Pere Gomila: “Aquest temps no és propici a la lectura, però sempre hi ha qui hi troba la plenitud”

MaóGeografies del vent és la darrera criatura del poeta alaiorenc Pere Gomila. Amb 61 anys, la seva obra es fa pregar, però quan arriba són molts els qui l’esperen.

Per què poesia?

De jove vaig començar escrivint poesia, que és el gènere literari que més m’agrada. A més a més, per les circumstàncies personals, em seria més difícil poder-me dedicar a la novel·la.

Què té, però, la poesia per enganxar-vos?

La poesia potser permet una escriptura més dilatada que la narrativa i, pel temps de què dispòs, em va millor escriure poesia. A més, és el gènere que em surt més natural, i m’interessa especialment la forma en què pot arribar a una expressió profunda del pensament i de les emocions. També em captiva tot el treball que és necessari realitzar amb el llenguatge.

Què ens podeu explicar de Geografies del vent?

És un poemari escrit pràcticament tot durant el darrer any, que té com a gran referent Menorca, tot i que no és un llibre de descripcions idíl·liques. Parla de les experiències, de les emocions i les reflexions de l’home integrat en el paisatge, respectuós de l’entorn, de la lllengua i la cultura.

La poesia us serveix com a eina reivindicativa?

La poesia sorgeix de la vida i, per tant, hi pot cabre tot allò que en forma part. En aquest sentit, hi pot haver qualque poema que sigui reivindicatiu o en defensa de la llengua, però la poesia no ha de ser un canal per expressar les coses que ja tenen els seus propis mitjans. La poesia va més enllà, però en la mesura que és expressió de les emocions, els sentiments i els pensaments humans, pot abastar-ho tot.

Quin és el vostre mètode de creació?

El treball. Els poemes sorgeixen d’una feina prèvia i no sempre conscient. La interiorització constant de tot allò que vivim i que guardam gelosament fa que en un moment determinat ens sigui “donat” un vers a partir del qual escrivim el poema, però és fruit de l’atenció que posam en les coses, en l’entorn, en la vida.

Creieu que la poesia a Menorca passa per un bon moment?

I tant! Només fa falta observar els poemaris que s’han publicat aquesta mateixa primavera, més tot els poetes que no tenen encara obra publicada i que van participar a Illanvers.

Per què pensau que hem arribat a aquest bon moment?

Quan jo vaig començar a escriure no era fàcil de preveure. Crec que hi ha circumstàncies que ho han fet possible. L’obra de primer ordre de Ponç Pons pot haver estimulat molts joves a escriure. La recuperació de la llengua pròpia i els estudis universitaris sense dubte hi han ajudat.

Ens trobam en un bon moment creatiu, sense dubte, però la resposta de la societat, dels lectors, és bona?

Els temps no són propicis a la lectura, i ja s’ocupen els poders establerts de relegar la cultura tant com poden. Tampoc no hi ajuda la perponderància del món de la imatge i les noves formes de comunicació sorgides de les noves tecnologies. Ara bé, crec que sempre hi ha els lectors que troben en els llibres la plenitud i l’humanisme que no es poden trobar en altres coses.

Què ha de tenir un poema per agradar-vos?

Ser capaç d’emocionar-me.