L’ansietat, la incòmoda companya dels esportistes

BarcelonaRafa Nadal és l’últim esportista professional que ha reconegut que pateix ansietat, que els nervis no el deixen competir bé. De sobte el campió de 14 Grand Slams sembla un altre, afectat pels dubtes i els nervis, un terreny que ell sempre havia controlat. La derrota contra Fernando Verdasco en la tercera ronda del trofeu de Miami li va fer canviar el xip. “Jugo amb molts nervis en molts moments importants -va explicar Nadal-. I això no m’havia passat mai en la meva carrera, sempre havia aconseguit controlar les meves emocions en el 90% o el 95% dels partits”.

La psicòloga esportiva Eva Molleja assegura que actualment l’ansietat competitiva és un dels problemes més comuns, i explica que per poder solucionar aquesta situació cal saber quin n’és el desencadenant. “L’ansietat pot estar relacionada amb les lesions que l’esportista ha anat tenint o pot aparèixer com a conseqüència d’una baixada del rendiment, una situacio que ell veu que no és capaç de pair. Segons el factor, la manera de treballar canvia molt”, explica Molleja. En cas que la situació d’ansietat de Nadal estigui provocada per una davallada del rendiment, caldria “treballar per establir nous objectius”. En altres casos podria ser necessari fer una associació conductual: “Es tracta de posar-se davant de situacions que ell hagi viscut, altres experiències, i veure que hi ha una part racional i una altra de fisiològica -explica Molleja-. És molt important treballar en control atencional, saber estar aquí i ara”.

“L’ansietat ve provocada per les ganes de fer-ho bé, els dubtes que et genera estar fora de la competició i veure que les coses costen més”, reconeixia Nadal, que no guanya un Grand Slam des del mes de juny passat, quan va adjudicar-se Roland Garros. “Ho he d’arreglar amb el meu equip. Necessito la seva ajuda, però sobretot el que necessito és ajudar-me jo. Això és el que estic intentant fer. Ningú que no sigui jo pot canviar aquesta situació”, deia Nadal, que ara per ara descarta la possibilitat de rebre ajuda d’un psicòleg. “Els cracs arriben on arriben gairebé sols, són autosuficients. Nadal ha tingut un treball psicològic evident de suport, de motivació... que ha fet el seu tiet i entrenador”, explica Molleja, que diu que pot entendre que no vulgui assessorament: “La gent associa el treball psicològic a ser feble. Fuges perquè sents que encara estàs pitjor, però és una sensació incorrecta, ja que nosaltres treballem per optimitzar el rendiment”.

Molts esportistes que han viscut situacions d’angoixa sí que han acabat demanant ajuda externa. De fet, un estudi del 2014 de l’organització FIFPro -que agrupa més de 56.000 esportistes- afirmava que gairebé el 25% dels futbolistes en actiu han patit alguna depressió. “No sempre es reconeix, però és molt comú”, diu la psicòloga. Entre els que van demanar ajuda hi ha futbolistes com Jesús Navas: en la seva època al Sevilla, un trastorn d’ansietat li va impedir desenvolupar amb plenitud la seva carrera esportiva, i de fet el va deixar fora del Mundial sub-20 d’Holanda. Bojan també va renunciar a la selecció espanyola a causa de l’ansietat. “Al meu cos li va caldre una mica de temps per assimilar-ho tot”, va reconèixer el jugador. I Iván Campo, jugador del Madrid, l’any 2001 va estar dos mesos apartat dels terrenys de joc a causa d’un quadre d’ansietat que li provocava insomni. Per la seva banda, el tenista nord-americà Mardy Fish va estar lluitant durant tres anys amb una malaltia que li debilitava el cor. “La demanda és la mateixa, siguin professionals o amateurs”, diu Eva Molleja, que afegeix que la crisi econòmica ha fet que molts professionals fessin el pas de demanar ajuda: “Si no hi ha resultats els pot fallar l’espònsor o no aconseguir la beca i veure’s al carrer”, apunta la psicòloga, que conclou: “Acaba caient gent que et creies que era invencible i que mai cauria”. Com deia Johan Cruyff: “No n’hi ha prou entrenant-se intensament, cal entrenar-se amb intel·ligència”.