Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

L’FBI confirma que investiga els vincles entre Trump i Rússia

El seu director diu que no hi ha proves que Obama ordenés espiar el president quan era candidat

L’ombra de Rússia es manté sobre el president dels Estats Units, Donald Trump, i ho farà per un temps indeterminat. El director de l’FBI, James Comey, va confirmar ahir que la policia federal investiga la presumpta ingerència de Moscou en les últimes eleccions presidencials i els vincles entre el Kremlin i la campanya de Trump. La investigació va començar al juliol i, segons Comey, no se sap quan acabarà.

En la seva compareixença davant del Congrés dels EUA també va desmentir dues declaracions polèmiques i infundades del president nord-americà. Comey va assegurar que ni l’FBI ni el departament de Justícia tenen proves que corroborin l’acusació de Trump que el seu predecessor, Barack Obama, va ordenar espiar-lo durant la campanya. Ni tampoc tenen cap evidència sobre un possible frau electoral.

Comey va respondre a les preguntes dels membres del comitè d’intel·ligència de la cambra baixa juntament amb Mike Rogers, el director de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA, sigles en anglès). L’almirall Rogers va subscriure aquestes afirmacions, que suposen un cop per a la credibilitat de Trump. “No he vist res des de la banda de la NSA que s’hagi fet una cosa així o que algú ens ho demanés”, va afirmar Rogers sobre el presumpte espionatge telefònic de Trump ordenat per Obama.

Tuits polèmics

Trump va fer la seva denúncia contra Obama a principis d’aquest mes. Ho va fer a través de Twitter i sense presentar cap prova. “Terrible! Acabo d’assabentar-me que Obama tenia les meves línies punxades a la Torre Trump abans de la victòria”, va tuitejar, i va comparar aquesta suposada pràctica del seu predecessor amb l’escàndol Watergate -que va provocar la dimissió del president Nixon- i amb el maccarthisme -en al·lusió a la caça de bruixes per motius ideològics impulsada pel senador Joseph McCarthy als anys 50.

“No tinc informació que doni suport a aquests tuits”, va dir Comey, i va afegir que “cap individu als EUA”, ni el president, “pot ordenar una vigilància electrònica” si no presenta “una ordre judicial”.

Obama, a través del seu portaveu, també ha negat aquesta acusació. Tot i així, Trump hi ha insistit en diverses ocasions, l’última durant la roda de premsa amb la cancellera d’Alemanya, Angela Merkel, de divendres passat. Roger va negar també la informació d’un altre tuit del president que assegurava que els serveis secrets britànics haurien sigut els autors de l’espionatge a la Torre Trump, la seu de la campanya del multimilionari novaiorquès. I va afegir que aquesta acusació “clarament frustra un gran aliat”.

Trump, addicte a la plataforma de l’ocell, va tuitejar comentaris sobre l’audiència de Comey i Rogers en un intent de controlar l’atenció mediàtica. “La NSA i l’FBI diuen al Congrés que Rússia no va influir en el procés electoral”, va dir.

L’objectiu del Kremlin

Els directors de les dues agències van assegurar que el Kremlin no va piratejar el sistema electoral del país per canviar els resultats. Tot i així, també van dir que el govern del president rus, Vladímir Putin, hauria fet passos per ajudar Trump i perjudicar la seva rival, la demòcrata Hillary Clinton.

Comey va subratllar que confirmar una investigació en curs no és una pràctica habitual de l’FBI i que només ho fan “en situacions inusuals, quan [fer-ho] és en l’interès del públic, quan pot ser apropiat”. La seva confirmació que la policia federal investiga possibles connexions entre la campanya de Trump i Moscou és important, ja que fins ara la Casa Blanca ha insistit que totes les notícies en aquest sentit eren “falses”. Trump assegura que tot és producte de l’oposició demòcrata per justificar la derrota electoral i perjudicar la seva presidència.

Tant l’FBI com els serveis d’intel·ligència no han trobat cap prova d’una coordinació entre la campanya de Trump i espies o funcionaris russos per influir en les eleccions nord-americanes. Tot i així, el congressista demòcrata de més rang en el comitè d’intel·ligència, Adam Schiff, va fer un repàs de diferents membres relacionats amb l’equip de Trump que van tenir contactes amb Rússia. Entre ells, va parlar de Roger Stone, un conseller del president, i la seva afirmació a Twitter que havia parlat amb el hacker Guccifer 2.0 -que es creu que té contactes amb espies russos- setmanes abans que Wikileaks publiqués els missatges del cap de campanya de Clinton.

Comey va evitar donar detalls sobre qui estan investigant, malgrat les preguntes insistents dels legisladors. “És possible que tots aquests esdeveniments i informacions [...] siguin una desafortunada coincidència. Però també és possible que estiguin relacionats -va dir Shiff-. Llavors estaríem davant d’una de les més grans traïcions a la democràcia de la història”.

Les ramificacions de l’escàndol sobre l’espionatge rus

Ingerència electoral

Les agències d’intel·ligència dels EUA van concloure el desembre passat que Rússia va intentar influir en les eleccions presidencials, perjudicar la candidata demòcrata, Hillary Clinton, i afavorir el seu rival, Donald Trump. La suposada ingerència va consistir a obtenir e-mails de la campanya de Clinton i el seu partit, i crear notícies falses.

Contactes amb Rússia

Assessors i membres de la campanya de Trump -entre ells el seu cap de campanya, Paul Manafort, i els consellers Carter Page i Roger Stone- s’haurien reunit amb espies russos abans de les eleccions. També s’han revelat contactes després del 8 de novembre, que afectarien el gendre de Trump, Jared Kushner, i el fiscal general Jeff Sessions.

Primera dimissió

El conseller de seguretat nacional de Donald Trump, Michael Flynn, va haver de dimitir el 13 de febrer, quan la nova administració no duia ni un mes al capdavant del govern, pels seus vincles amb Moscou. Flynn va mentir al vicepresident, Mike Pence, sobre les seves converses amb l’ambaixador rus als EUA, Serguei Kisliak.

Escoltes telefòniques

A principis de març Trump va acusar Obama, a través de diversos tuits i sense aportar proves, d’haver ordenat que punxessin els telèfons de la Torre Trump abans de les eleccions. Dies després Sean Spicer, el portaveu de la Casa Blanca, va assegurar que els serveis secrets britànics havien espiat Trump durant la campanya a petició d’Obama.