat variacions entre immigrants i nadius d’un nivell socioeconòmic similar, amb uns 35 punts menys per als nouvinguts.

Més enllà de determinar si els alumnes estaven més o menys capacitats per prioritzar les seves despeses mensuals o per calcular una nòmina, l’informe ha dedicat una part de l’estudi a esbrinar d’on treuen els diners els adolescents i com els administren. A Espanya gairebé el 60% dels alumnes de 15 anys tenen un compte bancari obert i són precisament aquests els que han obtingut més bons resultats en competència econòmica. Les estadístiques mostren que els ingressos dels joves provenen en gran part de regals de pares o amics (un 83%, un punt menys que la mitjana de l’OCDE), mentre que el percentatge cau i la diferència amb la resta de països augmenta quan es compten altres vies d’ingressos com ara fer tasques domèstiques (30% a Espanya, 41% a la resta), feines fora de l’horari escolar, com classes particulars (20% a l’Estat, la meitat que la mitjana europea) o rebre una paga setmanal o mensual (37% a Espanya, 51% als països de l’OCDE).

L’educació financera, a primària i secundària

El currículum inclou continguts d’educació financera en matèria com geografia i emprenedoria a 3r d’ESO, i economia i economia de l’empresa a batxillerat. La Generalitat i la Fundació Privada Institut d’Estudis Financers també han impulsat el programa d’educació financera a les escoles de Catalunya (EFEC), que arriba a alumnes de 4t d’ESO de 210 centres. Amb l’aplicació de la llei Wert s’introduirà l’educació financera a primària i secundària. Als més petits se’ls ensenyarà el valor dels diners, l’estalvi i el consum responsable. Els alumnes més grans trobaran aquests continguts integrats en diverses assignatures.

stats