Satisfacció a l’espera De la decisió de la junta

BarcelonaFins aquesta tarda no se sabrà, definitivament, si l’acció de responsabilitat queda aparcada o si Joan Laporta i els 16 exdirectius hauran de continuar defensant la seva gestió als jutjats. Ahir Laporta convidava el president Josep Maria Bartomeu a girar full, mentre que aquest ha citat els companys de la junta actual al Camp Nou, avui a les 12 del migdia, a una reunió d’urgència per valorar la sentència de Martínez Borrego, que reformulava i atribuïa a Laporta un saldo positiu, per la qual cosa la demanda quedava desestimada.

A l’espera d’aquesta reunió, Joan Laporta va convocar els mitjans de comunicació per fer una valoració de la sentència, un acte que es va fer al Col·legi de Periodistes, envoltat d’alguns dels seus companys de directiva i en un ambient que anava entre l’alleujament i l’eufòria continguda. “L’acció de responsabilitat anava contra la meva persona però l’han patit tots els directius”, explicava l’expresident.

Joan Laporta va convidar la junta actual a deixar-ho córrer. “Parlen molt de la pau social, però això només ho pot aconseguir qui exerceix el poder”, deia d’entrada, sense amagar la decepció per la manera com va actuar la junta de Rosell i Bartomeu -va dir que eren “dues cares de la mateixa moneda”-, i assegurant que no esperava “res” de la reunió de junta d’avui. “Què vols que n’esperi, d’una junta que ha volgut fer veure que hem gestionat malament el club?” Laporta va insistir que amb la decisió judicial es va “demostrar que el Barça no estava arruïnat”. “Vam deixar un club molt potent però la nova junta va voler generar dubtes”, afegia, i va atribuir la reformulació de comptes a la necessitat de Rosell (president del 2010 al 2013) de justificar la publicitat de Qatar a la samarreta. “Vam haver de carregar contra el deute que hi havia [de la legislatura de Gaspart] i fer front al pagament a Hisenda de Núñez, i tot i això vam aconseguir beneficis. Però amb aquesta demanda feia la sensació que no hi havia un pam de net, i nosaltres som el pam de net”.

Laporta es va asseure tot sol a l’escenari -els companys eren als seients de platea- i va xerrar durant més d’una hora. L’expresident va recuperar aquell to contundent però mesurat, segur d’ell mateix sense passar-se de la ratlla. Aquell discurs crític i constructiu que per uns instants el va traslladar a la campanya electoral del 2003, quan va guanyar les eleccions per majoria absoluta i va assolir la presidència. Malgrat això, Laporta va assegurar que no llegia la sentència “en clau electoral” i es va limitar a dir que no “descartava” la possibilitat de presentar-se. “Però de no descartar-ho a presentar-m’hi hi ha un món”.

Finalment, va agrair “les mostres de suport” i en especial que “Pep Guardiola es pronunciés públicament per demanar que es retirés la demanda”. També va confirmar que alguns jugadors del primer equip el van felicitar, tot i que no va voler dir ni quants ni quins.